No puc deixar passar sense cap comentari, la gran idea i gran inspiració de que fa gala el Sr. Joan Elorduy en la magnífica portada de la revista de les Festes de Sant Joan del diari MENORCA .
No es pot trobar millor tema com el que fa servir, ridiculitzant la figura d'un membre de la Junta de Caixers. En aquest cas, la del caixer casat. Aquest personatge de segona fila, com ell descriu: sense comandament, sense gallardia, sense autoritat ni elegància, i que ni tant sols és significatiu. Sempre comparant aquest caixer amb la resta de caixers de la Junta i el fabioler.
Pens però, que es queda curt amb adjectius que menyspreen aquesta figura. Es clar, que en podem esperar del representant de l'antiga menestralia de Ciutadella? I del que té el relegat càrrec de ser el custodi de «la bandera de Sant Joan» quan no és en acte de festa. Afegir també que és ell qui té la indigna labor de, juntament amb un caixer pagés, realitzar la capta i custòdia de la mateixa que es fa en les visites del Dia des Be És ell qui té la insignificant decisió de determinar que es farà amb els doblers arreplegats en la capta. A més, també dir que és el qui té el deshonrós privilegi de ser l'amfitrió de la protocol·lària Beguda del Dia des Be a casa seva.
Sense dubte un personatge que no és de segona fila, sinó de tercera. Ja que al davant seu hi ha el fabioler i el caixer fadrí, en l'ordre de la qualcada, clar està. Tant mateix que més dóna si un caixer casat és membre de la Junta de Caixers, que més donen les hores d'entrega, l'il·lusió, els preparatius, les emocions a flor de pell i tot dedicat a la Festa. Tant se val...
Pens que tots els qui estimam i respectam la nostra Festa, siguem d'allà on siguem, hi tenim un rol per Sant Joan. Tan si és a la Junta de Caixers, com de criat, sigui tirant avellanes, sigui abeurant un cavall, demanant sa capedeta des d'una finestra, fent botar cavalls, duent ses ensaïmades a coure o manant sa somereta. La Festa és nostra, entre tots la feim, entre tots la dignificam. No hi falta ningú, no hi sobra ningú, no hi ha segones files, tots hi som al davant i no ridiculitzam a ningú.
No arrib a veure el motiu d'aquesta posada en escena, però sincerament pens que és molt poc afortunada i totalment menyspreable.
Gràcies pel vostre temps i molt bon Sant Joan a tothom.
Antoni Moll Florit
Ciutadella
