TW
0

Aquests dies s'ha celebrat a Madrid un dels actes centrals de la denominada refundació d'Esquerra Unida. Es tracta de l'assemblea que marca l'inici del procés de refundació que ha de concloure el 2012. Us he de dir que seguesc des d'una certa distància tot el procés, amb l'esperança que servesqui per a la conjunció de l'esquerra socialista i republicana, però amb els dubtes sobre si les parts tenen realment la voluntat de sumar. Dissortadament, IU no pot trobar un moment millor per a llançar aquesta crida a l'esquerra plural. I dic dissortadament, perquè ha hagut de ser la crisi econòmica i les decisions polítiques i econòmiques del govern del PSOE, que hagin mobilitzat novament els treballadors i treballadores.

Sembla que perquè IU recuperi suports socials hi ha d'haver una crisi econòmica amb un govern del PSOE, i que aquest govern faci polítiques de dretes. Va passar fa uns anys i ara torna a passar. Aquesta recuperació electoral d'Esquerra Unida s'ha vist en totes les enquestes dels darrers mesos, i algunes ja li donen més d'un 7% de vot estimat. És curiós que, quan això passa, el discurs d'Esquerra Unida desapareix de determinats mitjans de comunicació, i el PSOE llança els hams. Va passar fa uns anys i ara torna passar. Ara és mal de dir on conduirà aquest procés de refundació iniciat amb una gran participació de persones independents i representants dels moviments socials, del sindicalisme de classe, de l'ecologisme polític.

El fet d'haver elegit un escriptor, Luís García Montero, com a president de l'assemblea, i un filòsof marxista, Samir Amin, com a convidat, em dóna bona espina. La refundació serà allò que surti d'un procés participat i obert, molta part de la responsabilitat és de la gent que hi participi, però no hi ha dubte que no serà aliena al debat la crisi econòmica actual, les decisions del PSOE per fer front a la crisi, i el paper dels mitjans de comunicació. Un exemple d'això darrer. Diumenge passat, IU va reunir una manifestació multitudinària a Madrid, en contra del decretàs i de la reforma laboral. Cap mitjà audiovisual en va parlar. Això, que és comprensible en els mitjans privats, que han d'obeir a la política de la patronal, és imperdonable en els mitjans que es diuen públics i obeeixen a teòrics codis de bones pràctiques.