TW
0

Un pessic de
bones notícies
per a Menorca (II)

TRES: APEAM s'erigeix en valentia qüestionant que la batimetria d'APB pot ser fruit d'un xantatge per la paralització del dragat i aposta per contractar a un topògraf independent que pugui fer un estudi alternatiu sobre el tema del calat del port. Es queixa del tracte prepotent d'APB i en les abusives tarifes aplicades durant molt de temps als amarraments de Maó, les més cares de Balears. Ara sí. Estic mes tranquil·la, algú controla a aquests prepotents abusadors, prepotents amb el seu poder... Junts podem.

Només una nota discordant: I l'Ajuntament… on és??? Esper que present. (Eh?? ciutadans??...) Perquè qui, de vegades, ha de donar una manotada damunt la taula i dir prou han de ser els polítics. A veure ara si han après un poc o tornarem a tenir que intervenir… (Eh ciutadans???)

I ara una de cal. Però es una de cal amb esperança: El President del Club Marítim denuncia que APB ha enganat al Marítim. Ajàjà. Ja us han pres el pèl. Amb tan bona voluntat i és clar, no us doneu compte de que qui té més doblers sempre guanya perquè té la paella pel mànec... Però, és que com mai us trobeu amb la soga al coll penseu que anant per via legal tot es posarà al seu puesto, no? Idò no. No sempre.

Vaja, ja veis que no. No basta amb anar de legals. Hi ha que ser també lleials. Lleials a uns principis i a unes idees. I a una ètica empresarial de l' interès general. (ho dic en general...). I ara sembla que us he de cantar a voltros la vella cançó.

El Club Marítim té una funció social per a Maó, per al Maó de tots. El club és l'escola de vela, els kayaks, les tèquines, els velers, i els amarraments per a tots a preus assequibles. Per als que vivim aquí també. I per açò, no podem entrar en competència salvatge, com els neoliberals postulen, lliure competència, sense traves al capital. Açò és el que volíeu? Dues tasses... (a veure si al final em tindreu que donar la raó...).

I el Sr. Nemesio diu que no hi ha voluntat. És clar. Perquè hi ha interessos que estan per damunt d'aquesta voluntat. Els que manegen les cordes no els importen els interessos locals o socials, se'ls passen pel forro. Així de clar. I els perjudicats són els petits interessos, els dels menorquins. El poble de Menorca perd. Els de dalt, que tenen la pasta, no juguen sempre net. Enganen. I no hem de creure tot els que ens volen vendre. Per alguna raó serà. Pensem-hi. Reflexionem un poc més enllà del nostre nas.

El Club ha de tenir la concessió dels amarraments perquè és l'única manera que el port sigui per als Maonesos i no decideixin en altres instàncies superiors .
I l'Ajuntament on és? Ha de fer una punyada a la taula. El Sr. Nemesio ha de guanyar i no dimitir i fer del Club Marítim un lloc per a tots els amants del mar i de Maó.

Açò és una opinió ciutadana. No tinc interessos darrera. Som músic. Si guanya farem una festa al Club Marítim i esper que també em convidin. Res més. (seguirem el tema, eh ciutadans? i si fa falta vindrem a la festa, si no tenen reservat el dret d'admissió, és clar ...).

Sempre m'allargo més del compte. Tots m'ho diuen. Gràcies per la paciència si heu arribat fins el final. Gràcies per escoltar, gràcies per cridar i pels petits compromisos. Junts podem . Seguirem vigilants i creatius, com a bons ciutadans, i opinaré lliurement. Sempre que em deixin.

Diu el mestre Leonard Cohen: "Si queremos expresar la derrota que nos ataca a todos, tiene que ser en los confines estrictos de la dignidad y de la belleza".
Potser de vegades ens hem de situar perillosament en el límit per reaccionar.

Carme Cardona Mir Aguinaga
Sant Lluís

De Mossèn Alcover, llibres de text, modalitats i catalanisme (II)
L'obra més important d'Alcover és el Diccionai Català-Valencià-Balear . El diccionari és català-valencià i balear perquè és de tots, però com diu el seu sots-títol "Inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana que es parla al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya", és d'una sola llengua, la llengua catalana. Qui difon aquest diccionari i totes les paraules i girs de totes les modalitats de la llengua catalana a través d'internet és l'Institut d'Estudis Catalans, una entitat catalanista (http://dcvb.iecat.net/).

Qui va acabar de redactar el diccionari amb totes les expressions de les modalitats, del qual Alcover quasi només en deixà redactat un tom, foren Francesc de Borja Moll, Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll, catalanistes; la darrera, na Molleta com li deia Alcover, encara viva i indignada amb la política lingüística de Bauzá-Delgado.

Qui ha entrat en concurs de creditors , en bona part per costejar una nova edició del Diccionari Alcover-Moll i poder-lo posar en paper a l'abast de tothom, quan tal vegada per la seva accessibilitat a través d'internet no era més que una empresa romàntica, és L'Editorial Moll, una editorial catalanista.

Si s'ha ha posat a disposició de tothom en format digital els Bolletins del Diccionari de la Llengua Catalana, els quaderns de camp , la flexió verbal, les dades dialectals i tot l'extensíssim epistolari d'Alcover, sistematitzant tota aquesta informació i organitzant-la en bases de dades, és principalment gràcies al lideratge de Maria Pilar Perea, professora de la Universitat de Barcelona, de l'entorn del catalanisme acadèmic. Tota aquesta informació i documents estan a disposició de tothom a un lloc web de l'Institut d'Estudis Catalans http://alcover.iec.cat/.

La segona obra en importància d'Alcover i d'un un gran interès dialectal són les Rondaies Mallorquines, publicades sense cap interès comercial en paper, en cassete primer i en CD ara per Editorial Moll, des de fa infinitat d'anys. A més de Francesc de Borja Moll i Josep Moll les Rondaies foren il·lustrades també pel ciutadellenc Ramon Cavaller, també de l'entorn del catalanisme cultural.

Qui ha fet una costosa i extensa edició crítica i erudita que va pel sisè tom de l'Aplec de Rondalles d'Alcover que conté, no només els textos finals d'Alcover sinó totes les notes i versions de cada rondalla que va prendre quan arreplegava les rondalles de viva veu amb l'ortografia original, són els professors de la UIB Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafré, catalanistes.

¿I com s'ha finançat la publicació, per mor de la delicada situació financera de l'Editorial Moll, del darrer tom d'aquesta edició de les Rondaies, a cura Grimalt- Guiscafré, que està a punt de sortir de la impremta? S'ha finançat a través del Crowdfounding de Werkami al qual ens hi hem abocat centenars de catalanistes. Hi ha aportat res el Sr. Camps al projecte? Va fer cap escrit de suport a la iniciativa de Crowdfounding al seu blog o a les xarxes socials com vam fer moltíssims catalanistes? No, no n'hi va fer cap i, si no n'hi va fer, no deu ser perquè no sigui capaç de valorar l'Edició de Grimalt i Guiscafré per recolzar les modalitats i divulgar, tant a nivell erudit com popular, l'obra d'Alcover. No va fer cap d'entrada ni al seu blog ni a les xarxes socials perquè és ben clar que les modalitats i Alcover a Antoni Camps no li interessen gens.

Hi era el Sr. Camps al darrer homenatge a Alcover que es va fer al CIME el 2-11-2012 i que estava ple de catalanistes? No, no hi era.
Pels nostres fets, no per la xerrameca, els catalanistes estimam les modalitats i les conram com ningú, però ens indignen les tergiversacions i intoxicacions, i molt més els incompliments de l'Estatut d'Autonomia que estableix que en matèria de llengua i modalitats l'òrgan consultiu del Govern de les Illes Balears ha de ser la Universitat de les Illes Balears i avui en dia veim com el Govern del Sr. Bauzá s'estalona i estalona el Círculo Balear, una associació sense la més mínima solvència acadèmica ni filològica.

Josep Mir i Morales
Maó