TW
0

Aquells dimecres de cendra sí que donaven gust. Tots els fillets de Ciutadella (els que anaven a escola) formàvem disciplinadament en la gran nau de la Catedral.

Sortíem agrupats des l'escola, entràvem agrupats a l'església, i tornàvem agrupats a l'escola. Vivíem agrupats, llavors. A la Catedral, vestida de robes fosques, penombrosa i humida, el capellà deia quatre llatinorums i després passàvem tots per ordre. A l'altar ens feien el senyal de la creu amb cendra enmig del front. Tot allò ens impressionava molt. D'això es tractava, en aquell temps d'educació per impressió. Com m'agradaria que algú ha-
gués filmat aquella escena i ara poder-la veure! Però no, només ens ho podem imaginar. Aquella Quaresma no té res a veure amb l'actual. Res més no ens faltaria!

En realitat, avui no existeix aquella quaresma com no existeix aquell carnaval. L'experiència quaresmal es manté en sectors molt reduïts.

No té cap expressió pública digne de menció. Únicament es manté la figura de l'àvia marreca dels set peus i la berruga. Es manté perquè en els centres escolars hi fan feines relacionades amb la cultura popular i el calendari festiu, i es manté perquè la figura s'ha fet extraordinàriament popular a Maó.

Enguany serà el cinquè que, cada dissabte al migdia, la figura de s'àvia Corema surt de l'Ajuntament per a dirigir-se a una plaça del poble, on, amb gran festa, perdrà un peu, així fins que perdi els set que ens recorden les set setmanes que queden fins pasqua. D

es del primer dia, la presència de la geganta de s'àvia Corema ha revolucionat els dissabtes a Maó. Revolucionat en el sentit que els ha baratat. En ocasions, invertim diners i més diners per fer que cali una idea o una celebració, i no s'aconsegueix.

En altres, l'enginy en el moment oportú fa que sembli que el fet formi part del costum. Si ara arribés un foraster i veiés una sortida de la Corema maonesa es podria creure que viu una tradició que és molt antiga.

De fet, els al·lots que ara ja tenen vuit o nou anys recordaran la figura de la geganta com una cosa de "tota la vida", no tindran una imatge anterior diferent, i així ja serà en el futur. Gran part de l'èxit de les sortides és degut a l'esforç de la colla de geganters, a l'estima que hi ha posat i a la constància per complir amb la cita setmanal.