No m'agrada dirigir cap creuada, però ja que tothom diu la seva, jo també vull dir la meva. Crec que el camí de cavalls és una gran victòria per a la democràcia i a la vegada perquè Menorca tengui un producte turístic ben diferenciat de la resta d'illes, i no parlo només de Balears, que el camí de cavalls es pugui utilitzar com reclam turístic, no vol dir deixar de banda, l'esforç de tot un poble per a aconseguir un dret que se'ns havia negat i el que representa el camí, una victòria de la democràcia. Ara bé, que arribat el seu moment a mi m'hagués agradat més, que aquest camí només es pogués recórrer amb un guia o més d'un, que hi hagués uns refugis de llenya, similars als que es poden trobar a la muntanya o bé utilitzar els casats dels llocs, sempre i quan siguin ben a prop del camí era realment una de les idees que em ballaven pel cap.

A la llarga també hi veia una cursa per etapes i a cavall, ara això no vol dir, que cada 100 metres hi hagi d'haver un restaurant o botiga de souvenirs, ans el contrari, això sí que realment seria rompre amb l'esperit del "Camí de Cavalls", els refugis podrien ésser unes cabanyes de fusta que sempre continguessin els aliments més necessaris, sal, sucre, farina, cafè, llaunes de menjar en conserva, etc. Molt possiblement, hi haurà persones que voldran fer un petit descans entre etapa i etapa, per altre banda vendre una samarreta amb el logotip estandarditzat del camí ... quan vaig anar a Malta, a cada excursió et trobaves amb venedors ambulants que et venien samarretes, i en vaig comprar més d'una, a la Universitat Catalana d'estiu, també es venen samarretes, i m'encanta poder-ne comprar una de diferent cada any, a més a més les porto amb molt d'orgull, són un record de la meva estada allà i un reclam per les noves generacions que moltes vegades no saben ni que hi ha una Universitat Catalana d'Estiu. Per cert també es venen llibres i també hi ha tertúlies, seminaris, cursets, etc., ho dic perquè ara no es pensin que només es venen samarretes a la UCE.

De tot el que he dit el que més il.lusió em faria seria contemplar la cursa del "Camí de Cavalls" amb sella de muntar o sense.

Lògicament, aquestes expectatives no crec que es puguin fer d'un dia per l'altre, el camí: ens conduirà cap allà on ell, el camí estigui més clar.