Si vostè, benvolgut lector o lectora, fos un professor d'institut o de universitat, exerciria el seu ofici en una aula, tancada a l'exterior per a poder interaccionar bé amb el seus alumnes i ells amb vostè. Les parets i les portes i alguna finestre amb vistes al carrer l'aillarien de perturbacions i distraccions i aconseguiria els objectius pedagògics adequats.
Imagini, però, que la dèria d'un nou producte educatiu innovat li canvia, d'un curs per l'altre, la fesomia del marc de l'aula. Així, des de la Conselleria d'Educació s'ha decidit que es vol experimentar un nou model d'aula. En aquest les parets, opaques, desaparèixen i es substitueixen per d'altres vidrades, totalment transparents, de manera que tot el perímetre i l'interior de l'aula és visible des de l'exterior.
A més han dissenyat un corredor que dóna la volta a l'aula per a on, a partir d'ara, passaran una sèrie de persones –adolescents, adults i joves- nacionals i estrangers, amb circulació constant. Nou producte turístic-educatiu-innovat, en diuen ara, del nou disseny de l'espai de feina (aula).
Quan toca la campana idò, el professor cada cop que es dirigeix als alumnes es veu obligat de fer front als turístes del corredor i el seu cap comença a girar a banda-i-banda cap a expressions de cares rialleres, alguns alcen braços, d'altres fan un mom i molt de tant en tant obren la porta i diven Hola! o demanen una cosa al professor. Aquest els atén i els alumnes perden la concentració.El professor no entèn el que ha passat però, els atletes, esportistes culturals del corredor tenen dret a les interrupcions perquè han pagat el nou producte turístic en el seu pack.
Ara, el lector, es pot trasladar al camp de Menorca i als traballadors del camp. Aquests que, diuen, que mantenen el paissatge (?!). Paraula que ja els trastoca la seva professió que és la de mantenir la seva familia per mitjà de l'activitat de la industria del camp, com ho faria un treballador a una fàbrica de sabates o un altre a un hotel.
Idò bé, ara els traballadors i productors dels nostres boníssims productes del camp hauran de rebre la visita de tots els turístes que óptin a l'innovat pack de senderisme al voltant dels llocs de Menorca. El que passarà és clar: barreres obertes, algún enderrossall, papers i plastics als camins recuperats que fins ara estaven nets i en harmonia amb l'entorn, fer perdre temps i tranquilitat als treballadors del sector, algún cabreig de tant de trànsit humà invasor.
Jo em deman si el polític de torn vol que els traballadors del camp com a mantenidors de l'estètica de la reserva abandonin l'activitat agraria? Pens que produïr i elaborar els formatges i les fruites i hortalisses, etc. vol el seu ritme i respecte. Aquest ritme, fins ara, l'havien tingut. Cap a on anam? Cap a la saturació humana del poc que ens quedava verge i integrat antropològicament i ecològicament i, que en consequència pot acabar pressionant als Menorquins que treballen a l'interior del territori?
Tot això ve a conte perquè el 19 d'quest mes (diari MENORCA de dia 11 de juny de 2017) sembla que hi ha interés que un nou producte turístic innovat (invasiu) es posi en valor de mercat a Menorca. Aquesta vegada, Menorca vol copiar a Mallorca que vol posar en valor la densa xarxa de camins rurals públics (com si fins ara no en tingués cap de valor aquesta xarxa de camins).
Pens que ningú que ve a Menorca troba impediments per anar a on vulgui en quan a camins i platges, però d'això a promocionar, perquè s'ompli el poc espai que ens queda als darrers indis de la reserva de Menorca, hi ha un límit molt perillós. El Camí de Cavalls havia existit sempre, però ara està saturat i es va degradant. La causa és que s'ha empaquetat i s'ha venut. Ens costa d'admetre que no cal tocar-ho tot per a poder fer turisme. És més, si no es toca, més valor biològic, ecològic i antropològic s'aconsegueix i, a sobre, un plus també de valor turístic.
Record que no fa massa en un diari entrevistaven un biòleg nordamericà i el periodista li demanà: «Quin futur de vida hi ha per al planeta?» Ell contestà: «Si l'home desapareixés la vida abundaría. Però em tem que amb l'home aquesta desapareixerà». Em va fer pensar.
Menorca necessita posar en valor els polígons industrials R+D+I i no perturbar un sector, el primari, que s'ha posat al día en innovació, produeix uns productes de qualitat i exporta.
