Cartas de los lectores

Coincido plenamente con el director del diario "Menorca", Josep Bagur, quien, en su "Terra de vent" del domingo 27 de octubre, afirma que "el lujo está en el paisaje y hay gente dispuesta a pagar mucho dinero por un fragmento de las vistas" y también en que el paisaje se conforma como ingrediente imprescindible para impulsar la actividad económica.

Menorca ha luchado por un crecimiento sostenible, basado en la preservación de un paisaje armonioso. Es la sociedad civil la que ha jugado un papel clave, consiguiendo con sus reivindicaciones frenar los abusos urbanísticos que han hecho mella en otros lugares. Esta sociedad, acuciada por las dificultades económicas y un sinfín de conflictos sociales, parece que se muestra tibia a la hora de valorar el proyecto de reforma de la carretera general, la Me-1, que impulsa el Consell Insular de Menorca.

Un proyecto incomprensible si se analiza desde la perspectiva de la Reserva de Biosfera. La cuestión no es baladí. Menorca se juega mucho con el modelo que se propone implantar en el trazado de la Me-1. Resulta indudable que el proyecto cuenta con numerosos informes técnicos y jurídicos favorables, como indudable es también que existen alternativas mas comedidas, garantistas de una carretera general más segura y más acorde con lo que es y debería ser Menorca: un territorio capaz de conjugar lo económico y lo humano, tributario de un rico y delicado paisaje. Es en las obras de grandes infraestructuras donde se refleja el gusto por la opulencia con criterios en los que parece que priman los valores estéticos y de atracción por encima de los de la utilidad. Todos queremos una seguridad óptima. Pero desde el máximo respeto a las víctimas de accidentes de trafico, existen soluciones a un coste económico y ambiental mucho más ajustado a la coyuntura actual y a las perspectivas de futuro en cuanto a la evolución del volumen de tráfico.

Todavía se está a tiempo de algunas rectificaciones y modificaciones que frenen el desmesurado proyecto y el excesivo costo para resolver determinados problemas viales, y posibilitar, así, una carretera más segura y más acorde con "el lujo" que supone el paisaje de Menorca.

Carlos Sintes Pascual

Empresario turístico

Maó

Els desastres a Sant Lluís

Arran de les afirmacions fetes en l'últim Ple de la corporació de dia 25 del present, per part de l'oposició PSOE / PSM Verds / EU, no em queda més que posar de manifest la inoperància de l'anterior equip de govern davant la possibilitat de reconduir en temps i forma, els drets adquirits en el seu dia per la societat Orfila SL, en d'acord amb el conveni urbanístic signat i ratificat per Ple l'any 97.Vull explicar, en primer lloc, que l'actual equip de Govern de l'Ajuntament de Sant Lluís haurà de fer front a una indemnització de 6 milions d'euros més els interessos acumulats fins avui dia, és adir, en total més de 9.500.000 euros per l'incompliment d'un conveni urbanístic. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears culpabilitza a l'Ajuntament de Sant Lluís de no haver fet res des de l'aprovació del conveni urbanístic l'any 1997 fins la tramitació del Pla Territorial Insular l'any 2000, és més, ni tan sols es va informar al Consell Insular de Menorca de l'existència d'aquest conveni. I tampoc es va fer res l'any 2006, quan amb la modificació del PTI, es va obrir la porta a arribar a acords per evitar un contenciós. El errors del PSOE costaran a cada santlluïsser 1.278 euros .

Perquè es varen signar convenis per reconduir altres indrets, pels qui parlen d'urbanisme "a la carta", i amb aquest cas l'històric urbanístic acaba sent sols un sol urbà amb un aprofitament per a quatre vivendes de 1.000 metres quadrats cadascuna?

Antecedents: signatura d'un conveni aprovat per Ple de la Corporació Municipal de data 06.08.1997,i signat entre l'Ajuntament de Sant Lluís i el propietari de la zona. Aquest conveni establia una sèrie de condicions i aprofitaments urbanístics que havien de ser incorporats a la pròxima revisió de les NNSS. de Planejament. Aquest Planejament no es va incoporar mai a la normativa urbanística del municipi.L'aprovació del PTI l'any 2003 qualificava la totalitat de la zona com a "sistema general d'espais lliures". La posterior modificació de l'any 2006 la zona ja es qualifica com a "sol urbà" amb una capacitat de 4 habitatges (15.360 m2), i amb una petita zona de "sistema general d'espais lliures"(4.461 m2) estratègicament situada, "aparcament" (2.181,31 m2), "zona verda privada" (15.241 m2" i "zona verda pública" (2369 m2).L'adaptació a les Directrius d'Ordenació Urbanística de data 24.03.2004 fixen una zona d'equipament cívic social (ECS), una zona residencial extensiva (REU-1) i una zona de "verd privat". Aquesta contradicció aparent es dóna per l'aprovació ja iniciada de les NNSS. adaptació a les DOT abans de l'aprovació del PTI.

A l'aprovació a les DOT, recorda que la disposició transitòria 3ª del PTI conclou dient que: "mentre no es produeixi l'adaptació a què es refereix la disposició final primera, NO es podrà fer en els municipis corresponents cap actuació urbanística, tant si és d'urbanització com d'edificació, que contradigui qualssevol de les determinacions que prescriu el PTI. En conseqüència, totes les actuacions urbanístiques d'urbanització i edificació que s'aprovin o autoritzin en el període transitori s'han d'ajustar tant al planejament urbanístic en vigor com al PTI". Per tant l'ordenació proposada per les NNSS. adaptació a les DOT entrava en plena contradicció amb el PTI 2003.Ara resulta que l'oposició demana que no es faci "sang", parlen de demagògia, de què no és hora de demanar responsabilitats, dimissions...

Crec sincerament que si és hora de què es donin les explicacions que facin falta i més. No val a dir que el Consell ho sabia i que per tant...amb aquesta excusa, quedi tot aclarit. Jo crec que ni de ben prop, que allò que han de fer és explicar-ho clar i alt.Vaig escoltar al Ple, que donarien suport a l'actual equip de Govern per resoldre aquest enderrossall , idò, bé, a les aportacions fetes per l'actual equip de govern a la NTT, varen tenir l'oportunitat de fer-ho, ja que davant la més que possible indemnització (10.000.000 d'euros avui dia), van fer una proposta ferma al Consell Insular per tal d'intentar adreçar aquesta situació.I per tant, per què no ho varen fer l'any 2006? Perquè ara resulta, que l'excusa és que el CIME ho sabia. Per què han de fer "sang"? Doncs que ho expliquin.Quin és el problema? La sentència, que no és prou clara?, quan el Jutge argumenta la inactivitat municipal davant el conveni urbanístic de l'any 97? Quantes vegades? Qui més vol que li doni a entendre?... si tan bé ho sabien!!!Crec que són els santlluïsser, que no els polítics, que necessiten ara més que mai una explicació. La feina que no varen fer ells ja la procuraren fer l'actual equip de govern i perquè no dir-ho, feina feta amb ganes, transparència i esforç, que per això hi som.

Javier Pons Pons

Regidor d'Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Sant Lluís