Gaudim de la natura, no la maltractem

Fa uns dies vaig recórrer un tram de marina baixa entre es Canutells i sa cala de Binidalí. La vegetació que hi predomina són les mates, el romaní, la camamil·la el fonoll marí i els socarrells, entre moltes altres plantes. Me va sorprendre que en un espai d'uns escassos 50 metres me topés amb una llauna de cervesa, un bòtil de plàstic i una llauna de coca-cola, tot pel mateix caminet. Jo quan vaig a caminar, no acostumo a emportar-me llaunes de cervesa o refrescos, sí un bòtil d'aigua a la motxilla, però igual que me l'emporto de casa ple, el torno buit per llençar-lo als fems, on pertoca.

Me fa ràbia trobar-me fems llençats en plena natura, i en el cas de les llaunes, hem de tenir en compte que triguen uns 10 anys en desintegrar-se, segons la quantitat de pluges o humitat a què estiguin exposades. Els plàstics poden trigar vàries centúries i no parlem del vidre... És molt freqüent trobar també bòtils de vidre llençats pel camp, amb l'agreujant que el vidre en contacte amb els ragis de sol de l'estiu, poden tenir un efecte lupa, i ser provocadors d'un incendi.

No puc entendre que hi hagi qualcú que vulgui gaudir de la natura i, per altra banda, no tingui cap mirament, atempti contra ella amb deixalles que la contaminen, a curt i a llarg termini.

Penso que hem de ser més responsables i respectuosos amb el nostre medi ambient, de quin món volem gaudir i, quin món volem deixar, als nostres predecessors? Hem de ser més conscients dels fems que generem, de si potser en podem generar menys i sobretot, fer ús dels contenidors, de manera selectiva.

Avui, malgrat que generem molts fems, quasi bé tot es recicla. Paper i cartró, plàstic, llaunes i vidre; els orgànics per fer-ne compost, etc. Fem ús dels contenidors com pertoca, acostumem-nos a reciclar i, sobretot, no llencem els fems en plena natura o allà on no pertoca.

Volguem de debò gaudir de la bellesa de la nostra Illa, però que els qui ens succeiran també ho puguin fer.

–––––––
http://toniolives.blogspot.com