El passat dimarts dia 27 de juny, aproximadament a les 11 h. del matí vaig anar amb tres amics a practicar paddle-surf a la platja de Cala en Porter. Vam sortir de la cala en direcció a la Cova de'n Xoroi amb la intenció de veure unes coves que hi ha per aquella zona. Quan vam entrar a una d'elles vam baixar de les taules de SUP i en baixar una petita ona va fer que caigués damunt una roca que estava plena d'anemone (uns animals marins que s'adhereixen a les roques i contenen un verí anomenat PTX). La toxina va fer que en menys de 5 minuts se'm paralitzés completament la cama esquerra i se m'inflés amb una reacció cutània molt greu. Als pocs minuts vaig començar a hiperventilar i tremolar com a conseqüència del dolor lacerant que em produïa el verí. Dos amics van anar remant amb SUP tan ràpid com van poder fins la cala per buscar ajuda mentre el meu al·lot es quedava amb jo, ja que no em podia moure.
En arribar a la platja, els meus amics van demanar ajuda als socorristes que no tenien cap mitjà per poder realitzar el rescat, la seva moto d'aigua estava avariada des de feia dies i eren conscients d'això (ja que feia una setmana havien intentat fer un rescat i els havia passat el mateix). El noi que ens havia llogat les taules de paddle-surf, que té el títol de socorrista, va buscar auxili en un turista alemany que justament era a la platja amb la seva moto d'aigua i van ser ells dos els que van venir a rescatar-me (els socorristes no es van moure del seu lloc, ni van fer cap intent de prestar ajuda). En venir-me a rescatar, després d'uns 50 minuts la meva cama estava totalment rígida i van haver d'improvisar una operació de rescat per poder pujar-me a la moto, durant la qual el meu al·lot es va clavar un bogamarí al peu així com lesions a la cama.
Un cop van aconseguir traslladar-me a la cala, a la caseta de socorristes no hi havia absolutament res, cap mitjà, ni simple vinagre, ni amoníac, elements essencials per bloquejar el verí de qualsevol animal marí i tampoc havien cercat cap mitjà d'ajuda. Va ser el mateix noi del les tables de paddle-surf i els meus amics els que van telefonar a emergències per portar una ambulància. Jo estava tremolant de dolor i hiperventilant amb 39.8ºC de febre, no tenien mantes tèrmiques i ni tan sols tenien aigua per hidratar-me. En arribar l'ambulància el personal paramèdic em va atendre ràpidament i em van transportar a l'hospital Mateu Orfila on em van tractar d'urgències amb molta efectivitat (a les 14.10).
Mentre tot això passava, el meu al·lot s'havia quedat a la cova amb dues taules de SUP, quan va aconseguir tornar fins la cala remant, a les 14.30, acabaven d'arribar socorristes d'emergència des de Son Bou (14.20) per, en teoria, realitzar el rescat.
Realment, escric aquesta carta perquè vull que la gent sigui molt conscient de la negligència de l'empresa concessionària de socorrisme de Cala en Porter i sobretot de la poca vigilància que realitza el personal encarregat d'aquesta àrea de l'Ajuntament d'Alaior (màxim responsable de la vigilància de les seves platges). Així com de la descura que tenen el Consell Insular i el Govern Balear com a organismes superiors. M'agradaria denunciar públicament els pocs mitjans dels que disposen els serveis de socorrisme perquè aquesta història d'una noia amb la cama cremada per un verí, que s'hagués pogut evitar si l'actuació hagués estat més ràpida i eficient, no torni a passar mai més.
A la vegada, també m'agradaria molt agrair als meus amics, al noi que ens havia llogat les taules de SUP, al turista alemany de la moto d'aigua (que no crec que pugui llegir això ni tinc mitjans per donar-li les gràcies personalment, però es mereix un monument perquè no tenia cap responsabilitat), al personal paramèdic que em va atendre i als metges i infermeres que ràpidament em van tractar amb molta eficàcia, tot i no haver-se trobat mai en una situació com aquesta i, en definitiva, a tota la gent que em va ajudar a poder conservar la meva cama encara que sigui cremada durant tot l'estiu.
