Cartas de los lectores

Durant dècades, les escoles han donat resposta a les expectatives i les necessitats dels estudiants i han exercit la seva missió educativa i formativa, des de la lleialtat institucional, la responsabilitat, el compromís i l'equitat.La llengua catalana, tot i no haver assolit encara la normalitat d'ús en tots els àmbits, estava ja immersa en un procés positiu, constructiu i pacífic, d'acord amb el marc jurídic vigent i amb un autèntic pacte social entre les institucions, els professors, els pares i les mares i els alumnes, la societat en general.

Cal recordar, amb èmfasi, la voluntat i l'afany per edificar una escola, renovadora des del punt de vista pedagògic i capaç d'amalgamar un alumnat cada cop més divers, sense tenir en compte què es parlés a casa, i menys el lloc d'origen. Amb igualtat d'oportunitats i sense exclusions. La feina realitzada i els resultats assolits, amb tanta il·lusió i professionalitat, han garantit que l'alumne, en acabar els estudis, sigui capaç d'expressar-se oralment i per escrit, en català i en castellà, amb idèntica desimboltura i destresa; i, evidentment, tampoc no s'ha descurat l'adquisició de l'anglès o una altra llengua estrangera.

En aquest sentit, els centres educatius de les Illes Balears -i l'Escola d'Adults no n'és una excepció- gaudeixen de consideració, prestigi i respecte, per l'aplicació d'uns projectes lingüístics, sòlidament fonamentats i coherents amb l'entorn i la cultura del nostre territori. Així mateix, cal destacar un altre repte reeixit: la convivència de les dues llengües oficials i la gestió, intel·ligent i pròspera, del multilingüisme intercultural de la Globalització. El català sempre ha volgut sumar i els parlants sempre n'han sortit beneficiats.

Per aquestes raons, contemplem, amb gran perplexitat i preocupació, les mesures endegades darrerament pel Govern de les Illes Balears, contra la normalització i en pro d'un pretès liberalisme lingüístic, que no fa més que perjudicar la nostra llengua; unes decisions que, de retruc, esquerden els pilars d'una valuosa convivència harmònica.
És així que, des dels centres, a l'empar de l'autonomia pedagògica i amb màxima assertivitat i fermesa, manifestem el rebuig davant d'aquesta política. I, alhora, us convidem a sumar-vos a la defensa d'una escola pública, plural i coherent amb la nostra història, que faci de les llengües un element d'enriquiment i no de confrontació.

CEPA JOAN MIR I MIR (Maó)
CEPA CIUTADELLA

Viatge a
l'edat mitjana

Diuen els experts, que la investigació historiogràfica de Menorca ha donat tradicionalment preferència a les etapes més modernes i també a les més antigues, aquelles remotes dels primers pobladors de l'Illa. D'altra banda, resulta molt freqüent que els esdeveniments polítics eclipsin les referències sobre la vida quotidiana i el batec dels individus a un moment o altre de la història.

Això també ha passat aquí, de tal manera que, entre aquells dos extrems que han resultat més actractius a l'estudi, hi caben, simplificant una mica, unes quantes centúries on la foscor resulta molt espessa. L'edat mitjana encaixa de ple en aquest supòsit, entre d'altres coses, vull creure, per la dispersió d'arxius i les dificultats d'accés als mateixos.A Alaior presentarem avui divendres una obra de l'historiador Jaume Sastre que ens proposa una tornada als segles XIV, XV i XVI i que profunditza en les circumstàncies en què aquesta vila cresqué i s'organitzà des del punt de vista institucional i econòmic i que dóna també pistes de formes de vida i les relacions entre els diferents pobles de l'Illa en aquell temps. El desenvolupament urbà social, econòmic i municipal de la pobla d'Alaior a l'edat mitjana (s. XIV-XVI) és el títol descriptiu i a l'hora genèric d'aquest tractat. En ell, Jaume Sastre ha posat la lupa de la seva feina com a investigador en la reconstrucció de la societat medieval.

Aquest estudi aporta llum a una època fosca i complicada, en la qual no devia resultar gens fàcil consolidar una població estable dins un territori aïllat, que oferia una economia de subsistència i encara aquesta sotmesa als designis de l'ordre medieval molt jerarquitzat (amb un rígid sistema de tributació a la Corona i a l'Església), i condicionada per tota casta de calamitats com eren les epidèmies, els saquejos i les lluites intestines.
Amb aquesta edició, l'Ajuntament dóna una passa més en els estudis de divulgació de la petita història local, que ha quedat recollit en un nou volum de la col.lecció "Llibres d'Alaior".

Al seu autor agraïm la cessió d'un estudi que ve precedit per moltes hores d'investigació, buidatge d'arxius i processat d'una informació valuosa.

Ell mateix serà avui amb noltros per a referir alguns dels trets més característics i d'altres ben sorprenents d'aquesta etapa. Tothom hi és convidat.

Isabel Rodríguez Anglada
Regidora de Cultura
Alaior