Elles sempre estan mirant els núvols que dibuixen figures que nosaltres no podem entendre, però elles troben las formes amb les que imaginen el seu món. Sempre fan créixer un pètal en cada sensació, emoció i pensament que tenen en la seva vida, des que neixen ens mostren la seva bellesa per ser observades. La bellesa d'una flor no és pel color dels seus pètals, prové de la saviesa i bondat del seu cor. Volen transmetre que el color que les tenyeix és part de l'alegria de viure, part d'aquest colors que ens mostra la vida, la seva essència més pura. Cada pètal és un desig, una il·lusió, un enamorament, una esperança i, tot i que sempre les veuràs mirant fixament els ulls del sol i la lluna, elles no obliden les seves arrels.
Les flors saben que s'alimenten no només de la llum, també del terra, que pare i mare van brindar perquè aquesta llavor fos exploradora de vida. Per tant, quan contis els pètals d'una d'elles, cercant un propòsit, te guiarà en el camí a seguir sense oblidar les teves arrels.
Els meus pensaments tenen un punt en comú, tenir la capacitat d'emocionar-nos, encara que sigui amb una simple flor. Les circumstàncies negatives que ens envolten poden fer-nos perdre la capacitat de sentir emocions, desanimar i entorpir la nostra manera de ser, entendre o valorar les coses, omplir la nostra ment d'estrès i el cor d'angoixa. Estaria bé que el nostre cor aflori sentiments positius i s'estovi, valorant més que mai la vertadera essència de la nostra llavor, els pares, la família, els bons amics. No oblidem donar les gràcies amb estima als nostres pares per haver sembrat la nostra llavor, donar una bona abraçada, unir les nostres mans als bons amics, tenir temps per escoltar i ser escoltats. Els qui tenen l'oportunitat de fer-ho mirant els ulls a la vida són uns afortunats i els que per desgràcia no podem fer-ho també som uns afortunats, mirant els ulls dels estels. El cor és l'arrel més forta de totes elles, sempre viva, ben arrelada i mai s'oblida. Sense llavors… no neixen les flors.
El que hem gaudit alguna vegada mai ho perdem. Tot el que estimen profundament es converteix en part de nosaltres mateixos (Hellen Keller).
Rosa Seguí Seguí
Sant Lluís
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.