Tengo una vaca lechera

- Tu dedica't a temes tècnics, a qüestions quotidianes i a xafarderies socials... Coses que no tenguin res a veure amb les eleccions, en definitiva- li vaig dir. I l'homo em va respondre que sí, que així ho faria, i va sortir al carrer disposat a no escoltar cap cant de sirena electoral.

Però encara no havien passat un parell d'hores que ja tornava a ser a sa casa, abatut i arrossegant l'ànima, amb un sentiment de fracàs comparable al del pobre Racoi el dia que la seva "niña" es va fer ecologista i va aprendre català.

- T'he fallat -em va dir l'espia amb un fil de veu, mesquinet-. No he sabut trobar matèria per cap història que no sigui electoral. O som jo o és aquesta societat nostra que està feta un embull... He clapit.

Bé l'havia d'encoratjar jo, que gràcies a la seva feina diària puc mantenir aqueta pàgina i pagar-me els viatges a Orlando "todo incluido". I ho vaig intentar, tot i que ja veuran amb quin resultat.

- És que tu ets massa intel·lectual -li vaig dir-. Sempre acabes fitorant temes  transcendents, d'aquells que tenen calat social... Per canviar, podries haver fet una enquesta banal, sobre el preu dels cotxos, per exemple.

- Si ja ho he fet -em va respondre alçant el cap amb dificultat-. Però la primera persona a qui li he demanat, una mica més i em pega. "Polític de merda", m'ha dit, "per què m'ho demanes, perquè et digui que m'agrada el pla Tsapatero o perquè et digui que en Racoi els regalaria?"

- Bonu -vaig haver de reconèixer-, potser el tema del preu dels cotxos no era el més indicat. Però podries haver demanat a la gent com aguanta la falta de turistes, tenint en compte que és un tema mundial i que afecta tots els països per culpa de la crisi.

- També ho he provat -em va respondre sense esme l'espia-, però després de fer la pregunta a un parell de persones ja he vist que la cosa no anava. "Tu ets un espavilat que va a la caça de vots", m'ha dit la primera, "què vols, que et digui, que tot es culpa del Consell?". I la segona encara ha estat més expeditiva: "A cagar, que tu fas campanya contra els camps de golf".

- Idò, serà que tampoc era bo aquest tema -vaig haver d'acceptar-. Potser m'he equivocat i hauria estat millor parlar de les eleccions europees...

- Si també ho he provat -va gemegar l'espia alçant la vista, perquè el cap no podia-. Però el resultat ha estat encara pitjor. La gent es quedava entonada davant meu com si sentís parlar de sa moixa de sa padrina.

- Però que no ho saps que el parlament europeu és responsable del 70  per cent de les lleis que aplica cada país? I que hi ha un fotimer de temes importants que és allà on els decideixen? -el vaig increpar jo, potser enyorant la meva etapa mitinera.

- Jo sí que ho sé -es va justificar l'espia-. Però es veu que aquest és un tema secret, d'aquells que no volen remenar... Perquè és  l'única cosa que no surt a cap campanya electoral, i la gent no en sap res.

- Què vols dir? -vaig replicar amb tanta innocència com si encara em cregués que els vots es guanyen parlant amb franquesa i sense inventar problemes que la societat no té.

- Que no, que tot açò no ho sap ningú -va insistir l'espia-. Si es pensen que votaran per la píndola del dia després, o perquè la lengua comun repeteixi el genocidi de Sud-amèrica, o perquè desdoblin la carretera, o perquè arribin els creuers salvadors... -i va començar a plorar.

Sort que en aquell moment passava pel carrer un líder estrenant campanya i animant  la gent perquè el votàs a ell, que havia de salvar el país. I les seves cançons van deixondir una mica el nostro espia.

- "Tengo una vaca lechera..." -cantava el líder amb tota la gargamella.

- "Tolón, tolón" -responien els seus acòlits mentre repartien abraçades.