Cartas de los lectores

A ver: "en Vermei" era realmente el gobernador Anstruther, lo que pasa es que Pedro J. tuvo un lapsus y a mí debió írseme la pinza en el famoso artículo que cita (dos veces) la señora Vinent, en el que yo aseguraba que "el colorao" era Johnston. Y no hay más, doña Mariana, ya puede dormir tranquila y dejar de contarnos los errores de los demás y sus propios aciertos. En efecto: en su libro acierta y nosotros erramos. He entrado al trapo para acabar de una vez con una polémica que podrá alargarse hasta el infinito si entra en ella alguno y asegura que "en Vermei" era el conde de Cifuentes.

José Luis Terrón ponce

Mahón

Les noves tecnologies

Tenc 48 anys, i de cada dia més veig com la gent de gairebé totes les edats s'apunten a les noves tecnologies: Facebook, Twitter, etc. A jo, la veritat sigui dita, qualque vegada me fan enveja, sobretot quan s'empren per posar-se amb contacte amb persones que es troben enfora i així es poden contar les coses de cada dia.El que ja no entenc és que s'emprin per xafardejar, per contar coses íntimes de les que s'hagi d'entèmer qualsevol, això no m'entra. Tal vegada sigui per l'edat o perquè quan jo era petita només ens podíem comunicar per carta o per telèfon, això darrer un parell de vegades a l'any com a molt.Jo som de xerrar per telèfon el necessari, m'agrada xerrar amb les persones mirant-les als ulls, crec que és la millor manera, sobretot si a una li agrada xerrar amb sinceritat com a jo.

Crec que darrere de les anomenades "redes sociales" hi ha molta hipocresia i falsetat, no dic que tot ho sigui, però sí la majoria. Darrere una foto gairebé sempre la mateixa, s'hi poden escriure moltes coses, alegres o tristes, però la foto no les expressa. Només quan se fa de bona fe es sol reflectir a la foto.

Tal vegada qualque dia pensaré d'una altra manera, però avui per avui, jo m'exprés millor amb paper i boli, molts me poden tractar d'antiga i és posible que tenguin raó, però no és el mateix que pitjar tecles, els sentiments almanco els meus queden damunt el paper i no s'esborren, no es perden si pitjo una tecla per equivocació.

Les meves amigues i amics açò ho saben. Si me volen dir res ho fan per telèfon o personalment.

Espero no haver ofès ningú, i respect totes les persones usuaris d'aquests mitjans, però jo de moment me qued amb el paper i el boli.

Susana Camps Pineda
Ciutadella

Quina culpa en té la naturalesa?

A finals d'estiu la societat menorquina va viure moments desagradables ja que el foc va cremar diferents zones de naturalesa d'una manera totalment injusta. D'una manera o altra la societat menorquina s'estima i protegeix la naturalesa de Menorca per conservar la seva bellesa i encant. Jo vull fer una reflexió encara que desgraciadament el temps m'hagi donat la raó ja que sempre he dit i defensat la importància que té el sector agrari a Menorca. Evidentment que no podem tornar enrere i no ho volem ja que la feina del camp era molt dura físicament i la gent gran ho sap molt bé però si poguéssim veure Menorca de fa 50 anys veuríem com aquesta illa s'ha transformat amb massa brutícia de mates, ullastres, plantes forestals i sobretot un excés de massa forestal on fa que quan hi ha foc el perill es multipliqui. La poca rendibilitat de les explotacions agràries per causes que a dia d'avui tothom sap, va provocar que la gent del sector agrari hagués d'anar a fer feina al poble i com a conseqüència d'açò els llocs a Menorca es van anar abandonant ja que si a un lloc no hi ha un agricultor que llauri i sembri amb 4 o 5 anys aquell lloc difícilment es podrà fer net de brutícia, ja que la naturalesa fa feina les 24 hores del dia per lo bo i lo dolent. La gent que fa feina en aquest sector sap molt bé el que fa bé o malament però desgraciadament aquests anys passats semblava que els agricultors no sabien fer feina. Dic açò perquè les traves i prohibicions alhora de fer net de brutícia esteien a l'ordre del dia i jo dic que si deixessin fer la feina a la gent del sector agrari, Menorca encara estaria més neta i tindria més encant i bellesa. Evidentment que la gent del sector agrari ha de ser responsable i tenir seny però més que l'agricultor i el propietari no se l'estima ningú el lloc que fan feina i si és una família que fa molts anys que fa feina al mateix lloc encara més, i afortunadament a Menorca encara existeix la tradició familiar on els llocs passen de pares a fills i és encara quan més pots observar una feina feta a consciència. Uns temps passats que la gent més gran segur que té present, els agricultors podien cremar el càrritx i així els animals que hi havia durant l'hivern tenien menjar tendre dels brots del càrritx. Evidentment que hi ha d'haver lleis que regulin el que es pot fer i no però han de tenir sentit.Que quedi clar que som el primer que vull que es faci justícia pel que va fer la persona qui va fer els focs a Menorca ja que ningú té dret a destruir la bellesa i encant de Menorca. També es una realitat i pens que ha estat una notícia molt positiva que una empresa de fora de l'illa s'hagi interessat en comprar biomassa de Menorca per fer energia. Així es farà net l'excessiva massa forestal i es compensarà econòmicament una molt bona iniciativa que s'ha fet realitat. Pens que Menorca Reserva de la Biosfera s'ha de protegir i conservar però també és essencial donar llibertat a propietaris i agricultors a l'hora de prendre decisions pel bé i evolució de Menorca. Per acabar vull deixar molt clar que Menorca té un cert encant i prestigi per la bona conservació del territori gràcies a molta gent i als menorquins i menorquines, però no hem de perdre de vista i no oblidem maique la major part d'açò és gràcies als pagesos i a la gent que fa feina al camp de sol a sol per guanyar-se la vida honradament fent feina, estimant el lloc que treballai també gràcies als propietaris que volen seguir mantenint les explotacions agràries amb actiu perquè les poques ja explotacions agràries que queden amb actiu no acabin de desaparèixer i així poder donar continuïtat a la gent jove que per sort n'hi ha molta encara que vol viure de la feina del camp. Evidentment que ha d'evolucionar el sector agrari a Menorca i hem de cercar alternatives per millorar econòmicament però mai hem de perdre de vista i hem de tenir molt present la nostra cultura, tradició, costums el dia a dia de la vida quotidiana ja que per saber on anam hem de saber d'on venim.

Diego Pons Pons
Ciutadella