Obvietats enverinades

I les influències a què esteim sotmesos són molt diverses i poderoses, tant si són les tradicions, com els grups que comanden o la religió de cada comunitat. Tant que, moltes vegades, arriben a anul·lar l'efecte unificador de la informació. Per sort o desgràcia, cada persona continua essent de qualque banda, perquè si no, només podria ser d'aumón.
Així i tot, la reacció primitiva de denigrar qualsevol persona pel fet de ser originària d'una altra comunitat és ja un fenomen en regressió, almanco al món occidental. No succeeix així a les societats fonamentalistes, tan presents al món àrab o a les comunitats tancades que vegeten al marge de la història.

I la meva opinió és que s'ha de ser bel·ligerant amb aquestes actituds, perquè són contràries a la raó i perquè massa vegades han duit la humanitat a la misèria i a la mort. L'origen de les persones mai no pot ser una marca, ni un motiu de discriminació, ni tan sols de broma fàcil.

Aquestes reflexions me les ha provocat un article que he llegit avui (ahir) as Diari, del contingut del qual no tindria res a dir -l'opinió és lliure precisament perquè no és una altra cosa que opinió- si no fos per una frase que d'anecdòtica no en té res.

L'articulista, que posa en evidència que no és precisament soci protector del GOB, quan ralla del president d'aquesta entitat li diu "el presidente catalán". Així, idò, per si no ho sabíem, el president del GOB, supòs que elegit pels socis -segurament els socis menorquins, o deven ser d'una altra banda?- és "catalán". Vol dir alguna cosa, que sigui "catalán"? Farem unes quantes proves:

El "presidente castellano del gobierno español"; "la presidenta madrileña del Tribunal Constitucional"; "el presidente andaluz del gobierno catalán"; "el ministro murciano del gobierno español". Com sona?

No és un refrany, però podríem dir que hi ha obvietats enverinades.