Cartas de los lectores

Consideramos nuestro deber informar a los vecinos del barrio que la notificación en cuestión se deriva del artículo 7 de la Ordenanza núm. 17 reguladora de la Tasa por Ocupación del Dominio Público (BOIB núm 193, de27 de diciembre de 2011) que, a su vez, es regida por los artículos 57 y 20.3 apartados g), h), l), m), n) y r), del RDL 2/2004 del Texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales.Habiendo estudiado esta normativa, la conclusión a la que se llega es que todos los vecinos que dispongan de entradas de vehículos a través de las aceras son sujetos pasivos de dicha ordenanza, y deberían realizar el trámite, a menos que no utilicen el garaje para vehículos, sino para otros fines.

Sin embargo, en la normativa antes citada, se refiere a las entradas de vehículos siempre "a través de las aceras", por lo que, a nuestro entender, los vecinos de las calles que no disponen de acera, o accedan al garaje de su propiedad directamente de la calle por donde circulan los vehículos, incurrirían en un caso especial donde la normativa no sería aplicable.

Las calles afectadas serían: Cabrera, Formentera, Manacor, Inca, Migjorn, Ferreries, Felanitx, Binissalem, Pollença, Sa Pobla, Llucmajor, Marratxí, Sineu, Santanyí i plaça Illes Balears. En resumen, calles sin acera pública ni aparcamientos posibles, dada su angostura, por donde se accede a los garajes.

Nuestra sugerencia a los vecinos afectados es presentar un recurso a dicha notificación, alegando la no existencia de aceras en la calle por donde se accede a su entrada de vehículos, por lo que no ha lugar al hecho imponible.

Queremos resaltar que nuestro ánimo, en ningún caso, es el de crear un agravio comparativo, simplemente, como ha hecho el Consistorio, se trata de aplicar correctamente la ley.

Encontrarán en el blog de la Asociación (daltsantjoan.blogspot.com) la normativa aplicable a la que se refiere la Ordenanza municipal, así como un modelo de instancia para presentar al Ayuntamiento, en el caso de querer presentar recurso, instancia que también pueden recoger en el local de la Asociación en la plaza Ibiza esta semana de 20 a 21 horas.

Aprovechamos para comunicarles que el próximo lunes 19 de marzo, celebraremos en el local de la Asociación de la plaza Ibiza, nuestra Junta General anual, donde podrán conocer la actualidad de la Asociación y presentar sus sugerencias.

Junta de la Asociación de
Vecinos de Dalt Sant Joan
Maó

Petit elogi
del pseudònim

Fa estona que em volta pel cap l'idea d'escriure sobre els pseudònims. Hi penso sovint d'ençà que m'hagués agradat signar, les cartes que envio, amb un d'ells. Els motius d'utilitzar un pseudònim com a signatura, ja sigui en un llibre, una redacció o una carta, són variats i de vegades motivats per l'instint o la voluntat d'anonimat."Que amaga el seu nom sota un nom fals". La paraula fals, pseudo, estimula una associació d'idees que van des de irreal/no veritable fins a mentider/enganyós. La falsedat desperta en les persones sentiments molt variats, com la desconfiança o la tristor. L'instint, resposta primària, sempre ens posa en guarda quan ens olorem quelcom de fals al nostre voltant. Per tant, la paraula pseudònim pot comportar una vibració neuronal, d'origen mil·lenari, que obri les cicatrius mentals de la por davant l'ocultació o l'inconegut.Però, el pseudònim no té que ser necessàriament negatiu, ni es pot prejutjar la seva utilització com a conflictiva, tot al contrari. Es podria afirmar que, en l'àmbit literari i periodístic, ha salvat moltes vides de fogueres fonamentalistes o règims dictatorials. El pseudònim a donat recer i acull a centenars d'escriptors, que dins l'olla de la repressió han desviat l'atenció de la persecució i la mort. En aquest cas la falsedat ha estat un escut contra les mirades d'odi de molta gent, oferint certa invisibilitat a autors que busquen raons i explicacions a moltes injustícies.

A més a més, el pseudònim no tan sols aporta aquest ingredient de clandestinitat, sinó que pot ser vehicle de missatges soterrats, que no tenen perquè ser incendiaris o apocalíptics, ans tot al contrari, divertits, originals o creatius. Per exemple, abans d'enviar la meva primera carta, vaig pensar en signar com Muscimol, les raons d'això eren que m'agrada la musicalitat de la paraula i, a més, diu de mi quelcom més que la meva signatura familiar, la del carnet per entendre'ns.

Muscimol, es el nom de un principi actiu present al reig bord, "un inconfusible i bonic bolet (referent, per als nens, de la caseta de nans, follets i gnoms)", a part d'altres propietats curatives i/o tòxiques..." Bé doncs, aquesta signatura hagués pogut dur, a qualsevol lector encuriosit, a un viatge botànic i, a més de saber que el muscimol produeix al·lucinacions cromàtiques, descobrir que a la persona que signa, li agraden la fitoteràpia i les plantes. També, el lector benpensant, podria intuir un ànim colorista de l'autor en els seus escrits de lletra negra y en les seves intencions interpretatives. En aquest cas, el pseudònim aporta informació, no falsa ni amagada, sinó esperonadora de l'interès i la curiositat que se suposa en el públic lector. Esdevé una invitació al joc del coneixement. Un fer l'ullet com a punt i final de l'escrit.

Evidentment no és el mateix un malnom, normalment atorgat per la comunitat. El pseudònim es quelcom de recreatiu i creatiu, que pot donar molt de joc a la curiositat i, a la vegada, pot aportar certa tranquil·litat a les persones que no veuen massa clar el respecte de certes ideologies a la llibertat d'expressió, és a dir, pot oferir seguretat a l'autor sota el paraigües del secret professional dels diaris.

No sé si existeix una llei inamovible, constrictora i limitant, que prohibeixi servir-se'n d'aquest recurs literari. Llavors crec que aquesta llei es injusta i injustificable des del punt de vista de la llibertat assolida. No entenc que una redacció periodística independent s'empassi una tal norma, sense dir res. Perquè, si bé es veritat que hi pot haver gent que s'aprofiti d'aquest recurs per agredir o insultar, no és menys cert que qualsevol persona que escriu està obligada a aportar les seves dades d'identitat per ser publicat el seu escrit. Hi ha d'haver una tria ètica del que és moralment publicable segons l'opinió de la redacció, però negar o prohibir un recurs literari, no ho trobo sensat ni estimulant per rebre més col·laboracions i aportacions desinteressades. Crec que s'estan autolimitant i m'agradaria conèixer els motius del seu recel envers l'ús de pseudònims en els seus diaris. Gràcies

Gabriel Cardona Prunera
Es Castell