TW

«Què estranya escena que descrius i que estranys presoners, doncs són igual a nosaltres». Això ho deia Plató feia dos mil tres-cents anys al seu llibre setè de «La República». Estem enganats al pensar que una biosfera és només una part del planeta on viuen els organismes vius. Què atrevida és la ignorància!. I així ens va, doncs tota subtil manifestació d'aquesta és aprofitada per qualsevol companyia aèria, posam per cas, per passar-se per damunt els nostres drets fonamentals.

Una biosfera també és una part del planeta en què es desenvolupen els organismes vius que formen part de la mateixa. Per organismes vius també s'hi trobam nosaltres, els éssers humans, juntament amb les aus, rèptils i posidònies entre altres. I és aquí, que el concepte de desenvolupament pot ser inequívocament ambigu, ja que s'ens pot vagament confondre per determinats interessos. Aquesta confusió s'ens mostra amb assiduïtat, per part de, posam per cas, determinades companyies aèries, com a uns organismes en què al nostre desenvolupament no se li pot incloure el dret a la mobilitat, no ja arran del món, ni tan sols entre les illes germanes, ni tan sols a l'enyorada península. Cal nombrar l'espècie Homo hominis peninsularis, el qual té més drets que nosaltres a desenvolupar-se dintre d'una biosfera. Nosaltres no tenim la culpa, senyors caps d'aquestes companyies aèries, a viure envoltats de mar; efecte fonamental que monopolitza la seva passada per damunt dels nostres drets fonamentals.

Així és, conciutadans, la posidònia, els rèptils o les aus ho tenen més fàcil per poder viatjar que nosaltres, organismes dependents d'una companyia aèria ja que les seves taxes no són abusives, no els lleven vols si no els surt rendible, no han d'esperar hores i hores en un aeroport, ni tan sols els canvien d'hora els vols sense avisar-los.

En aquest aspecte s'hi trobam fóra de la biosfera. D'açò s'encarreguen, no tan sols aquests tipus d'empreses, sinó les decisions polítiques que donen més suport als guanys de les empreses que a la nostra inclusió a la, tan llorejada, seva biosfera. La inclusió dels organismes que els votem, per cert. S'omplin la boca parlant de la biosfera i se l'estan carregant amb les seves nefastes polítiques. La humanització d'aquestos organismes que volem formar part de la biosfera, que volem visitar els nostres familiars arran del món, que hi necessitem traslladar-nos amb les nostres famílies, és un dret fonamental que hi cap dintre del nostre desenvolupament com a persones.

Respectam als rèptils, les aus, la posidònia, i hi som contents ja que a ells encara no se'ls hi exclou com a organismes dintre d'aquesta biosfera. Encara que si seguim així, temps al temps.

Plató amb les seves paraules devia també pensar en els habitants d'una petita illa amb els drets retallats alhora de sortir d'aquest meravellós indret. Sortir i poder tornar-hi, és clar. Ciutadans i ciutadanes que volem ser biosfera.