Cartas de los lectores

Fa poc més d'un mes que Fornells és també un espai de trobada amb l'art i al mateix carrer. Més d'una vintena d'escultures i cadires intervingudes per artistes sorprenen a visitants i turistes que passegen per Fornells. Tanmateix, aquesta iniciativa, impulsada de manera particular des de Xibau Gallery amb la col·laboració de l'Ajuntament des Mercadal i Fornells, l'Associació de Comerciants i altres empreses i institucions menorquines, s'ha vist alterada per diversos actes vandàlics que han afectat algunes de les peces exposades.

En concret, hem patit el robatori d'una de les peces que formen part de l'exposició, "Illa i Far", de Pere Amilibia i Eduard García, així com destrosses sobre altres escultures.
Des de Xibau Gallery volem denunciar la falta de sensibilitat de determinades persones envers l'art, la cultura i l'espai públic de Fornells. Una iniciativa que no només és artística, sinó que pretén fomentar el turisme cultural a un dels llocs més emblemàtics de Menorca.

Des de l'organització volem fer una crida a la responsabilitat, al respecte i a l'educació ciutadana cap a l'art i els artistes i a totes les institucions, empreses i persones vinculades en aquest projecte.

D'altra banda, volem demanar que si algú té informació sobre la peça desapareguda o les que han patit actes vandàlics ho comuniqui a la Policia Local des Mercadal i Fornells.

Xibau Gallery
Ferreries

Otro mordisco al Port de Maó

Sin encomendarse a Dios o al diablo, sin recabar la opinión de los hosteleros, residentes y propietarios de embarcaciones afectados, la Autoritat ha pintado de amarillo grandes zonas del Moll de Llevant prohibiendo el estacionamiento aún más si cabe, salvo 5 minutos de 8 a 24 horas, en amplias zonas cercanas a Ses Voltes (lejos del ascensor), cuando ya hay otras zonas de carga y descarga, de 7 a 14 horas, y jardineras por todos los lados.La medida perjudica a todos y no favorece a nadie, pues todos los de la zona nos las hemos arreglado desde tiempo inmemorial para bajar y subir de los vehículos objetos de cualquier género, con la mutua comprensión de los vecinos. Ahora se perjudica a los hosteleros, pues se dificulta aún más la llegada de sus clientes, y a los residentes y los propietarios de embarcaciones, que ya no sabemos qué hacer con los autos.
Autoridad supone poder ejercido con legitimidad de origen y de ejercicio. Potestad, el mero poder bruto. Me pregunto si la palabra autoridad no es otro velo más para disfrazar sus continuos abusos.

Se sugieren algunas preguntas. ¿Se pretende satisfacer la conveniencia de algún gerifalte? ¿Se trata de recaudar aún más multas? ¿Es una represalia por quejarnos? ¿Quieren que nos vayamos a Palma?.

Francisco de Asís
Zumárraga Ortiz
Maó

Que no pugin les quotes

Senyor president del Consell Insular de Menorca, senyora batllessa de Maó, senyora batllessa d'Alaior, senyor batlle de Sant Lluís, senyor batlle des Castell.Distingits senyors i senyores. Els sotasignants ens dirigim a vostès, com a màxims representants de les nostres institucions, per demanar-los facin el possible per evitar l'increment abusiu de les quotes del Poliesportiu de Maó, informació de la que hem tingut coneixement pels mitjans de comunicació.

Tots nosaltres som usuaris, habituals o esporàdics, del Poliesportiu. La majoria des de fa molts d'anys. Paguem les quotes, alguns individuals, però la majoria familiars, sense interrupcions, fins i tot durant l'estiu quan pràcticament no fem ús de les instal·lacions. Alguns utilitzem la piscina per recomanació mèdica, altres per oci i salut.

La relació que ens uneix amb el Poliesportiu de Maó i amb els seus treballadors és, després de tants d'anys, de vertadera estimació i amistat.

Els residents de Maó estem orgullosos d'unes instal·lacions públiques i econòmicament assequibles de gran qualitat. Els residents a altres pobles dels voltants sempre hem valorat esser tractats com un més.

Entendran que la crisi no només afecta les administracions. També i sobretot a les famílies. Amb les noves quotes proposades molts de nosaltres, massa de nosaltres, ens hauríem de donar de baixa.

Creiem, senyor president del Consell Insular, que vostè sabrà trobar els mecanismes per tal que el municipi de Maó segueixi oferint solidàriament aquest servei.

Creiem, senyora batllessa de Maó, que vostè hauria de fer els possibles per mantenir ben alt el seu llistó solidari demostrat fins ara i alhora moderar les formes d'algun dels membres del seu equip de govern, que tant mal fan.

Creiem, senyora batllessa d'Alaior i senyors batlles de Sant Lluís i des Castell, que vostès haurien d'intervenir per tal que nosaltres, els seus ciutadans i ciutadanes, no ens vegem afectats per aquesta dràstica mesura.

Quedem a l'espera de la seva resposta, desitjant no sigui decebedora.

Natalia Mascaró
Antonio M. EnricH
i 183 signatures més

Aprofitar el que es té

Un dels dos objectius de l'enginyeria és millorar l'eficiència dels processos. L'eficiència és el ratio entre el resultat obtingut i els mitjans empleats en aconseguir-lo. Es tracta sempre de fer el més amb el menys. És tan bàsic aquest principi que sovint els enginyers el converteixen en objectiu no només professional sinó vital. A nivell personal, si això passa, pot resultar excessiu pel condicionament que suposa i pot donar lloc, justificadament, a la crítica als enginyers que tenen el cap "quadriculat"...El segon objectiu de l'enginyeria, més conegut, però no més important, és convertir idees en coses, objectes, artefactes, construccions, màquines per aconseguir altres productes... És així com l'Ortega va definir l'enginyeria en el discurs inaugural del Congrés Mundial d'Enginyeria que va tenir lloc a Madrid l'any 1934.Ha quedat com una referència.

Hi ha un principi que té més a veure amb l'economia i es per tant als economistes el que l'eficiència és als enginyers: El cost d'oportunitat, és a dir el diferent resultat obtingut si els recursos s'utilitzen per fer una cosa o una altra que és incompatible amb la primera per carència de recursos, bé sigui el temps, els diners o els mitjans És el paradigma bàsic de la Política d'Infraestructures, si fem una carretera de "A" a "B" no podem, perquè no tenim uns recursos que ja hem gastat, fer un ferrocarril de "C" a "D".... hem de triar entre fer una cosa o l'altra, no ho podem fer tot.

Ciutadella té projectes en marxa, que són realitats tangibles, nascudes totes elles a partir de la iniciativa, la voluntat i el treball de la gent. La frescor d'un projecte iniciat per iniciativa ciutadana supera sempre el nascut a partir dels pressupostos públics. És sempre millor que les primeres passes es facin per qui hi creu i pensa que ell i els seus conciutadans s'en poden beneficiar, que no a partir d'iniciatives públiques que poden tenir, no sempre tenen, influències electorals, o de projecció de política partidària i per tant parroquial.

Si s'accepta aquest principi, és la iniciativa pública la que ha de promoure, impulsar i suportar el que es fa des de la iniciativa privada, separant i repartint sempre el benefici econòmic en funció de les inversions i les despeses fetes en l'àmbit públic i en el privat.
Tres projectes actuals i d'èxit a Ciutadella són: el festival anual de cinema de la Mediterrània, MEDIT, l'exposició d'art a les cases del barri vell i els tallers de teatre. Semblaria, mai s'ha de donar total crèdit als rumors i notícies, que la seva continuïtat està amenaçada per manca de recursos públics(?). Ciutadella ha tingut un ambient per carrers i places en aquests dies, coincidint amb aquests esdeveniments, que no té en condicions habituals. Ha vingut gent d'arreu i s'ha assolit una vida a la vila que recorda el de certes ciutats italianes en els mesos d'estiu, que amb els anys ha donat lloc a festivals i trobades de projecció molt més enllà del que es pot considerar com a local. Si això que ha començat amb mitjans escassos i recursos limitats, tot hauria de començar petit i créixer amb el temps, és ja un èxit d'àmbit local, però que pot esdevenir un èxit gros o si més no, consolidar-se com un aconteixement que s'estabilitzi en el calendari anual de festes de Ciutadella, perquè tallar el finançament públic o reduir l'ajut intangible que tot aconteixement d'aquestes característiques requereix?

S'ha parlat i escrit que cal promoure un turisme més cultural, més inclusiu, no el que es limita al sol i el mar. Són sens dubte esdeveniments com aquests els que ajuden a aconseguir-ho. Raó de més per suportar-los per elemental coherència amb les estratègies formulades.

Es aquí en primer lloc l'Ajuntament de Ciutadella i en segon, el Consell insular les institucions públiques que ho han de recolzar econòmicament i institucional. La resposta podria ser que no hi ha diners per res, tampoc per això. Segur?. No es pot proporcionalitzar l'aportació a l'esdeveniment?. Si fos el cas fora bo conèixer que és el que s'hauria de "retallar" per disposar dels diners mínims per mantenir aquests esdeveniments que comptant amb el protagonisme de la ciutadania no poden ser ni massa cars ni massa feixucs des de l'organització o la seguretat. Una funció de la política hauria de ser explicar el que es fa i perquè es fa... per tant si no es suporten en el futur aquestes iniciatives, hi ha raons objectives que ho expliquin, Se'n pot donar compte a la ciutadania?

Crec, és una opinió personal, i per tant sense cap valor, que aquestes iniciatives són eficients, costen pocs diners pel resultat obtingut, i justifiquen el cost d'oportunitat, en quins altres projectes culturals es poden emprar millor aquests diners que ara es gasten per suportar-los? És a dir, si se'm permet la vanitat i la ironia per l'excés de l'afirmació, es pot dir que aquests projectes compleixen alguns dels paradigmes de l'enginyeria i l'economia. Tindria això alguna utilitat per moure les voluntats dels qui ho poden fer?

Joaquim Coello Brufau