Teatre Principal de Maó

I que m'atenguin els joves tan educats i eficients que t'agafen les entrades i t'indiquen on has de seure.

I la seva programació.

No sé si a Menorca som conscients dels magnífics espectacles que podem veure i gaudir gràcies a la feina cultural d'aquesta institució.

L'edifici és emblemàtic i tot el que s'hi representa, organitza, munta, escenifica, de qualitat i excel·lent.

És un mèrit dels gestors.

Vaig anar a veure el Ballet Rus que interpretava: "El llac dels cignes" i encara em dura l'emoció.

No som un expert, però em va semblar que es movien per l'escenari amb la gràcia que deuen tenir les fades i amb els seus cossos al ritme cerimonial de la música creaven una obra d'art.

Açò sí, l'espai se'ls feia curt.

Tot el temps vaig pensar en Txaikovski.

Un compositor que estim.

Des que vaig saber que Txhé­kov tenia una foto seva damunt la taula d'escriure, l'escolt amb uns altres ulls.

Separar-se de la seva mare per anar a estudiar a Sant Petersburg, va ser un trauma per a un nen nerviós i neurastènic com ell que ja patia crisis d'ansietat.

Per sort, Txaikovski va descobrir la música i s'enamorà de Mozart.

Amb el temps, també s'enamoraria d'altres homes i va haver d'assumir en secret la seva llavors malvista i reprimida homosexualitat.

Funcionari estatal de vida frívola i mundana, la música serà el seu bàlsam i el seu art expiatori per sublimar les passions.

El seu mestre de piano diu que no té cap futur, però ell estudia i viatja, el fan professor d'harmonia i decideix ser compositor.

La creació musical el salva del seu infern interior i quan pot se'n va i es refugia a Kemenk, la finca d'una germana on, envoltat de nebots/nebodes, troba un tros de paradís.

La "Primera Simfonia" li provoca greus atacs nerviosos que l'aboquen a la bogeria i li causen al·lucinacions, però ell continua creant i es mou entre l'aclamació del públic i els atacs ferotges de la crítica.

Enyora la vida familiar i a Kemenk, a més de la Tercera Simfonia, escriu per als nebots/nebodes un petit espectacle que, posteriorment ampliat, serà l'origen d'aquest: "El llac dels cignes" que vaig veure, levitant, al Principal.

Nadehzda von Meck, vídua extremadament rica, amb 12 fills i 9 anys més que ell, es converteix en la seva mecenes i l'allibera dels seus problemes econòmics, però Antonina Miliukova, una jove intrigant, nimfòmana i neuròtica, li envia, com a molts altres artistes, cartes d'amor i Txaikovski, per amagar la seva homosexualitat, es deixa seduir i s'hi casa. El matrimoni li és un calvari, un malson, i ell s'intenta suïcidar llançant-se a les gelades aigües del Moscova, però només en surt refredat.

Mentre escric (i no és cap recurs literari), a Ràdio Clàssica sonen el "Concert nº 1", que té un dels començaments més famosos de la història musical.

Tothom l'ha sentit, però pocs saben ja de qui és.

El seu autor, Piotr Ilich Txaikovski, amant dels contrasts, l'orquestració brillant, colorista, i de gran intensitat emocional, es va acabar suïcidant en beure's conscientment, sense bullir, un vas d'aigua durant l'epidèmia de còlera que assolava Rússia i, ja molt malalt, no va voler que cap metge l'atengués.

Poc s'imaginava ell que un dia "El llac dels cignes" el ballarien a una illa que es diu Menorca i té un teatre amb un programa d'activitats i espectacles que, vist el currículum, resulta impressionant.

El problema dels menorquins és que mai no hem valorat qui som ni allò que hem fet i tenim.

Fa anys que el nostre (i dic nostre perquè ja n'hi ha prou de viure dividits, aïllats en pobles; som menorquins) Teatre Principal de Maó desplega una activitat cultural de primer nivell que hauríem d'existimar i agrair.

El Ballet Rus en va ser una mostra.

Txaikovski estava atordit.

I el públic, encantat.