Cartas de los lectores

Al día siguiente, el zumbido era cada vez más persistente, por lo que el Dr. Coloma llamó por teléfono insistiendo en la necesidad de una valoración por parte de ORL, la cual también fue rechazada.

Cuál fue nuestra sorpresa, cuando mi mujer recibe una llamada de citaciones, dándome hora para ORL el 5-12-2011, con la Dra. Rodríguez, algo increíble. No solo no se dignan a atenderme estando en planta de traumatología, sino que me hacen esperar hasta la mencionada fecha.

El día 1 de diciembre me dieron el alta de hospitalización sin haber tenido ningún tipo de contacto con la unidad ORL, y una situación desesperada por las molestias en el oído.
Mi agradecimiento a todo el personal de traumatología HOSP por el intento de aliviar de alguna manera el trastorno que representa no poder dormir durante cuatro días, y en especial a la supervisora de planta Sra. Concha Arteta.

Al día siguiente me personé hasta el Centro de Salud Dalt Sant Joan, donde la médico de familia Dra. Parada, en la exploración, diagnosticó que en el oído izquierdo se observa en CAE masa de tipo infecciosa obstruyéndolo parcialmente. En este mismo momento se empezó el tratamiento que fue suministrado por la enfermera Sra. Edurne. Al día de hoy continuo con el tratamiento.

Por todo lo expuesto y ante la actitud de los doctores de ORL, exijo como paciente que está en el derecho de ser atendido adecuadamente, se tomen las medidas oportunas por parte de la dirección del centro, para que no ocurran más estas irregularidades.
Si estos señores médicos no cumplen con su obligación como prueba de presión porque se ha reducido personal o por cualquier otra causa no es el paciente que lo tiene que sufrir, sino enfrentándose a la dirección del hospital.

Señores doctores, para ustedes lo primero deberían ser los enfermos, porque son los que más sufren, además de ser los que al cabo de toda su vida han estado cotizando a la Seguridad Social para que ustedes puedan cobrar sus más que atribuidos salarios.
Deseo que todo lo expuesto no quede como asuntos internos y sepamos qué medidas se han tomado.

Sr. gerente, espero sea capaz de dar solución a estos descalabros, de no poder solucionarlos, le propongo seriamente presente su dimisión.

Mi más sincero agradecimiento al doctor Luis Soucheiron, así como a su equipo de traumatología y quirófano.
Gaspar Ibañez Fernández
Maó

Carta oberta a la senyora Merkel (2)
(Amb copia per el sr. Sarkozy "comme il faut"). Pel que fa a l'economia (el problema) és més fàcil d'entendre que d'explicar. Tota acció comporta una reacció, és una obvietat. I en podríem omplir -tal i com s'està fent- pàgines i més pàgines per mirar d'explicar-ho. Però tenint en compte que es tracta d'una crisis "dissenyada" i molt ben calculada, només cal veure per comprovar-ho, que el que ha passat és que des d'una classe mitjana emergent en avall ens hem empobrit, en la mateixa mesura i proporció que la resta s'ha enriquit. És a dir: no s'ha perdut res pel camí, tret de qualque orgull malferit i fins i tot alguns dels "enginyers" que ho van "planificar", també n'han patit les conseqüències. I tal i com podem veure, si alguna cosa s'ha perdut, els qui veritablement hem "perdut" som els pagans d'aquesta situació que res n'hem tret ni res hi tenim a veure. Que no tremolin les grans fortunes ni els mercats de capitals, perquè ho recuperaran tot i amb escreix. Potser el més assenyat que s'ha dit en tot açò és el que va dir Sarkozy, es veu que en un moment d'eufòria: "Hem de refondre el capitalisme".

Keynes deia: "Si te dec una lliure, tenc un problema. Si te'n dec un milió, el problema el tens tu". Cal una reflexió.

Aquest sistema com a tal, no és –ara com ara- ni del tot negatiu ni fàcilment substituïble.

Un capitalisme productiu és motor de riquesa i progressisme, mentre que el capitalisme especulatiu és, a curt/mitja termini, la crònica d'una mort anunciada. Un exemple molt senzill, el motor primer i necessari pel sistema, és el consum intern. No parlem aquí de macroeconomia, (allà on intervindria en major o menor grau de desenvolupament tecnològic d'un país, per a subsistir tan sols de les exportacions, tret de que estiguéssim parlant de països amb moneda i política fiscal pròpies), sinó del dia a dia domèstic .

Doncs bé, aquesta capacitat es va reduint dia a dia, reforma rere reforma, de manera directament proporcional en la mesura que se'ns redueixen els ingressos. Idò bé, encara no en tenen prou. Què pensen fer en haver acabat amb noltros? Es menjaran entre ells?.

Que en són de ximples. I encara hem de sentir el nou i flamant president de la patronal amb el mateix discurs que el seu predecessor. Ara fins i tot hi afegeix un símil (s'ho tendria que repassar perquè és evident que no en té ni idea) del Titànic, dient que com al Titànic, si açò no s'arregla (referint-se als esforços que hem de fer els de sempre) ens enfonsarem tots. El problema del Titànic (un dels problemes) van ser els protocols de la mar, però així i tot se'n van salvar mes de 700. Només cal consultar la Wiquipedia, per exemple. Anar introduint aquestes mesures que reclamen de manera insistent que només tendeixen a reduir fins a mínims de supervivència, és "matar la gallina de los huevos de oro". El sector immobiliari i la banca no sé que en faran dels pisos buits i adjudicats, si ni tan sols es poden pagar els lloguers. Què s'ho han pensat?. Per no parlar de la resta de "l'economia".

La industrialització del segle XIX i el sistema, ja feien referència a que als treballadors se'ls havia de pagar en la mesura que poguessin subsistir, però que en cap cas poguessin superar els empresaris, no fos cosa que es produís una revolta. Però aleshores tot allò era un club tancat, que potser s'ho podia plantejar d'aquesta manera.

Han pensat qualque vegada de reduir els seus marges de benefici, que pel que es veu no s'aturen de créixer any rere any (sempre hi ha excepcions) i no reinverteixen (una bona excusa ara que els bancs tanquen les aixetes) i tractar de mantenir els llocs de feina i el poder adquisitiu, tot tractant d'equilibrar-ho per a mantenir els mateixos preus i els mateixos nivells de competitivitat?. Reduint els seus marges i mantenint llocs de feina i salaris, potser el consum no s'aturaria i les ruptures, en tot cas, no serien ni tan cruentes ni tan greujoses.

La poca vergonya dels mercats, és que ara ja especulen amb els aliments. Quin rostre senyors!
Rafael-Oliverio Olives
Ciutadella

Un altre pressupost és possible
(Amb el manteniment de la despesa social). L'equip de govern de l'Ajuntament de Maó ha presentat uns comptes municipals que per molt que ho vulguin amagar, redueixen la despesa social. Ja es poden excusar en si el tant per cent és similar, si no baixen el global de les entitats, etc..

La realitat és una altra ben diferent i sinó que els hi demanin a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer, Associació Espanyola Contra el Càncer, Associació de Dones Afectades per Càncer de Mama, Associació de Malalts de Crohn... que veuen reduïda sensiblement la seva aportació o com Projecte Home que veu minvat l'ajut en més de la meitat.

Però també es veu reduïda l'aportació al Fons Menorquí de cooperació en quasi un 17 per cent.

I tot sense conèixer com supliran el servei que venia prestant Caritas en la casa d'acollida, ja que eliminen la subvenció però no expliquen d'on es pagarà aquest servei bàsic.

Però hi ha elements encara molt més greus, que tothom entén encara que el Sr. Botella i l'equip de govern ho neguin.

Les aportacions de la resta d'administracions en matèria social es redueixen en 276.000 euros. En allò que fa referència a places concertades de residència geriàtrica i en el Pla concertat de prestacions socials bàsiques (amb el CIM). I clar, el PP respon que farà més eficient el servei i per tant no es notaran aquestes davallades. Qui s'ho creu?

Un parell d'exemples que vam posar al plenari. Si un servei costava 100 i en rebies 70 i ara el mateix servei en costa 100 però en reps 50, o bé s'incrementarà el preu per compensar els 20 que deixes de rebre o bé baixarà els 100 i açò suposa reducció de qualitat, de serveis, d'usuaris o de tot junt.

O si una planta de l'hospital passa de dues infermeres a una pel mateix número de malalts o bé queden malalts sense atendre o bé l'atenció serà pitjor.

Per tant no ens enganyin: l'atenció social a Maó es veurà malmesa, sens dubte. I açò ho notarà aquella gent que en aquests moments ho està passant pitjor.

Per tant, un altre pressupost és possible, aquell que prioritza en què invertir. I en aquests moments és millor invertir (perquè també és inversió i també creen llocs de feina) en matèria social que en arreglar un carrer més.

En qualsevol cas la reducció del Pla concertat de prestacions socials bàsiques (és a dir treballadors socials, mediadors, ajuts a les famílies...) és igual a la despesa extraordinària que ha fet l'actual govern de la Sra. Reynés en llums, betlem i arbres de nadal: uns 90.000 euros.

Amb açò queden clares les prioritats.
Grup Socialista Ajuntament
Maó

Promesas electorales
Llevo viviendo en Cala en Porter más de dieciséis años, durante todo este tiempo he apoyado y reivindicado la necesidad de un destacamento de policía local en nuestro pueblo, de hecho fue una de las promesas electorales que el PP empleó para convencernos de que lo votáramos, y de pronto, una de las soluciones para salir de la crisis económica que tiene el Ayuntamiento, es despedir a cuatro policías, mira que bien, no quieres caldo, dos tazas.

La plantilla actual era insuficiente para cubrir las necesidades de Cala en Porter, se hacían patrullas, se desplazaban, en caso de aviso, colaboraban con la Guardia Civil etc., no podían hacer más, ahora que faltaran cuatro policías ¿qué harán? ¿Nos pondrán un destacamento de qué? Es importantísima la relación policía ciudadano, patrullar a pie, ver lo que pasa, ayudar a la gente, sancionar si es necesario, controlar el tráfico, informar etc. Las promesas se hacen para cumplirlas, no solo para conseguir votos. Me acuerdo lo que tuvimos que luchar para conseguir un autobús diario, con un horario normal, pero no, resulta que la línea era deficitaria, pero vamos a ver, ¿no es una línea pública? Se supone que la pagamos entre todos, pues no, quitan la mayoría de trayectos, dejando los que no hacen falta, y se quedan tan panchos.

En fin no quiero alargar más este tema, pero podríamos comentar sobre la carretera Alaior-Cala en Porter y la famosa foto con carril de bici incluido, del campo de fútbol, es importante promocionar el deporte decían; del punto verde, de la limpieza, etc. Todo promesas electorales, señores, que Cala en Porter es un pueblo con una población fija de más de mil residentes, que pagamos nuestros impuestos, por cierto con un gran aumento para el año que viene, se nos prometió un gran cambio con el gobierno del PP, y sí, el cambio ha llegado, pero no creo que sea el que todo el mundo esperaba, lo importante era ganar las elecciones, ya las han ganado, ahora hay que gobernar, gobernar de verdad, para todos. Alaior sí tiene policía, como es lógico, nosotros no, y pagamos como ellos, no, más que ellos, la verdad es que siempre confiamos en las promesas y luego pasa lo que pasa. Salud.
Gerard Pons i Tudurí
Vecino de Cala en Porter
Alaior