Cartas de los lectores

Ja fa un any érem a les places, i el 12M hi tornarem a ser… Però què ha passat des d'aleshores? Ha aconseguit alguna cosa el 15M en aquest temps? A simple vista sembla que no, ja que segueixen essent els "mercats" aquells qui marquen l'agenda política. Els nostres representants (que segueixen sense representar-nos) prenen les seves decisions en base a unes raons econòmiques que tan sols beneficien a un pocs, la distància entre els que més tenen i els que menys tenen cada vegada és més gran. També creix l'atur i la resposta és una nova reforma laboral que retalla els nostres drets laborals i facilita l'acomiadament. Les jubilades veuen abaixar les seves pensions i damunt han de repagar els serveis socials. Les retallades en els serveis públics com la sanitat i l'educació augmenten cada vegada més en el mal anomenat "estat del benestar" , i mentrestant les multinacionals es freguen les mans davant la possibilitat d'un nou camp de negoci. Hi ha milers de pisos buits que serveixen per especular mentre es desnona a 160 famílies diàriament. Se'ns empeny a créixer i a consumir sense fi, en un planeta finit amb diners que s'acumulen en molt poques mans. Constatem amb preocupació l'augment dels qui recolzen a l'extrema dreta a Europa mentre la classe treballadora es debilita i pateix les conseqüències d'aquesta crisi. Els mitjans de (des)informació i propaganda segueixen emmascarant la situació, i la protesta social es criminalitza amb l'objectiu d'amansir-nos a base de por. Tot això segueix igual, o pitjor. És cert, però també ho és que no podem negar l'energia insuflada ara fa un any, amb concentracions massives de protesta i la presa del carrer. Una energia que ha anat canalitzant-se en tot l'estat en petites assemblees de barri i noves plataformes i associacions que estan construint un nou espai de participació ciutadana. Potser és aquesta presa de consciència, aquesta manera d'aglutinar a diferents col·lectius socials que participen activament en l'anàlisi de la situació i en la recerca de solucions i alternatives (alguns d'ells, cal no oblidar-ho, porten en funcionament no un any, sinó dècades), aquesta manera d'enllaçar lluites i actituds el que caracteritza al moviment del 15M. Al llarg d'aquest any a Menorca el 15M ha estat realitzant nombroses i diverses activitats, creades i coordinades des de l'assemblea setmanal, han sorgit el Cine-fòrum, les concentracions i accions de protesta, el debat sobre les eleccions i la llei electoral, la publicació del fanzine POTS, la participació en la vaga de consum del 29M contra la reforma laboral. També s'ha contactat amb altres associacions perquè impartissin xerrades, així doncs en Pere Alzina va xerrar sobre educació, Caixa Colonya sobre banca ètica, el Banc del temps sobre l'accés a diferents serveis responent amb el nostre temps enlloc de diners i el GOB sobre la custòdia del territori a Menorca. Alguns membres estan participant en les taules rodones organitzades per la UIB per majors. També amb activitats com Teatre-fòrum, tallers d'escacs, Tai-txi i les jornades lúdico-festives a Mercadal el 15O , hem obert un espai a la creativitat. S'han creat una comissió de Sanitat i un grup d'espiritualitat que treballen independentment, però formen part del 15M. Una de les seves darreres accions ha estat la recollida de més de 3000 signatures a favor de la sanitat pública i la convocatòria de dos Flashmobs amb notable participació. No tan sols el 15M es mou, ja que s'han creat a Menorca noves associacions ciutadanes com Prou retallades, la Plataforma d'afectats per la hipoteca, Maó en transició o la Plataforma en defensa de l'escola pública, que, paral·lelament al 15M estan augmentant el teixit associatiu de l'illa, clau en el procés de canvi de la societat.

És necessària més participació ciutadana en la política, canvis profunds que la facin més participativa perquè totes puguem opinar, que puguem influir més directament en les decisions que ens afecten a la gran majoria i ,sobretot, majors mobilitzacions per forçar aquests canvis. Sens dubte seguim indignades, però més organitzades. I sobretot més dignes perquè creiem que davant d'un sistema capitalista injust i destructiu, és un acte de responsabilitat i una exigència moral que com a societat ens organitzem i ens mobilitzem en contra de decisions que prenen entre molt pocs (els que ostenten el poder econòmic i les seves titelles polítiques) i que ens afecten a totes. En front de qui ens acusa d'immobilisme, de no canalitzar una opció política concreta, presentem avui el fruit de la feina feta. Per tot això seguirem al carrer, a la plaça, per fer efectiu el nostre poder, perquè entre totes podem construir un món millor, on el repartiment de les riqueses sigui equitatiu, en el que es gestionin bé els recursos del planeta, on una part de la població mundial no visqui a costa de l'altra, on no hi tingui cabuda la injustícia, però hi tinguem cabuda totes… Seguirem a la plaça per això i per celebrar que complim un any. Us hi esperem!

15M-Menorca

-----------------------------------

Cuando falla la racionalidad, se actúa con prepotencia

Con la intención de aprovechar el fantástico aparcamiento público del "Freginal" hoy día 12 estaciono el vehículo frente a la entrada siendo las 9.45 horas esperando que aunque con retraso, dada la hora que era, estaría abierto enseguida. Efectivamente llega el policía local motorizado para abrir el parking pero cuál es mi sorpresa que antes de hacerlo, procede a despejar la calle con imposición de multas, por entender con toda su razón, que mi coche aunque no molestaba el tráfico de la calle, no podía estar parado en aquel lugar, esperando que se abriera el parking.

Así que procedí a mover el coche calle arriba para volver nuevamente al parking encontrando al policía ultimando la apertura.

A mi entender creo que cuando falla la racionalidad es porque se actúa con prepotencia.

En el caso que nos ocupa no lo requería, un policía por lo menos, debería actuar con diálogo amistoso y educación.

Isabel Álvarez Espineta
Maó

-----------------------------------

Podríem dir que has tingut sort

Podríem dir que has tingut molta sort de trobar feina Nuri, però seria faltar a la realitat: no ha estat només qüestióde sort.

Des de la nostra associaciócreim més bé que has trobat feina gràcies a que aquests darrers anys s'han fet les coses més o manco bé (sempre es pot millorar). Començant per l'educació escolar que ha canviat els darrers anys apostant cada vegada més per la integració i la inclusió. Això a les persones com tu, Nuri, us ha donat la possibilitat de demostrar que sou tan vàlides per aprendre com qualsevol. És veritat que necessiteu un poc més d'ajuda per assolir les vostres metes, però si teniu prou medis i sobretot persones que us vulguin ajudar durant les diferents parts de la vostra etapa escolar els resultats arriben.

Després hi ha el paper de la família i quan deim família volem dir tota la família perquè aquí tots hi tenim molt a dir: des dels avis, per fer de cangurs tantes vegades, fins els germans, part importantíssima a les vostres vides, ja que ells són els que us fan créixer dia a dia, quan discutiu, quan us barallau, jugau junts, us ajudau... és normal: sou germans. Concos, cosins, amics, tots heu posat el vostre granet d'arena.

Bé Nuri, ja has firmat el teu primer contracte de feina, i aquí si que podríem dir que has tingut sort, la sort de poder comptar a Menorca amb una empresa comJaume Mascaró, amb l'equip humà que hi ha al darrera d'aquesta empresa, persones que han apostat per tu Nuri, i per molts altres com tu, que treballam i creixem junts dins la nostra associació.

Ja altres vegades ens havíeu ajudat a tirar endavant projectes de la nostra associació, però aquesta vegada heu donat una passa endavant contractant na Nuri. No és una cosa gens normal que una empresa privada contracti persones amb discapacitat intel·lectual –per més que la llei així ho preveu-, i esperam que Mascaró sigui un exemple per altres empreses de Menorca que s'animin a contractar persones que es comprometen amb els seu treball i que molt sovint creen un bon ambient de feina allà on són.

I a tu Nuri, què te podem dir? Simplement que tenguis molta sort en aquesta nova etapa de la teva vida.

Volem donar un agraïment ben sincer a totes les persones que heu contribuït a trencar barreres a aquest món tan competitiu i ajudar a promoure la igualtat d'oportunitats i l'autonomia que totes les persones mereixem.

Gràcies a l'equip de seguiment de la Fundació per persones amb discapacitat de Menorca i, sobretot a la família Mascaró: Jaume, Xisca, Lina, Úrsula i a tot l'equip humà de l'empresa.

Associació per la integració de persones amb síndrome de Down –DOWN MENORCA-