Cartas de los lectores

El nostre desenvolupament al llarg de la història ha estat sempre una successió continuada de triar camins i progressar dins d'ells, encara que molts cops precipitadament, a vegades injustament i molt sovint sense mirar la destrossa que en fem al passar, fins arribar a una nova cruïlla on aquest camí acaba i tenim que triar entre començar un de nou o quedar estancats en un model esgotat que no presenta altra sortida que el desgast i la degradació econòmica, moral i social del camí fet.

Avui sens dubte ens trobem en una d'aquestes cruïlles en que cal triar nou camí i és obvi que en aquestes situacions la societat ens sentim insegurs i o també confosos possiblement perquè la situació ens ve de nou i en conjunt optem per batejar-la amb el nom de "crisi".

Però la realitat és que en aquests moments és quant la societat precisem més que mai dels nostres pensadors, de les associacions ciutadanes i els seus fòrums de debat, dels nostres intel·lectuals i dels nostres representants públics.Avui a la societat disposem de més coneixements que mai i sorgeixen tot tipus de propostes de canvi i veus que assenyalen camins i demanen coherència institucional i política per poder-los encarar, però tenim la percepció de que les cúpules d'aquestes institucions romanen sordes a la societat que representen.

La conseqüència d'aquest desconcert és que es van destruint el teixit productiu i les prestacions socials, mentre les organitzacions de solidaritat ciutadanes i aquells representants públics més propers i amb més sentit de la responsabilitat i del seu servei a l'interès general esmercen els seus esforços (que no són pocs) en reconduir el dia a dia social dins la major normalitat possible.

I mentrestant, els alts càrrecs polítics romanen indecisos, esperant ordres de les cúpules dels seus partits polítics, qui sap si manipulades per tot tipus d'interessos foscos o allunyats de l'interès general.

Unes ordres que arriben des de la distància i sense cap o quasi cap coneixement de la realitat i necessitats de Menorca i la seva societat. Unes directrius sorgides des de centres ideològics ancorats i entossudits en models del passat i sense cap visió posada en horitzons de futur.

Unes directrius obeïdes absurdament per un mecanisme de bloqueig de la personalitat pròpia en ares del manteniment d'una mal concebuda disciplina de partit que els fa obviar que estan al servei dels interessos generals de la seva societat més propera.

El resultat d'aquest joc és en definitiva el retrocés i la desmotivació social i la pèrdua de temps per encarar un possible nou camí de futur a traves d'unes noves escales de valors i de desenvolupaments productius ajustats a models que els nous temps ens demanen.

Com poden aquestes cúpules polítiques explicar als seus conciutadans que enfront de propostes menorquines de inversions econòmiques de desenvolupament de nous models agraris i fonts renovables de generació d'energia, optin per afavorir la sobreexplotació agrària del camp i els seus aqüífers a l'hora que penalitzar les inversions econòmiques en energies netes i subvencionar amb el diner de tots els dèficits de les centrals generadores que cremen combustibles fòssils altament contaminants.

Com es pot explicar, a una societat que lluita per incrementar els seus potencials turístics en base a la gran riquesa natural i paisatgística de Menorca, que aquests representants públics optin per destrossar els torrents i els hàbitats naturals i la vida de cents d'espècies.

Com es pot explicar a un sistema productiu menorquí destorbat i farcit d'atur laboral que la solució serà canalitzar la inversió pública a la destrucció de grans superfícies, per construir una carretera desproporcionada amb enllaços faraònics i innecessaris, mitjançant un concurs públic de dimensió suficient perquè pugui quedar fora de l'abast de les empreses menorquines, i direccionat un cop més a un petit nombre d'empreses i bancs que desembarquen a Menorca amb tot tipus de subcontractes i persones foranes amb convenis de treball temporal d'uns pocs euros per hora treballada.

Com es pot explicar a la societat menorquina que la solució del seu futur serà destruir una llengua i una cultura conservada i preservada pacientment durant mil·lenis en front de tot tipus de desembarcaments, conflictes i anades i vingudes de cultures i llengües alienes, simplement per una idea malaltissa d'aniquilar aquesta font de riquesa en ares a uniformitzar una determinada identitat nascuda en la distància.

Quant s'adonaran els nostres dirigents polítics que han d'actuar amb el coneixement i les necessitats del seu entorn i dels seus conciutadans i no com a membres servils de unes propostes i ideologies completament alienes al ecosistema i les necessitats socials que els han encarregat l'administració i la salvaguarda de la seva vàlua i els seus esforços.

Sento vergonya aliena quant en les àgores de debat polític veig actituds despectives en front de propostes que no són ni tan sols analitzades sinó que són rebutjades sistemàticament amb actituds prepotents.

La manca de coneixements específics d'un representat públic no té perquè desembocar en la mediocritat si se sap envoltar de la riquesa de coneixements dels seus conciutadans.

L'intent pervers de bloqueig de la personalitat d'un representant públic no es té perquè transmetre a la seva societat si aquest la sap enfortir amb la força del sentit, la dignitat, les necessitats i la saviesa popular que ell representa.

La manca de sensibilitat mediambiental d'uns representants públics no tenen perquè arruïnar la biodiversitat dels ecosistemes de Menorca, si se saben enriquir amb la sensibilitat de la societat que els envolta.

Avui ens acostem al començament d'un nou any, i per tant a uns dies que conviden a reflexionar i fer balanç. Tan de bo la reflexió faci possible la modificació d'aquestes actituds polítiques i puguin recuperar la seva personalitat segrestada per poder canalitzar els esforços i la vàlua de la societat menorquina per fer que Menorca, vaixell de pedra, com digué Ruiz i Pablo, posi proa, amb tots els seus recursos i valors naturals, a una nova singladura en vers nous horitzons, prescindint de veus alienes i cants de sirenes que per interessos propis o voluntats inconscients el volen mantenir ancorat en un model esgotat i sense possibilitats de futur.

Eduard Furró i Estany
Es Castell