Cartas de los lectores

La cançó de sempre. Sembla que el blaverisme valencià i el gonellisme mallorquí ja tenen versió menorquina. Moviments ideològics i polítics contraris a la unitat de la llengua catalana i, alhora, grans defensors de la llengua castellana, de la qual mai en qüestionen la seva unitat. Clar! El castellà, com España, és "una o ninguna"! Com pot ser que ningú defensi una major presència del "sevillano", el "murciano", el "albaceteño", el "colombiano", el "argentino"... en contra de la imposició del castellà estàndard? El castellà té estàndard? I ningú hi està en contra? Què estrany!El català, com és sabut, va en contra de les singularitats lingüístiques. En canvi, com més castellà xerrem millor per a elles? Ja ho sabeu, si voleu protegir la vostra llengua menorquina-no catalana, xerrau el castellà. Així ho recomanen els grans lingüistes de UPyD, del PP i del PSOE.Per això els al·lots d'avui diuen "me da igual", "pues", "des de luegu", "sinembargu", "abrigu", "me llama l'atenció", "passillu"... formes totes elles, genuïnament menorquines, i que haurem de protegir de la invasió catalana. Mentre que els al·lots d'antany jugaven al pati a "pies quietos", "balón tiro", "churro media manga manga entera" o a "salvadas", feien "volteretas", "es pino" i si t'atrevies "es pino puente"... Això era així perquè el català estàndar havia envaït el castellà. Clar! Com que el castellà estava prohibit a l'escola. I te pegaven fort si no parlaves el català estàndard!

Per cert, la invasió del català començà quan un valencià, Joan Fuster, segrestat pel Grup d'Acció Catalanista fou obligat a pronunciar les paraules Països Catalans. Mentre que, "los Países de Hispano-América o dichos también de habla Hispana" adoptaren la llengua castellana voluntàriament després que España els ho proposà en un referèndum. Ja ho va dir el Rei dels espanyols: "el castellano nunca fue lengua de imposición,( el catalán sí?)". Abans que els espanyols els hi regalassin el castellà no sabien xerrar, pobrets. I els països anglosaxons? Són els països que toquen el saxòfon?

Per altra banda, tots sabem que la Real Academia de la Lengua Española defensa la divisió del castellà, al contrari que l'Institut d'Estudis Catalans amb la llengua catalana. Per aquest motiu, la llengua "nicaragüense", rebrà les ajudes milionàries del Instituto Cervantes: "para la promoción de las diversas lenguas i su protección contra la colonización de la Lengua Española".

Perquè no hi hagi mals entesos ho traduiré a la llengua universal, la futbolística. Per als gonelles menorquins no hi ha inconvenient en defensar el Real Madrid (castellà) i l'Atlètic del teu poble (localisme), el problema només existeix si vols ser de l'Atlètic del teu poble (localisme) i del Barça (llengua catalana). Així doncs, queda clar que el problema el tenim per no ser del Real Madrid. Ser de l'Atlètic els fa gràcia perquè, sense el Barça, mai jugarà a primera.

Francesc Anglada i Benejam
Ciutadella

Disculpes públiques d'editorial Arrela

Per a aquest dia del llibre havia de trobar-se a les llibreries el poemari col·lectiu "Versos per la llengua. 50 veus poètiques de Menorca", amb el que inaugurem la nostra col·lecció de poesia. No podrà ser: el llibre ens ha arribat mal enquadernat i no es pot distribuir. La maquinària, però, ja estava en marxa: les llibreries avisades, els mitjans de comunicació amb la informació corresponent i alguns actes de presentació preparats. Estem desfent, pas per pas, tot el camí recorregut, però ens sembla imprescindible demanar disculpes públiques a tots aquells que han demostrat el seu interès per la nostra publicació i, especialment, al Menorca i al suplement Culturàlia –juntament amb la seva responsable, Raquel Marqués- per haver anunciat, en l'edició del 19 d'abril, un article del qual no podran respondre per un problema estrictament nostre.

Volem fer extensives les disculpes a tots els autors i autores participants, que han aportat desinteressadament els seus textos i que han estat complidors amb els terminis que els havíem marcat per poder tenir el llibre per Sant Jordi. Sentim molt que no pugui ser així. I també a Acció Cultural de Menorca pel seu compromís i voluntat de donar a conèixer aquest poemari col·lectiu.

Amb tot, salut i cultura.
Editorial Arrela