Josep Portella25/02/10 0:00
TW
0

Jo lamento haver de parlar amb certa freqüència de coses que fan referència a l'Administració de Justícia, i és no pel desig de molestar aquesta Administració, sinó perquè és tan rematadament dolenta que cada dia ens trobem amb motius de queixa respecte de la mateixa.

S'ha parlat molt de la independència del Poder judicial; aquesta independència del Poder judicial s'està transformant en una vertadera submissió del poder popular, del vertader poble, a un poder estrany, nomenat per nosaltres mateixos, però que després nosaltres en som els seus esclaus (...) La justícia té dues mides: una justícia quan és aplicada als banquers, i una altra mida de justícia quan és aplicada al poble pla, i aquesta tan alabada independència del Poder Judicial i que amb tant entusiasme defensa la presidència. Es aquest el fet concret que nosaltres volem denunciar.

Si el Poder judicial ha d'ésser independent, sobretot si conseguim que arribi a ésser un poder honest, nosaltres també en som partidaris d'aquesta independència; si el Poder judicial ha de dependre de maquinacions tèrboles, llavors preferim cent vegades una dependència del Poder polític; que depengui dels nostres organismes d'origen democràtic, que estigui totalment sotmès al nostre Govern i no que tingui una independència que és absolutament il·lusòria i que no esta més que subjecta a aquests maneigs tèrbols a què em referia (...)" Aquest llarg paràgraf que he citat podia correspondre al nostre present, però és ja antic.

Correspon a una intervenció del diputat menorquí, Estanislau Ruiz Ponsetí al Parlament de Catalunya, el 18 de juliol de 1934, fa 75 anys. Està clar que el paper de la Justícia sempre ha estat motiu de controvèrsia, i que les sospites sobre la seva falta d'independència sempre han estat presents.

Al final, les conseqüències de la causa contra Garzón, i les conseqüències d'altres decisions judicials, posen de manifest la falta d'independència de la Justícia. La fórmula per a anomenar els òrgans de govern del Poder Judicial confirmen aquesta impressió que s'estén entre la gent. Independentment de quin sigui el final del procés obert, el mal a la imatge de la Justícia està fet.

És cert que fa el fet d'haver de treballar en les precàries condicions amb què es treballa, condicions de manca de recursos humans i recursos tècnics, d'infraestructures obsoletes, i d'una modernització sempre pendent, però més mal fa la sospita de parcialitat.