Cartas de los lectores

Divendres passat, es van inaugurar els cines del Canal Salat. Es notava a l'ambient la il·lusió de la gent, l'emoció dels dos empresaris que han fet realitat el projecte, la qualitat de les sales i del nou espai cultural que ha guanyat Ciutadella. Les cares eren, sens dubte, d'autèntica satisfacció.Tanmateix, convé recordar el llarg camí que hem hagut de recórrer per arribar fins aquí. Fa més de sis anys que es va començar a tramitar el projecte d'Observatori i Planetari, promogut pel PP (especialment, pel seu regidor de cultura i urbanisme), un projecte itinerant que va anar del Pinaret al Canal Salat, amb contínues modificacions que costaven milers euros als ciutadans. Quan l'equip de govern de PSOE i PSM va accedir al govern, el març del 2009, es va trobar damunt la taula que el projecte de l'Observatori i Planetari s'havia convertit en un projecte d'Auditori i Observatori -encara que soni francament estrany- amb un cost total de més de 10,5 milions d'euros, dels quals, l'Ajuntament només en tenia compromesos 3 del Govern Balear. 3 milions que s'haurien perdut si no s'haguessin aconseguit la resta de finançament perquè la subvenció era finalista i, a més, quan el termini per executar-la s'acabava. A més, hem de dir que, segons l'opinió de tècnics consultats, aquest "Auditori" reciclat no garantia que pogués ser l'Auditori que Menorca es mereix.

Així les coses, d'haver continuat amb el projecte iniciat pel PP, i vista la crisi econòmica que patim des de fa molts de mesos, difícilment s'hagués pogut dur a terme. En canvi, amb el nou rumb que l'equip de govern PSOE-PSM va saber donar al projecte, s'ha resolt la greu mancança de sales de cinema de Ciutadella i la necessitat d'un espai ampli, apte per acollir una infinitat de propostes. Aquest fet, afegit a l'inici de les obres de rehabilitació del Teatre del Born, fa que, avui, Ciutadella comenci a veure com molts d'aquells eterns projectes del PP es van tancant. Amb feina i sentit comú, com ha de ser.
Divendres, amb les ulleres de 3D ben posades, asseguda en una de les sales de cine del Canal Salat, no vaig poder evitar pensar en totes aquestes coses. En els moments de canviar un projecte ambiciós per un de més factible; en els moments d'haver de tocar de peus a terra i fer entendre a la gent que l'època de bonança econòmica s'havia acabat; en els moments en què el temps d'execució de l'obra se'ns acabava i encara hi havia aspectes a resoldre.

Va ser dur, però avui puc dir que va valer la pena. Una autèntica història de pel·lícula, d'aquelles, però, que acaben bé. Ara, ja només esper el dia que, des d'una llotja del Born, pugui veure una bona obra de teatre. Entre cares, sens dubte, de satisfacció i emoció. Ja hi queda més poc.

Maite Salord Ripoll
regidora del PSM més per Menorca a l'Ajuntament de Ciutadella