El primer llibre d’exilis

Al llarg de la història, d'exilis n'hi ha hagut molts, però quan parlem de l'exili sempre pensem amb aquelles persones que es van veure forçades a refer la seva vida lluny del seu país després de la guerra de 1936-1939. De menorquins i menorquines n'hi va haver més de cinc-cents que van fugir per a salvar-se lluny de nosaltres, no tothom ho van aconseguir. Molts d'ells van morir als camps de refugiats, als camps de concentració, a les presons, en els fronts de la resistència, en combats contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Molts altres mai no van tornar, a Menorca.

Aquest llibre que presentarem avui i demà vol iniciar una línia de feina històrica per a recuperar la memòria d'aquells menorquins que van partir durant l'hivern de 1939. A diferència del que ha passat a Mallorca o a Eivissa, l'exili menorquí ha estat poc estudiat. Tenim, això sí, alguns llibres de molt interès que són memòria viva escrita d'alguns exiliats que van tenir la possibilitat de contar la pròpia història, però tenim molts buits en la memòria. La veritat és que no sé fins on arribarà, aquesta empresa. Això de fer estudis històrics fora hores obliga a avançar lentament.

El projecte preveu avui unes vint o vint-i-cinc biografies, per tant, no hi ha avui un horitzó final. La majoria d'aquests 25 personatges són desconeguts en la Menorca d'avui. Per això he considerat que el mínim que es pot fer és intentar tornar-los al seu país. Ja veurem fins quin punt som capaç de fer-ho. Comencem ara amb tres personatges de molta alçada i que ens situen en una diversitat magnífica. Tots tres eren maonesos. Tots tres van desenvolupar la seva trajectòria intel.lectual, professional i política a Barcelona, cadascun d'ells en un camp ideològic diferent: Marçal Pascuchi era un nacionalista conservador i republicà, Liberto Callejas era un anarquista pur i partidari de l'acció directa, i Estanislau Ruiz Ponsetí era un comunista teòric que va elaborar la idea de la Nova Economia.

Marçal arribà a ser assessor de Josep Tarradellas. Liberto fou director de Solidaridad Obrera. Estanislau va ser conseller en el govern de Lluís Companys. Tots tres van fugir a Amèrica, dos a la ciutat de Mèxic, i el tercer a Caracas i finalment a Buenos Aires. Ara intentem recuperar-los.