Valorem entorns que ens han afavorit

- I no faries algun treball a la parròquia a favor de la joventut?

- Ara, ja no hi estic per fer feines parroquials, estic amb altres coses. No practic actualment, però tinc una bona base.

- Però..., et serveix tenir una bona base si sobre ella no construeixes una planta baixa, un primer pis i un àtic? Saps què?, crec sincerament que és una llàstima que les nostres parròquies no puguin gaudir de la vostra tasca i presència. És una llàstima que molts visqueu una situació semblant i jo diria -em perdonaràs, si no és ver- per pura moda. Moda viscuda sense sospesar seriosament el que perdem individualment i socialment per ganes d'aconseguir el que avui anomenam "normalitat cultural" o, fins i tot, progressista.

- Bé, però avui no necessit el que un altre temps vivia.

- Conforme, tot és qüestió de sensibilitats. Avui, tot i que no sempre en tinguem ganes, bevem aigua, menjam més fruita..., i tot perquè algú ens diu que fer-ho ens convé per tenir bona salut.

- No sé que t'he de dir. Però avui em sent bé fent el que faig.

- Perdona, una paraula més i prou. Sols dir-te que ens feu falta per seguir educant a uns altres "amb una bona base".

És una llàstima que no poques persones, joves encara avui i no tan joves, hagin aparcat sense motius personals de prou pes, un entorn que els ha ajudat a tenir "bona base".

Alguns han deixat de practicar i de cercar el seu recer a prop de l'Església perquè avui no pocs insisteixen una i altra vegada amb els seus falls, amb els seus pecats.

Jo no neg ni vull amagar els falls que tenim els qui ens consideram cristians catòlics. No sols tenim i hem tingut aquells que avui es repeteixen constantment. N'hem tingut i en tenim més. I segur que en tindrem de nous i en revindran alguns de sempre. Som, com totes les persones i totes les diverses entitats socials i culturals, uns necessitats de revisió i de canvi constant i saludable.

Però... ¿tantes coses negatives hi descobrim avui en l'Església com per no reconèixer la maduresa personal que molts hem aconseguit gràcies a haver viscut hores i hores fruint del seu recés, dels mètodes i de les conseqüències d'unes bones revisions de vida, dels seus espais de silenci, de la pregària viscuda en ella, de les celebracions compartides en hores de normalitat i en hores especials, de la descoberta d'una vida interior, del silenci, de la necessitat d'educar-nos a favor d'un compromís social o cultural que no convé deixar de transmetre a uns altres, de la necessitat de tastar el sentit de la transcendència, de la humilitat, de la solidaritat, de la fraternitat universal, de Déu, ...?

Record que no fa massa dies una altra persona, capficada en els mals que de l'Església es propaguen, m'insistia: "I què en farem d'aquesta Església?". Jo no vaig dir res perquè qüestions com aquestes mereixen més espai i més reflexió que una senzilla conversa de carrer o una tertúlia usant qualsevol dels mitjans de comunicació.

Crec que arriba l'hora que uns i altres tinguem "ganes" de reeducar-nos escoltant-nos a tots sense usar mecanismes de defensa, i procurant tenir de tot i de tots una visió més ample i més justa. Crec que ens hi manca no poca il·lusió, més profunditat, gran dosi d'honestedat per a viure sumant valors, serveis, aspectes positius que tenim tots, també l'Església, i no restant.

Sabeu quina és la meva il·lusió?

- Veure com els fills i filles són acceptats en el cau d'unes famílies que regalen drets vivint els seus deures: responsabilitat, entrega, perdó, educació, diàleg, obertura, transcendència, amor entre els esposos...

- Descobrir uns Centres Educatius trabucats en l'educació de les persones conforme a les conviccions d'unes famílies amb la "base" assenyalada, ara mateix. Uns Centres Educatius on cada persona sigui valorada per les seves capacitats i possibilitats en bé de tots.

- Viure en una societat on els seus responsables polítics saben i viuen que són elegits per a ben cuidar, des de la justícia, les nostres llibertats i necessitats essent ells mateixos persones del tot ètiques i confiables.

- Formar part d'una Església que, tot i ser conscient dels seus falls, viu i estima els seus valors i els propaga fins i tot amb orgull.

- Etc. etc.

Em fa il·lusió, dit amb una paraula, que tots siguin més positius i més honestos quan valoram entorns que no poques vegades ens han afavorit i no poc.