Cartas de los lectores

Me levanté y fui directo a la cocina, mis hijos y mi mujer ya estaban desayunando, cargando energías para afrontar la mañana. Debieron advertirlo en mi cara, porque ante mis "Buenos días" de costumbre, no hubo respuesta, solo miradas expectantes.

-¿No habéis oído las noticias? - Les comenté.

Ante el nuevo silencio, empecé mi relato desenfrenado, exultante, pletórico:

-Sí, sí, por fin lo han comprendido. Nuestro gobierno autonómico, oposición y la "Biblia en verso" se han puesto de acuerdo. "Han donat un cop de puny damunt sa taula" y han decidido crear una seudo compañía/ONG Aérea.

Una compañía aérea con suficientes frecuencias, con precios moderados , donde no se cancelaran vuelos por problemas "técnicos", donde volar a Madrid no implicara pasar por Mallorca, donde hoteleros y compañía se pondrán de acuerdo para atraer gente fuera de la denominada "temporada", donde las islas menores nos veríamos más beneficiadas, donde el descuento de residente no harían falta, donde los beneficios o pérdidas de la empresa no serían lo importante, lo importante sería el servicio público de esta.

Solo tenían un "pero". ¿Incurrirían en competencia desleal? Probablemente sí, pero deslealtad era justamente lo que llevaban haciendo durante muchos años las diferentes compañías aéreas en las islas menores de las baleares y "Ja n'hi havia prou". La cara de mi hijo pequeño lo decía todo: "Mon pare s'ha begut l'enteniment", pero yo la veía, veía la inauguración de la compañía, veía hasta el logotipo de la empresa en tonos verdes, turquesa y anaranjados: "BALEARIC AIRLINES". ¡Ostras que si la veía!, veía a su personal adecuadamente uniformado. Todos residentes en las baleares y transmitiendo el carácter emprendedor, afable y servicial que nos caracteriza.

Al terminar mi relato, mi mujer me lanzó una mirada inquisidora, esperó unos momentos y concluyó diciéndome:
-Tómate el café y léete la prensa.
"Spanair cierra repentinamente y las compañías aéreas suben sus precios en las islas".

Observé a mis hijos, bajé la mirada hacia mi taza de café y me pareció muy negro, más negro que de costumbre.

Antonio Rodrigo Caudevilla
Es Castell

Promeses que se'n van amb el vent
"El referéndum ni es el objetivo, ni la solución. Se había planteado como un instrumento, porque lo realmente importante y el objetivo a alcanzar consiste en cerrar la fractura social que se ha suscitado en torno al nombre de la ciudad".

La fractura social la va fer vostè senyor Botella, quan va decidir que la consulta popular no inclouria l'opció catalana com a únic topònim de la nostra ciutat. I si ara passa de votacions, i decideix pactar amb el PSOE la forma bilingüe oblidant la h, no farà mes que créixer les diferencies.

El mes de maig, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions municipals, a la primera entrevista que va donar la batllessa Águeda Reynés, ja va deixar veure que compliria amb la promesa de fer una consulta popular per el topònim de la ciutat. Una promesa que li va fer de paraula a ICM, que no entrava dins el programa electoral del PP, però que sigui com sigui, han de complir. I ho han de fer, perquè el polítics tenen una gran facilitat per no recordar el que diuen.
Iniciativa Cívica Mahonesa va aconseguir reunir quatre mil firmes, per aturar el que els socialistes van fer aquell any 2006. Però he de recalcar, que son moltes mes persones que estan a favor de conservar aquesta H històrica. Alguns, votants del nou govern maonès. Altres, diguem que amb el vot dividit. I també de l'esquerra moderada. Dit això, si analitzem com han estat aquets set mesos de govern, la primera paraula que li passarà pel cap a moltes persones és polèmica. I si aquesta tònica no canvia, els dos primers grups de votants quedaran escalivats, i no seria estrany que el Consistori sigui socialista vint-i-vuit anys mes.

La opció Maó-Mahón, satisfà els desitjos dels populars, que van entrar a l'Ajuntament amb la idea predeterminada de recuperar el nom en castellà, ja que la h els importa ben poc. Però com diu aquest senyor, el referèndum es un instrument, i no una oportunitat de fer democràcia, que seria el més just, ja que desgraciadament per nosaltres, els ciutadans només existim per escollir els que "s'ompliran les butxaques".

Aquest pacte, que difícilment es produirà segons diu Vicenç Tur, no tindrà el mateix poder de satisfacció per la oposició, un fet lògic, donat que només valoren l'opinió de la UIB, que defensa la normalització lingüística al 100%. Així i tot, per molt que el Govern de Bauzá amb la nova llei de funció pública, doni pas als topònims en castellà, el departament de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, es mostra inamovible amb la seva postura que com a topònim oficial, únicament pot ser Maó.

Per altra banda, la lletra muda, que compta amb segles d'història, ja apareixia a textos del segle XIV, i s'ha emprat amb total normalitat fins fa ben pocs anys. No disposo de cap data, ni any de antiguitat de la grafia Mahó, però aquell escut tan ben conservat a l'església de Santa Maria, te gravat el 12 d'agost de 1766. Sense cap mena de dubte, son bones raons per voler conservar aquest nom històric. Parlem de un nom, que amb la h al mig, dóna una identitat mes menorquina a la capital de la nostra illa. Es l'herència de la llengua que es parlava antigament, i que entre el català i el castellà, tots denunciem que estem perdent.

Per tant, hem de recordar, que Maó es la forma correcta d'escriure en perfecte català, i amb això no hi ha res a discutir. Però Mahó, es la opció que tot aquell amant de la historia, o de la cultura menorquina, no pot deixar desaparèixer. I aquell que digui que una de les opcions no es vàlida, es per que no entén un altre manera de pensar, que no sigui la seva.

Que el ciutadà esculli el nom del seu poble, no ho podem entendre com una falta de respecte cap als filòlegs, si no com un dret. Quant tenim un fill, qui tria el nom, el seus pares? El veí? Els polítics? El treball dels filòlegs, es molt important. Però tan com el dels historiadors, o altres camps de la ciència. I si el resultat final acabés amb una h de pel mig, no canviaria res, ni la nostra llengua, ni la nostra vida.

De fet, el que s'ha de sotmetre a votació, es el topònim oficial. Només els documents oficials de l'estat, o consells i ajuntaments, tindran l'obligació de incloure aquest resultat. La premsa local, es l'única que escriu Maó en aquets moments, ja que la premsa nacional segueix emprant Mahón. I a nivell personal, no fa falta dir que cadascun ho pot escriure com ho desitgi. Això últim, va lligat a la importància que se li doni a escriure correctament.

Es curiós, però el responsable de la llei de funció pública, es la mateixa persona que s'ha de encarregar de la consulta, José Simón Gornés Hachero. Molt "hachero" no es, seria més "mahonero". Però allunyant acudits, amb això es demostra que el principal mal de cap del equip de govern maonès, no es altre que recuperar la formula bilingüe.

Dit tot això, arribem a la conclusió que el PP no vol fer la consulta, i que ells seran els únics que sortiran satisfets de tot aquest bordell. I quant el PSOE torni a governar, la forma castellana serà eliminada de nou. Però si convoquessin la consulta, el resultat final hauria de ser respectat per tots, per la simple raó de que el poble ha escollit de la forma mes justa que hi ha, la votació. Sense pactes, sense imposicions, sense interessos.

Ara les preguntes son: tenen clar tot el que tenen pensat fer el senyor Botella, Reynés i cia? Convocaran la consulta finalment? Es replantejaran donar la opció de votar per una o dues llengües?

Una cosa està molt clara, que als polítics els hi falla la memòria de vegades. Però tenen tres anys per recordar totes les promeses que en el seu dia van fer. Si no es així, quant vegin els resultats electorals, recordaran moltes coses. I entendran per que les persones diuen: les promeses se'n van amb el vent.

Daniel Sintes pons
Maó