Cartas de los lectores

En el Dia Mundial del Medi Ambient, que celebrem el 5 de juny, Caritas vol cridar l'atenció sobre la responsabilitat de tots i totes per a preservar la integritat de l'entorn natural en tot el món i insisteix en que els greus problemes ecològics actuals requereixen un canvi efectiu de mentalitat que ens dugui a adoptar nous estils de vida.El lema d'enguany fa referència al malbaratament alimentari "Think.Eat.Save", amb el que es pretén conscienciar la ciutadania sobre el malbaratament i consum responsable dels aliments.

L'estudi de la FAO"Global food losses and food waste"ha cridat l'atenció sobre el fet que cada any 1.300 milions de tones de menjar (un terç del produït al món) es perden o malbaraten.
Aquest fet té importants conseqüències a nivell social i ambiental. La més escandalosa és que mentre això passa, bona part de la població mundial passa gana i misèria.

També és important esmentar:
- L'impacte sobre la sobirania alimentària dels països que exporten aliments, part dels quals no arriben mai al consumidor.
- L'efecte sobre els preus globals dels aliments bàsics.
- El sòl agrícola, fertilitzants, aigua, energia, embalatges… i altres recursos malbaratats enmenjar que finalment no arriben a ser consumits.
- Les emissions de CO2 del sector agroalimentari. A Europa un 20 per cent corresponen a menjar malbaratat o perdut.

En part, aquestes pèrdues, són provocades per mancances en el transport i conservació dels aliments, la manca de mitjans tècnics als camps, etc., encara que una causa fonamental del malbaratament és la manca de consciència: el menjar que es llença quan falta poc perquè caduqui, el menjar que es podreix i s'acaba tirant en l'entorn domèstic, la fruita i verdura descartada per motius estètics…

És evident doncs que el nostre model d'alimentació i consum és responsable de llençar una quantitat considerable de menjar. Campanyes com Taste the wastedenuncien aquests fets, així com elsrequisits estètics imposats per les cadenes de distribució, que provoquen que molta part dels aliments produïts al camp es descartin sense arribar als circuïts de comercialització. Però també s'alerta del malbaratament responsabilitat dels consumidors: manca de planificació, compra en excés, menjar que s'oblida al rebost fins que es fa malbé… Cadascú de nosaltres és responsable directament de tirar aproximadament uns 35 kg de menjar als fems. És el teu cas?

El dret a l'alimentació i la sobirania alimentària és un objectiu en el que Caritas, juntament amb altres associacions i entitats de l'Illa, posa l'accent a través de diferents iniciatives que tenen l'objectiu de promoure un model alternatiu de producció d'aliments mitjançant l'aplicació de fórmules d'agricultura sostenible des d'un punt de vista social, econòmic i mediambiental.

Es tracta de línies d'acció d'economia solidària que té la finalitat d'unir dues realitats, la mediambiental i la social, ja que a través de la recuperació de varietats de fruita local i arbres autòctons, el foment de l'horticultura ecològica, la recuperació de voluminosos i aparells elèctrics i electrònics..., es fa una orientació laboral, afavorint la incorporació en processos d'integració a la comunitat de persones que es troben en situació de risc o d'exclusió social.

Per acabar us volem animar a visitar les paradetes que Caritas muntarà els dies 7 i 8 de juny entre la Plaça Esplanada i la Plaça Constitució de Maó des d'on s'informarà i es donaran a conèixer els projectes Mestral, Arbres d'Algendar i l'Empresa d'Inserció TIV Menorca.

Equip sensibilització de Caritas Diocesana de Menorca

Carta oberta a la Consellera d'Educació

El passat 29 de maig vaig enviar un correu a la consellera d'Educació (educarenfamilia@caib.es). A dia d'avui encara no he obtingut resposta. Segons Patricia Moreno, responsable de comunicació de la consejería de Educación, Cultura y Universidades de las Islas Baleares , en el seu compte de twitter (@PatriMorenoRo): la conselleria d'Educación ha contestado a todos los correos que han llegado. El tiempo máximo de respuesta es de 10h. #Eficacia (veure http://bit.ly/PatriMoreno). Així doncs al no haver rebut resposta faig públic el meu correu a l'espera d'obtenir una resposta: Som un pare de família molt preocupat pel tema del TIL. Estic preocupat perquè enlloc he pogut trobar quina formació han rebut els docents perquè el meu fill pugui rebre classes en anglès. Em queden els següents dubtes després d'haver llegit "Com s'està preparant l'aplicació del projecte?" a la pàgina del Decret integrat de llengües.
1. Com ha preparat als docents per obtenir una certificació de nivell de l'Escola Oficial d'Idiomes?
2. M'agradaria saber els cursos en concret que s'han impartit als docents que han rebut aquesta formació?
3. La formació que s'ha donat a n'aquests docents, és formació d'anglès general o anglès de la seva matèria?
4. Quantes hores de formació han rebut aquests docents?
5. El Marc Europeu comú de referència per a les llengües diu: el nivell B2(nivell avançat) pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor i el nivell c1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera. Com pot treballar un docent amb el nivell B2 amb una llengua estrangera si per fer-ho ha de menester el C1 segons el Marc Europeu?
A l'espera de la seva, la saluda.

Andreu Capó Carreras
Ciutadella

El cuidado de la ciudad
y de sus habitantes

El pasado 19 de mayo mi esposa, que ya tiene 75 años, paseaba como otras veces por el Paseo Marítimo de Maó. Pero en esta ocasión el paseo acabaría mal. Tropezó con un borde de cemento que sobresalía de la acera y dio con su cuerpo en el suelo. Resultado de la caída: dos brazos rotos por encima del codo, fractura subcapital bilateral de humero, según el informe médico. Como no se puede operar por padecer insuficiencia pulmonar, su recuperación es muy complicada. Por este hecho ya presenté denuncia al Ayuntamiento. Lo normal sería que ya hubiesen ido a quitar el pequeño borde de hormigón antiguo, seguramente de cuando se hicieron las obras. Aunque parezca un detalle nimio, estos pequeños obstáculos en el paseo pueden ser fatales para las personas mayores. El pequeño borde de hormigón, adosado a la pared, aún sigue en el mismo lugar.

Isidoro Venegas Montero
Mahón