Mai m'havia atrevit a escriure una carta perquè sortís en els mitjans de comunicació, açò que moltes són les vegades que per molts diversos motius que confés que n'havia tingut ganes, però la meva covardia per por de no sabre expressar-me prou bé el que jo sentia em feia tornar anques endarrera. Avui amb motiu del compliment dels 100 anys de vida, el passat dia 23 de març del 2015, de la meva mare, Catalina Barceló Bagur (na Nina des racó o na Nina verderola) m'atrevesc i ho faig amb molt de gust i sense cap temor, en nom seu, de la meva família i jo mateix (n'Esteve), el seu únic fill que té viu.
Don gràcies a Déu nostre senyor, perquè ha permès que arribàs a n'aquesta edat i que segueixi superant dia a dia els alts i baixos de la seva salut degut els molts d'anys i que a través de aquesta carta (que don gràcies per fer-la pública), voldriem donar les gràcies a l'Ajuntament de Ciutadella per l'homenatge tan emotiu i polit que se li va fer, així com el record que se li va donar tant hermós i que el guardarem com un tresor. A la gerent de l'Hospital Geriàtric Municipal de Ciutadella, la Sra. Pilar Simon per la seva ajuda i facilitar tot el que es va fer amb motiu del centenari; per la col·laboració i ajuda per l'organització a na Sedes la treballadora social. També per la gran professionalitat de tot el personal sanitari del centre geriàtric encapçalat per la Dr. Dorin Moll, seguit de la cap d'infermeria na Queta, a totes les infermeres i personal auxiliar d'infermeria. A la psicòloga i el fisioterapeuta per cuidar-la tan bé. Gràcies a na Mari i na Margaret per les estones tan bones que fan passar entre jocs, bingos i manualitats, excursions i altres coses, i per el record que van fer i se li va donar a la meva mare en nom de tot el personal del centre (un àlbum fet a mà posant molta delicadesa i amor i que és una obra d'art) que també el tindrem en un lloc molt especial. I gràcies també pel preciós ram de flors que se li va regalar de part de totes les companyes de la seva sala que van demostrar així s'estima que li tenen i que per part de la meva mare i el qui escriu també és compartit amb elles. També vull donar les gràcies a tota la resta de treballadors per la bona feina, tots indispensables pel bon funcionament del centre, i compartir-les també per tots el que vénen de fora puntualment per fer colque activitat molt seguides i apreciades pels residents com jo he pogut comprovar. Gràcies a les voluntàries aportant el seu temps lliure i sense demanar res a canvi (la seva paga és una rialla). Gràcies als representants de l'Església catòlica per la seva dedicació diària tan gratificant; a tothom en general (que no voldria deixar-me a ningú) per posar aquest granet d'arena amb molt de carinyo, voluntat i paciència i que es converteix en un gran castell d'il·lusió i de ganes de viure, d'esperança, de companyia i de bon caliu de germanor familiar, que reben els residents, la meva mare inclosa i que és tan important per ells a aquestes edats avançades i no tan avançades perquè no es sentin desemparats.
També voldria fer arribar al Centre Sociosanitari de Santa Rita, ja que la meva mare hi va fer una llarga estada, les gràcies per la voluntat que hi posen, la directora la Sra. Esther i els treballadors, perquè tot vagi molt millor i dir que tan la meva mare i jo esteim totalment d'acord amb les seves reivindicacions demanant més personal (malgrat que les ràtios diguin que és suficient) perquè sabem i hem viscut de ben a prop els perquès, ja que aquest és un ofici que no es pot permetre anar a escarada (destajo).
Dins aquests agraïments no puc deixa de nombrar la Dra. Borràs i la infermera na Queru del Centre de Salut Canal Salat, ni tampoc les atencions rebudes pel personal de l'Hospital Mateu Orfila que fa devers un any va necessitar dels seus serveis i va esser molt ben tractada.
Gràcies a la meva dona na Fina, la filla na Rosa i la seva parella per l'ajuda i comprensió que han tingut amb jo en moments d'esgotament físic i mental. A tota la gent que va venir al Geriàtric pel seu comportament exemplar i unes especials gràcies a tots els que en van ajudar el dia de la festa, i a na Nona i en Toni per la bona lliçó que em van donar.
Ara també voldria tenir un record i compartir la festa amb aquells que no van poder venir per colque motiu, i així com per aquells familiars nostres, amics i amigues seves que ja no hi són entre noltros.
Moltíssimes gràcies perquè entre tots i totes heu fet per la meva mare, més bons de dur els primers 100 anys de vida.
Ja per acabar aprofitant la present, voldríem felicitar pel seu centenari tan ben duit, al senyor Tomeu Pons Gonyalons, d'Alaior, que tenim el gust de conèixer i li tenim gran estima, ja que ens uneix un vincle familiar.
Tomeu i mare, per molts d'anys!!!
