Cartas de los lectores

Es lunes, un día malo, llueve y hace frío. Llega Fini, la señora que me ayuda. ¿Qué haces Ana?, escribo. ¿Se puede saber qué te preocupa?. Tantas cosas, he vuelto a nacer y tengo que valorar más que nunca mis lentos pasos. ¿En qué te puedo ayudar? Mira no lo sé, quería ver a mis amigos Mónica, Antonia y Miguel, pero he pensado no salir.En mi anterior escrito titulé: "Entre la gratitud y la nostalgia".

En este lunes me siento nostálgica, echo de menos los cuidados y todo lo resuelto durante mi estancia en los hospitales, lo mucho que aprendí, la experiencia que absorbí, porque si bien es cierto que si la vida es una escuela, lo vivido es una universidad.

¿Limpiamos?, no, ¿la lavadora?, ¿la plancha?, ya me dirás. ¿Charlamos, por ejemplo? Bien lo mucho que disfruté ayer con mis hijos, reír, el libro que me regalaron (el último), si es la trilogía de la que todo el mundo habla. ¿y qué tal? (no ameno), pero está de moda.

Yo hoy prefiero recordar lo que dejé en estas instituciones modélicas, que si no existieran habría que inventarlas. Mira el "Mateo Orfila", vale, pero el Geriátrico deberíamos sentirnos muy orgullosos de que nuestro pequeño y querido Mahón cuente con él, deberíamos apoyarlo más, tiene sus deficiencias, es normal en estos centros, pero son tan necesarios cuando tienes que recurrir a ellos por necesidad que se hacen imprescindibles.

Lloro, no quiero llorar. Vale, toma, pásamelo por fax y si el director del diario lo tiene a bien y le parece correcto, lo publicará.

Ana Riera Marqués (Vda. de Moll)
Mahón

Prou impunitat a l'estat genocida d'Israel

Dimecres, 14 de novembre de 2012, el govern israelià va iniciar un nou crim contra la humanitat en un atac dut a terme contra població civil resident a la Franja de Gaza (Palestina). Les estadístiques aproximades de l'agressió israeliana:152 palestins han estat assassinats, entre ells 35 nens, 23 dones i 15 persones grans1.300 persones ferides incloent 270 nens, 145 dones i gent gran 57, durant els incessants bombardejos i atacs aeris, marítims i terrestres.

Condemnem la impunitat amb la qual torna a matar l'Estat israelià igual que condemnem la complicitat amb què actua la comunitat internacional que segueix essent còmplice d'aquesta barbàrie desviant la mirada a un altre lloc i parlant amb un llenguatge ambigu que serveix per condemnar a mort a milers de dones, homes i nens.

Davant la por a una nova ofensiva d'envergadura, similar a la coneguda pel nom de Operació Plom, fos iniciada a finals de 2008 a Gaza en la que l'exèrcit israelià va matar ímpunement a més de 1.400 civils palestins, la societat civil torna a mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí.

Davant la passivitat dels nostres governs tornem a pronunciar la nostra repulsa perquè no volem ser còmplices d'aquesta matança.

El poble palestí no té exèrcit, ni míssils, ni avions tripulats, ni cap tipus d'armament sofisticat com el d'Israel.

Per tant, l'Estat d'Israel va vulnerar tots els tractats i convencions internacionals relacionats amb drets humans i protecció de civils durant un conflicte armat. L'ús desproporcionat de la força armada contra una població civil constitueix un crim de guerra que ha de ser condemnat.

El càstig col·lectiu a què el govern israelià sotmet al més d'un milió i mig de persones residents a la Franja de Gaza està tipificat com un crim de lesa humanitat, segons la IV Convenció de Ginebra. Tota motivació per matar persones és maquiavèl·lica però el fet que el govern israelià ho faci repetidament és un comportament malaltís i criminal.

- Condemnem els atacs contra la població palestina resident a Gaza.

- Condemnem l' il.legal bloqueig de la Franja de Gaza.

- Condemnem l'ocupació, el colonialisme i l'apartheid a Palestina.

- Exigim al Govern que trenqui qualsevol acord de col·laboració amb institucions israelianes fins que Israel compleixi amb la legalitat internacional.

- Que emetin una enèrgica protesta, en contra de l'ofensiva militar que el govern d'Israel va portar a la Franja de Gaza des del 14 de novembre al 21 de novembre.

- Que trenquin relacions diplomàtiques i cancel·lin els seus tractats de lliure comerç amb l'Estat d'Israel, fins que aquest aturi les seves polítiques genocides en contra de la població palestina.

- Que es prenguin les mesures necessàries perquè els responsables dels crims de guerra que el govern d'Israel ha comès a la Franja de Gaza, siguin castigats a les instàncies internacionals corresponents.

- Que exigeixin que el bloqueig imposat per Israel a la franja de Gaza tingui un cessament immediat.

- Que promoguin l'aïllament internacional de l'Estat d'Israel, fins que aquest permeti que els refugiats palestins facin vàlid el seu dret a retornar a casa, a les seves terres d'origen, segons el que determina la resolució 194 de les Nacions Unides.

- Exigim a l'estat israelià que pari de forma imminent els atacs diaris sobre Gaza.

Fem una crida a les institucions de l'administració de l'illa de Menorca perquè subscriguin aquesta causa, i s'adhereixen a aquest manifest.

15M Menorca i
Menorca Rumbo a Gaza. Miguel Gómez i Vanesa López

A cadascú lo seu...

Una vegada més han operat al rei d'Espanya. Com sempre que l'han operat, s'han retut als cirurgians i/o als traumatòlegs que l'han intervingut, les lloances més enceses per part de tothom, començant per la pròpia família del pacient i continuant per tots els mitjans de comunicació, presentant, en rodes de premsa, a aquests professionals com autèntiques "eminències", tocats per les Gràcies….

.En aquestes rodes de premsa no només solen comparèixer els cirurgians i/o traumatòlegs, ans també –com es lògic– membres del seu equip, i, per suposat, aquells que mai es perden l' oportunitat de sortir en una foto: gerents, directius i polítics de tota casta ...En canvi, de qui no es sol parlar mai es de l'anestesiòleg.

Gairebé tota persona que ha estat operada sap perfectament qui és el metge que l'ha operat; és excepcional, en canvi, que un pacient conegui ni tan sols el nom del metge que l'ha anestesiat

I puc afirmar, com-a professional de la Medicina que som, i que he passat gairebé quaranta anys fent feina a quiròfans, que la tasca més delicada, compromesa i responsable dins un quiròfan és la del metge que té que anestesiar un pacient –i no diguem ja quan el pacient és, com en aquest cas, un homo vell i no massa sobrat de salut-; mantenir-lo "en condicions" mentre transcorre l'operació i, el més transcendental de tot: fer que, quan la intervenció ha acabat i el cirurgià es lleva els guants i "parteix", el pacient "es desperti" i es recuperi… I aquest especialista és, evidentment, l'anestesista que, com dic més amunt, no és entrevistat, ni fotografiat, ni enaltit per ningú…..

És molt possible que mentre els altres metges estan "posant" per a les fotos davant la premsa, l'anestesista, "anònim", estigui, en aquell mateix moment, aportant els seus coneixements professionals i el seu "demble" personal al servei de la vida d'un pacient, que, per suposat, no l'arribarà ni a conèixer ni a valorar mai. ¡Ah!:

No som anestesista ...

Bartomeu Lladó i Olivar
Bunyola (Mallorca)