TW
0

Can you help me?, em demanava l'altre dia una senyora d'uns seixanta, capell de tela i càmera en mà. Volia que els fes a ella i al seu marit una fotografia amb la Catedral darrera. Després de la dificultat evident per enquadrar el temple i la parella britànica, se'n van anar satisfets amb la instantània "tipical". Llavors vaig pensar que ja havia començat la temporada turística.

Arriben ara els mesos de convivència. Els carrers s'omplen de visitants (més o menys que altres anys, no sé), i amb ells, els nostres comerços omplen les caixes que al final ens beneficien a tots. Però fa temps que pensam en el turisme massa vegades en termes econòmics. No hi ha dubte que d'ell vivim, però per a entendre'l millor, l'hauríem d'assimilar també com una activitat culturalment interessant. El turista no és aquella persona que s'asseu a una terrassa d'un bar i se li pot cobrar la cervesa més cara, costum tristament encara aplicat a certs locals de l'Illa. El turista és aquell que ve a Menorca majoritàriament per viure una experiència, gaudir-ne i aprendre'n. I com a nosaltres ens agrada que ens tractin bé quan sortim d'aquesta roqueta, així hem d'actuar quan nosaltres som els amfitrions. Naturalment que el turisme origina molèsties, i tractar-lo bé no significa oferir un xec en blanc per a fer el que es vulgui. Però l'amabilitat és una virtut que no costa doblers.