06/11/14 0:00
TW

Si,n'Ernest, el «profe» de l'escola municipal de música de Maó, el que ens feia posar els dits damunt la guiterra per treure sons harmònics que ens posaven de pell de gallina, el que ens deia que podíem interpretar el que volguéssim, el que ens animava a practicar, a picar pedra segons deia ell, el que ens premiava amb un esplendorós «molt bé» quan havíem aconseguit avançar en aquest món complicat de la guiterra, el que estimava la música i ens la feia estimar a nosaltres, el que sempre transmetia «bon rotllo», ens ha deixat. La seva malaltia ha sigut més forta que ell.

Vaig tenir la sort de conèixer a n'Ernest a les classes del Claustre. Era el meu professor i, en poc temps, va ser un molt bon amic. Estic segur que a la majoria d'alumnes els ha passat el mateix. N'Ernest era una persona agradosa, afable, oberta, comprensiva, respectuosa. Sempre estava disponible quan el necessitaves. Tenia un do molt escàs avui dia: sabia escoltar. Era impossible no tenir una amistat amb ell. Jo he après guiterra amb ell, però, molt més important, he après a ser una millor persona. Allà a on hagi anat estaran molt contents de gaudir de la seva companyia, aquí el trobarem a faltar.

Joan Carrés Armengol
Sant Lluís