TW
0

Darrerament, els ciutadans de les Illes Balears hem estat espectadors de les noticies sobre la implicació de dirigents i alts càrrecs polítics en diversos casos judicials, que han portat com a conseqüència la inestabilitat institucional en el si del Govern Balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell Insular de Mallorca. Però el que encara és molt pitjor que la inestabilitat institucional, és que entre els ciutadans aquest fet ha creat una espècie d'associació d'idees, que ara més que mai lliga política i corrupció i, efectivament, quan actualment parlam de corrupció, el primer en què pensam tots és en els polítics i en la política.JP-Menorca, igual que tots els ciutadans, pensam que els polítics són les persones a qui més s'ha d'exigir transparència i joc net perquè son gestors d'uns diners que no són seus, sinó de tots i perquè creiem en el principi bàsic de la tasca política, que no és altre que fer que una societat millori les seves condicions de vida, i el polític, en aquest aspecte és una persona compromesa.

Tanmateix, la "corrupció" privada existeix en molts àmbits de la vida: pagar o cobrar factures sense IVA; recomanar o acceptar amics per a una feina independentment de la seva capacitat o incapacitat per a dur-la a terme, és a dir, "enxufisme"; acceptar treballar o que gent treballi per a nosaltres sense tenir en compte els seus drets laborals, és a dir, mantenint el que s'anomena economia submergida. El problema, però, des del nostre punt de vista, és que irònicament la gent no percebem aquestes conductes com a corrupció i que fins i tot les entenem, perquè pensam que açò entra dins l'esfera privada de cadascú i no afecta els altres. Idò bé, nosaltres pensam que sí és el mateix, perquè en realitat sí que ens afecta a tots. Igual que trobam la corrupció política aberrant, consideram la privada de la mateixa categoria, i en aquest sentit hem d'admetre que ciutadans i polítics, cadascú en el seu nivell, no som tan diferents i que la corrupció de qualsevol (ciutadà o polític) no es pot justificar en cap cas.

D'altra banda, creiem que la política en si és l'art del bon govern: una disciplina noble en ella mateixa; per això pensam que la finalitat dels qui l'exerceixen ,és a dir d'aquells que ens governen, no és altra que la millora de les nostres condicions de vida . Davant l'opinió estesa darrerament que tot aniria millor sense polítics que posen entrebancs per exemple al desenvolupament de negocis, pensam que algú ha de fer o intentar fer aquesta tasca - que en si és altruista- perquè d'altra manera la millora no es faria de forma global i amb una perspectiva de futur, organitzada i solidària, sinó que significaria la posada en pràctica de la llei de la jungla, on els grossos es menjarien els petits, amb el sol objectiu de ser més grossos. I aquest "algú" que esmentàvem és el polític. Per tant, creiem que necessitam els polítics i que no es pot entendre el món actual sense polítics

A part d'això, hi ha el tema de si els polítics el que volen en realitat és lucrar-se, fent de la seva tasca el seu ofici. Tal com nosaltres ho veiem, la majoria de persones que estan exercint un càrrec polític no s'ofereixen a fer-ho per interessos purament econòmics. És clar que sel's ha de recompensar el temps que hi dediquen i el que deixarien de guanyar si estessin treballant en la seva professió. Però seguim pensant que el que els mou no és açò, sinó la presència, al rerafons, d'uns ideals (o una ideologia) que donen sentit a la seva tasca. Aquest és el quid de l'activitat política: La dedicació política en si no és una professió sinó que sorgeix de l'aspiració de dur a terme una tasca per afavorir els interessos de tots.
Tenim clar que hi ha interessos creats dins dels partits polítics igual que fora d'ells; hi ha polítics corruptes, igual que hi ha persones corruptes, però tant els uns com els altres son una minoria dins el conjunt de polítics i de persones. I tenim clar que tant si una persona és polític com si no, quan la fa l'ha de pagar.