Després de l'alegria per haver rebut la confiança dels ciutadans d'Alaior, el nostre equip es va posar en marxa per gestionar una de les pitjors èpoques de la nostra història recent, tant a nivell econòmic, com a nivell social dins de la nostra població i comunitat. Quan varen tenir una primera idea de la situació econòmica de l'Ajuntament he de reconèixer que vaig sentir una gran tristor, en primer lloc perquè jo ja era conscient que me tocaria donar totes les males notícies, però no pensava que fossin de tan gran magnitud, i en segon lloc, perquè m'havia convertit en responsable, per herència, d'un gran nombre de problemes a tots els nivells, en part inherents a aquesta gran feina, i en part resultat d'una nefasta gestió.
Crisis com l'actual no se n'havien vist en temps recents. Però és que a més, hem de fer-li front des de la pitjor situació econòmica i amb el més elevat endeutament que ha conegut el poble d'Alaior en la seva història. Vol continuar el senyor Gómez Arbona xerrant de l'herència que ens han deixat, del dubtós honor d'encapçalar el rànquing dels ajuntaments més endeutats?
En aquest moments aquest Ajuntament encara deu 104.475 euros de l'ampliació del polígon "crater" que vas decidir fer l'any 2002, àmpliament criticada per el seu cost, perillositat e impacte ambiental, un cràter que encara passa comtes. Encara paguem la indemnització de Llucalari, amb un cost per els ciutadans d'Alaior de 1.161.000 euros més les costes judicials, aquí podem afegir el deute amb els proveïdors, amb factures des de l'any 2004 sense pagar.
Idò, a pesar d'aquest panorama, que és com per llançar-se a córrer, res no ha canviat en cap moment la nostra voluntat de superar-nos, d'aconseguir no posar en perill els serveis que presta aquest ajuntament, i dinamitzar, dins les nostres possibilitats, l'economia i l'activitat social del nostre poble.
Som conscients que algunes de les decisions que estem prenent no són fàcils, i que amb raó no agraden, però abans de prendre cada decisió hi ha una feina brutal, que agraeixo a tots els membres del meu equip i als treballadors de l'Ajuntament, de revisar cada gestió, cada pagament, cada contracte, per evitar tenir que traslladar a la població un problema que no és seu, és nostre. I es fa feina de valent. Ho demani.
La nostra obligació és prestar a la població els serveis amb eficiència, i si el mateix servei es pot aconseguir amb millors condicions per al poble cap allà tendirem.
En aquest sentit s'han revisat tots els convenis i pagaments d'aquest ajuntament, des de les qüestions mes senzilles com l'arena de Sant Llorenç, fins els serveis de més importància com el conveni del Geriàtric, o els propis temes de personal de l'Ajuntament, passant per material, aigua, llum, telèfons, escombraries...
La feina que està fent l'Ajuntament és la que estan fent totes les famílies d'Alaior i d'Espanya: posar seny i ajustar les despeses a les possibilitats. Amb el problema afegit de no tenir una hipoteca, sinó 25, i amb molta gent que depèn directa i indirectament de la nostra gestió.
El mateix he de dir de les reivindicacions del poble d'Alaior, ja sigui el Parc Bit, el Pati de sa Lluna, o les millores a Cala en Porter. Com entendràs jo seré la primera decebuda si no som capaços de dur a terme aquests projectes, però és molt poc responsable que els mateixos que els van anunciar a 'bombo i platillo' abans de les eleccions, i sense tenir en compte el finançament, la situació econòmica ni la viabilitat dels projectes, siguin ara els primers de reivindicar aquestes inversions.
Seguirem fent feina per materialitzar aquest i altres projectes, i tot açò mentre seguim fent la feina més laboriosa, manco visible i manco valorada, com és reflotar econòmicament un Ajuntament arruïnat. Ens reafirmem en el nostre compromís amb el poble d'Alaior que passa per millorar la gestió i eficiència d'una institució al servei dels ciutadans perquè el futur no s'assembli a aquella herència de què rallàvem. La nostra capacitat de feina i el nostre compromís és por tant amb el poble d'Alaior, i no cerca ni guanyar unes eleccions, ni aconseguir popularitat, només complir amb un mandat clar de millorar la gestió i eficiència d'una institució al servei dels ciutadans, a la vegada que assegurem el futur. I ho aconseguirem.
Misericordia Sugrañes Barenys
Alcaldessa d'Alaior
A Victoria, poetisa, y a Celestina de Es Castell
No sabes la alegría que me has dado Celestina amiga de infancia y juventud de Es Castell al mandarme las poesías de tu hermana Victoria. En este libro que tengo en mis manos en estos momentos leo tus recursos y añoranzas, y unas lágrimas surgen de mis gastados ojos, porque estos recuerdos son los míos vividos en el preciso y ribereño pueblo de Es Castell, entonces Villacarlos y en la antigüedad Villa de San Carlos. Dices bien al relatarme vivencias de mi familia, especialmente de mi bisabuelo Casimiro de Cossío y Cuenca, que fue alcalde del Ayuntamiento de Es Castell desde el 1 de enero de 1894 a junio de 1897 y de 1 de enero de 1902 a 15 de agosto de 1907, y de mi padre Francisco Gomila Fontcuberta, militar y académico de la Real Hispana Americana de Cádiz a los 22 años. Dices bien, querida Celestina, que venía a tu casa con mi prima Lolita Sandoval a pasar un rato de asueto en tu jardín primorosamente cuidado junto a tu hermana Victoria, la poetisa de Es Castell. Yo también fui a clase con la hermana carmelita sor Maria Cinta de Jesús Bella, en aquel colegio de la Salle Stuard de feliz memoria. Muchísimas gracias por el precioso libro que es un recordatorio tuyo y mío. Ciertamente vosotras, Victoria y Celestina fuisteis unas piezas claves en la villa de Es Castell y la poesía entró en vuestra casa de la mano de vuestra madre.
La selección de poemas que presenta el libro "Poesías de Victoria Juana Mª Asunta Olives Noguera" son de una gran calidad poética, lírica, tanto de temática religiosa como de otros temas, especialmente del pueblo que las vio nacer. Y no lo digo yo solamente, lo dijo el gran poeta y único de Menorca D. Gumersindo Riera que le dedicó un poema con la sensibilidad que le era característica. En algunas ocasiones fui con él a la casa-convento-capilla para escuchar a la poetisa durante un par de horas.
El silencio se adueñaba del salón de visitas, Victoria declamaba con palabra fácil y con cuidadas entonaciones los versos que tenía escritos en un papel, pero que los recitaba de memoria que ya en su juventud fue siempre portentosa, como portentosa ha sido su obra a través de los tiempos hasta su fallecimiento. Una mujer delicada, sensible y ecuánime como pocas había en Es Castell. Con razón se emocionó Gumersindo Riera al dedicarle la poesía "Aura Lírica" en donde hace resaltar el lirismo de la joven poetisa villacarlina Victoria Juana Olives. También dijo de ella, "Un verso que se desgrana / Y aquella Victoria Juana / Tan dulce, tan femenina / Y aquella Victoria Juana / Tan dulce, tan menorquina".
Merecen especial mención "Sembrador", por su fuerza espiritual, dedicada a don Guillermo Coll Allés que fue párroco de Es Castell, "Adiós, Rosas", por su sentimiento y fuerte amor humano, "Evocación" dedicada a los pescadores, a sus faenas y esfuerzos en la mar, "Carpintero", de temática religiosa dedicada al Niño Jesús. En fin el libro de Victoria Juana es toda una semblanza poética y de buenos ejemplos. Celestina, tú también has puesto tu granito de arena en este libro con "Recuerdos y Añoranzas" y algunos buenos versos de fondo.
Victoria Juana, amiga de la infancia y juventud, has hecho que mis ojos se humedecieran intensamente, Victoria Juana gracias por tu amistad, desde mi soledad congénita te observo en lo alto cual estrella fulgurante que brillas junto al Señor. Celestina Lorento gracias por tu amistad de siempre.
Florencio Augusto Gomila
Maó
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.