Cartas de los lectores

Quan les Nacions Unides van aprovar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) molts van sentir renéixer en el seu cor una nova esperança: a la fi les institucions es prenen seriosament l'eradicació de la pobresa. Semblava que era un bon moment per a posar-se a la feina.

Els vuit objectius proposats van ser: eradicar la pobresa extrema i la fam; aconseguir l'ensenyament primari universal; promoure la igualtat entre els sexes i la presència de la dona en llocs de poder; reduir la mortalitat dels infants de menys de cinc anys; millorar la salut de les mares; combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties; garantir la sostenibilitat del Medi Ambient; fomentar una aliança per al desenvolupament.

Malauradament, en els 13 anys que portem de mil·lenni, si bé s'han fet avenços importants en alguns dels objectius proposats, ens quedarà encara molta feina, un cop passat la fita del 2015, per als anys venidors. La situació de crisi econòmica i de valors que viu el Nord ric, ha fet destinar molts més recursos al «sanejament bancari» que als ODM.

El Papa Francesc va dir en la seva homilia a Santa Marta, el 20 de setembre: «Hi ha alguna cosa en l'actitud de l'amor cap als diners que ens fa enfora de Déu. Hi ha malalties, pecats, però Jesús sobretot destacava açò»: «l'avidesa del diner, de fet, és l'arrel de tots els mals». Les seves paraules queden en consonància amb el lema que enceta aquesta setmana de mobilitzacions: «Contra la riquesa que empobreix, actua».

D'altra banda, aquesta campanya també es suma a la lluita contra la pobresa que fa l'Església des de fa més de 90 anys a través de la campanya del Domund que es desenvolupa en aquestes mateixes dates. Les dues són accions que fan present la prioritat de l'Església en la seva opció pels últims, des de la fidelitat a l'Evangeli, per aconseguir la mateixa finalitat: l'eradicació de la fam i la pobresa que hi ha en el nostre món.

Les nostres organitzacions seguim lluitant per tal que el model que regeixi el món i les relacions interpersonals i les internacionals sigui fonamentat en la dignitat de la persona per damunt de tot, de manera que puguem compartir una vida digne de fills de Déu. Aquesta és la visió que des de l'Església hem de tenir dels ODM: no tant una tasca estadística que ens faci estar orgullosos d'aconseguir fites, sinó l'oportunitat de que persones com nosaltres, tant als països tradicionalment rics, com als tradicionalment empobrits, visquin en unes condicions dignes, amb les necessitats bàsiques cobertes, i amb una projecció de futur que ens permeti a tots viure en harmonia amb el món i amb els germans. La Pau prové de la Justícia, i aconseguir aquests Objectius és una causa justa.

Càritas, Mans Unides, Justícia I Pau,
Secretariat Diocesà de Missions-Omp Entrepobles
Menorca


El beato Joan Huguet

Con estas líneas queremos expresar nuestra alegría por la beatificación del padre Joan Huguet Cardona y del resto de mártires. El beato Huguet siempre ha estado a nuestro lado, ayudándonos con su intercesión en los momentos difíciles ante una enfermedad y por ello nuestra familia siempre le estará muy agradecida. También queremos felicitar a su familia, en especial a su hermana María, siempre tan cercana.

Fernando Bondia y familia
Menorca






Gràcies, gracias, thank you!

Recordareu aquella salutació del mestre de cerimònies a la pel·ícula Cabaret (1972) de Bob Fosse: «Mesdames et messieurs, Damen und Herren… Willkommen, bienvenus, welcome… Senyores i senyors, deixin els seus problemes fora, que la vida és decebedora? Oblidin-se'n, aquí la vida és bella, les dones són belles, i fins i tot la orquestra és bella». I tot seguit la frivolité, la crítica i l'erotisme de vaudeville, mentre fora amenaça la bèstia vestida de camisa negra, Berlin 1931.

És sempre un bon recordatori que estam vius, que la festa i la música valen per si mateixes, no hi ha escapisme en alegrar la vida amb músiques que estimulen la carn i l'esperit. Així ho volem quan hi contribuïm amb el nostre festival de jazz. Quinze edicions en temps d'incertesa i amenaça, quan la vida- ben cert- és sovint decebedora, i dura. Podria invocar la paraula crisi, però la retiraré, recordant el mestre de cerimònies, ara més que mai. Divendres mateix, quan Llibert Fortuny amb el saxo i el seu enginy electrònic, passava pels carrers de Ciutadella amb un llarg seguici, un home, propietari d'un bar, surt i em demana: ¿Y eso? ¿Es una manifestación?, ¿Y esta vez, contra qué? No-li vaig dir-es solo música. Vaig mirar si casualment hi havia camisetes verdes en la processó, però no, no hi comandava el verd entre els pelegrins.

I arribats aquí, el llarg capítol dels agraïments, començant per JJMM de Maó, agraint-los la idea de coproduir el concert d'Andrea Motis & Joan Chamorro, una nit memorable al Principal de Maó, una coalició que caldria repetir algún dia. El Festival existeix gràcies als socis, al públic generós i freqüent aquesta vegada; gràcies a l'equip de Jazz Obert, on hi abunden els cracks, que diuen ara, que hi posen el seu temps i el suport econòmic de les pròpies empreses familiars (Imperdeco, Isaval, Opticàlia Ciutadella, Triay Mesquida Associats,) i el Centro de Jardineria Allés: així són les non profit associations.

Gràcies al suport de la Conselleria de Cultura; i a nombrosos spònsors privats, que quasi com un crowdfunding empresarial ens permeten programar un festival, que és, de fet, l'únic que sabem fer i ens agrada, més que no omplir papers i sol·licituds. El primer entre ells cerveses Mahou, i comptarem també el qui aporta en espècie com el restaurant Roma-Cafè Balear. O les pernoctacions dels músics gràcies a Vacances Menorca; i Millenium Menorca Travel, i Ciutadella Antiga, i Xoriguer, i Rètols, i Caixa Colonya, Model Gràfic… tot un petit patchwork de logos, que indiquen el present i futur dels ajuts privats, majors i menors, però sempre benvinguts. Perquè aquí la vida és bella, i agraïda. Gràcies, i no calen ja els tres idiomes preceptius.


Ignasi Mascaró
Jazz Obert
Ciutadella