Jo soc català i em sento mig menorquí, sí. Vaig descobrir Menorca l’any 1981 per primera vegada amb la meva familia, i des del primer dia me’n vaig enamorar, encara que el dia d’arribada no va ser d’allò que es pugui dir molt prometedor.

Vaig arribar a Mô el diumenge 26 de juliol, i amb el meu cotxo vaig arribar a Ciutadella, entre la una i mitja a dos del migdia, i vàrem trobar Ciutadella tot tancat: bars, restaurants, botigues, benzinera, etc., tal mateix com una ciutat fantasma de les pel·lícules del oeste americà, i havent llegit en tot el trajecte per carretera moltes i enormes pintades dient «Fora el turisme» «No volem turisme», etc.

A on ens hem ficat? Vàrem preguntar a les nostres amigues ciutadellenques que ens havien motivat a venir a Menorca i que a més es varen cuidar de llogar-nos un xalet nou per estrenar a Cala en Bosc.

Després d’uns anys, vaig arribar a comprar una vivenda a Ciutadella, però que enguany m’he venut.

Perquè, qui va conèixer aquella preciosa i tranquil·la illa de Menorca i quina és avui?

Amb un Mehari arribàvem fins a la mateixa arena a Cala Turqueta, Macarella, als aiguamolls de Binimel·là, Cales d’Algaiarens, on les nostres amigues ens van omplir des costums de s’illa. Amb els anys, hem fet bones amistats amb gent d’aquí, però d’uns anys ençà veiem que hem perdut part de tot allò que vàrem poder viure i gaudir. Avui, ja fa uns anys, no es pot anar a certes platges si no matines abans de les 7 del matí, cues per poder menjar a la majoria de bons restaurants, voltes i més voltes per trobar un forat on aparcar es cotxo, etc. etc.

Té raó, Sra. Marina Coll. S’ha de fer quelcom perquè els menorquins puguin viure i gaudir de casa seva, abans no es malmeti més.

Continuarem venint a Ciutadella, si Déu vol, els anys venidors, però de ben segur no serà ni juliol ni agost; serà en altres dates que en voltar per s’illa pugui encara recordar la Menorca dels anys 80, tot desitjant que els menorquins no perdeu els vostres orígens, que la massificació us vol prendre.