Cartas de los lectores

Havia pensat fer una segona instància per reclamar el pagament d'una ajuda econòmica que l'EBAP es va comprometre a pagar-me, com a la resta de companys que varen fer el curs de FIOP 21 amb mi. Aleshores me don compte que no sé on enviar-la, si a L'EBAP (Escola Balear d'Administració Pública) o a Tresoreria perquè es passen la pilota els uns als altres i només ens donen llargues, cosa que em sorprèn ja que el mateix curs, es a dir, FIOP 21 Eivissa sí ha cobrat. Així dons, pens que no deu ser tan complicant com ens volen fer creure, pagar vull dir. A més, hi ha un altre inconvenient que és l'absència de resposta.La primera instància que vaig presentar al registre de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears del Consell insular data de 24 de febrer de 2012, no em varen respondre com tampoc ho varen fer a les altres persones que ho presentaren al mateix temps. Llavors varem presentar una segona sol·licitud amb data de 26 de març de 2012, aquesta vegada sí ens respongueren, gràcies també a la pressió que va fer al Govern un escrit publicat al diari "Menorca" el 29 de març de 2012 titulat "Diploma, i la resta?", just després de l'entrega de diplomes carregada de tota parafernàlia política i falsa publicitat en vers l'ajut a les persones amb discapacitat i risc d'exclusió social. La resposta del director gerent de l'EBAP fou, i cit textualment, "l'EBAP ha contat que la Direcció General esmentada està duent a terme les gestions oportunes per a fer possible els ingressos com més aviat millor. No obstant això, com que la seva gestió és única i centralitzada per a tota la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, no es pot donar un termini concret per a fer els pagaments pendents" insistesc, FIOP 21 Eivissa ja ha cobrat fa temps. L'octubre de 2012 una companya va presentar una altra sol·licitud al registre de la CAIB dirigit a Tresoreria, on ens va remetre el Sr. Torrandell, director gerent de l'EBAP en aquell moment, amb la seva darrera resposta el 30 de març de 2012. D'açò fa quatre mesos i de nou mutisme absolut.

Com podeu veure, des que presentàrem la primera instància ha passat un any, el curs fa ja dos anys que el vàrem començar i a dia d'avui no em rebut ni un duro -como dèiem abans-, ni tampoc tenim cap notícia de com pensen els nostres polítics resoldre aquest assumpte que per nosaltres és molt importat; no cal recordar la crisi que vivim avui dia, i més si escau, per les persones amb discapacitat.

Sara Petrus Goñalons
Es Castell

S'anuncia una altra vaga en educació

Continuam amb notícies molt dolentes per al sistema educatiu de les Illes Balears. Una: les declaracions del conseller Bosch en el sentit de que no garanteix que s'aturin les retallades en l'educació. L'altra: l'anunci d'una vaga pel mes de març per part dels sindicats perquè no poden pactar amb la Conselleria d'Educació cap de les seves esmenes a les noves normatives que s'estan tramitant en aquests moments i que afecten directament el professorat.Aquesta incapacitat de pacte i el "ninguneig" i menyspreu que manté el conseller i tot el Govern amb la comunitat educativa, i amb tots els moviments socials, és molt greu perquè no ens portarà més que a aprofundir en la manca d'estabilitat actual. I no és això el que necessita el nostre sistema, sinó tot el contrari.Els sindicats i la resta de la comunitat educativa no necessiten tampoc el "màxim respecte" del conseller davant l'anunci de la vaga. Es tracta, simplement, que se'ls escolti i que s'acceptin alguns dels seus suggeriments, cosa que amb aquest Govern no passa, i que es defensi davant el Govern de les Illes Balears i el Govern de l'Estat els salaris i els llocs de feina del professorat que, segons es desprèn de les seves declaracions després de la darrera reunió del Consell Escolar de les Illes Balears, continuen en estat d'amenaça.

Així mateix és molt greu que el conseller, tal i com s'ha fet públic a la premsa de Mallorca, no pugui garantir que no suprimirà novament aquest 2013 una paga extra als treballadors d'ensenyament; ni tampoc que no es retallaran més els pressuposts de les administracions educatives i que a conseqüència d'això es deixarà de contractar més professorat, o pujaran un altra vegada les ràtios i es continuarà sense fer inversions a les infraestructures educatives, infraestructures en les quals ja s'està fent evident la manca de manteniment.

I això no és tot. S'ha conegut no fa massa la memòria econòmica de l'avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) que significarà una major càrrega econòmica per a les comunitats autònomes, un descens del professorat de batxillerat i arts plàstiques, i que serà la pitjor normativa que ha tingut el país en matèria educativa des que hi ha democràcia pel retrocés que comporta en drets i llibertats, i perquè aplica fórmules que la societat actual ja no hauria de tolerar en qüestions com el tractament de la religió, l'educació que segrega per sexes, les escoles privades, el tractament de les llengües, les revàlides i, sobretot, per l'elitisme que traspua.

Cristina Rita
Diputada del PSIB-PSOE
al Parlament de les Illes Balears