Els pescadors de Cala Galdana

En primer lloc van comprar un bot culer as Castell. El que guanyaven els dies feiners era "per sa mare" i els diumenges feien reïna per ells. Un d'aquests diumenges en Climent i el seu germà en Niet en feien a Trebalúger quan van veure un bot semblat a la seu mar endins. Després van poder comprovar que era el seu, feia quinze dies que el tenien quan el van robar de dins la cova de cala Galdana, i encara havien de pagar lletres.

Llavors van comprar un bot culer a Ciutadella, de 24 pams i feixuc. Una vegada no podien sortir del riu, barrat de pedreny pel mal temps, entre molta gent van travessar el bot per l'arena, posant tions un davant l'altre. En canvi quan el riu baixava ple no els feia mal, no hi havia el pont, i amarraven el bot amb caps llargs als tamarells i l'aigua simplement el suspenia.

Feien cordes de càrritx, que en llevar es clavava deixant les mans llagades. Calaven sis o set xerxes, que treien a mà per torns. Mentre en Climent adobava les xerxes el cunyat se n'anava carregat de peix per vendre a Ferreries, si era una pescada fora mida arribava fins es Migjorn o Alaior en la bicicleta amb portaequipatges.

De vegades anaven a pescar a Son Saura, era un tresor aquella platja. Primer feien la prima i després tancaven un cap de la platja i batien de matinada, agafaven un altre caixó de peix. Tenien poc temps per dormir. Feien poc camí amb el motoret i el bot de llenya feixuc i abeurat.

ALATXA
Una de les pesques practicades per en Climent i en Tòfol era de l'alatxa amb llum. Partien el fosquet, calaven un parell de vegades i a la matinada eren a terra. D'altres vegades tornaven a les quatre, ja que no podien dur més peix.

A 40 o 50 m. de fons tiraven l'àncora i un cap de la xerxa amb un pedralet, i anaven amollant uns cent metres de xerxa, amb els plomets baix i els suros carejant damunt l'aigua, que s'estirava deixant-se endur per la corrent. Encenien el llum i era preciós, hi acudia tota casta de peix: alatxa, sorell i fins els calamars. Amb la xerxa amarrada a popa i el llum encès, l'alatxa rodava fins que veien que tot borinava i els suros s'enfonsaven, ja podien llevar. I no es podien dormir, ja que si atreien els dofins havien de llevar ben deveres.

Mentrestant les dones i els fillets petits dormien dins la cova de cala Galdana, tancats en clau, ja que hi havia poca gent llavors. Van engrandir la cova i fer-hi un fumeral. Si eren molts feien un llit de mata amb un matalàs damunt per dormir. En sortia de gent quan s'aixecaven semblaven un eixam d'abelles.

UN LLAÜT DE FUSTA
El mestre d'aixa maonès Joan Petrus els va fer un llaüt de llenya de 32'5 pams, molt polit. Llavors ja anava a la llagosta, encara que hi havia molt de pedreny. La primera politja o "maquinilla" anava amb corretja, que patinava de carregades que venien les xerxes. Un dia no les podien pujar, eren dos que estiraven, dos a popa que llevaven pedreny i un que el picava, i encara bo que hi havia llagosta.

Un dia molt clar, boni per passeig, va sortir amb el llaüt, la dona i els dos al·lots que tenien llavors. Van provar de tirar al gerret, devora s'Escull des Governador, roca que es veu de cala Galdana. Mentre el al·lots jugaven dins la barca, van batre damunt la mar. A l'hora de treure no sabia on posar les mans de tants gerrets que hi havia. Van posar els al·lots al llit dins la cova, i ells dos van passar la nit traient peix de les xerxes i fent net gerret. Havia comprat un Fort de trenta anys a Barcelona, que van carregar de caixons de gerret, i encara en van dur dos poals als obrers que treballaven a la marina de Son Mestres amb en Rafel des Forn i dormien al niu de metralladores de l'illot.

Una altra vegada, amb aquest llaüt, va remar quatre hores seguides. Va fer avaria al motor quan eren bastant endins, a sa barbada, anava amb el fill petit, que el volia ajudar però estava marejat. Quan va ser davant Macarella el vent es girà de terra i va costar arribar.

ACCIDENTS I NAUFRAGIS
La gent de la mar ha conviscut amb el perill com a constant, de vegades irreversible. En Climent també s'ha trobat amb situacions compromeses. Fa 42 anys, dia 14 de febrer de 1968, va tenir un accident molt greu amb el llaüt de llenya, les ones eren espectaculars. En provar d'entrar al riu, en lloc de donar gas el va llevar; l'onada el va plegar i el va dur damunt s'illot, on ell es tirà a la mar i aguantava la barca, però un altre cop de mar el va dur a ell i barca a la banda de Ciutadella, a Son Mestre. De la topada va rompre el pal amb les espatlles.

La barca topava a una punta del penyal i quasi es va foradar. L'obsessió d'en Climent era salvar el llaüt, que aguantava amb l'espatlla o els genolls, sense pensar gaire en el perill que corria la pròpia vida. El cunyat havia fet una barca de 24 pams i entrà poc després. En no veure'l, ja que estava darrere la barca, va pensar el pitjor, però en Climent va envelar un crit i, així com van poder van amarrar les dues barques i aprofitant una ona grossa van entrar les dues barques de cop. El Llaüt quedà molt fet malbé, feia aigua per molts llocs i no va poder posar-li la soleta perquè estava tot rosegat. Arribà a baratar una taula ell mateix, mirant com ho feien.

Més endavant, amb l'experiència acumulada, comptaven les tres ones més fortes ses tres Maries, que anaven seguides d'una calma. S'ha d'aprofitar per entrar darrera la tercera, ja que ha entrat molta aigua i després ve el reinfló.

En Tòfol, el cunyat, que havia estat company de cerca de reïna i de pesca, i que l'havia ajudat a salvar-se ell i barca, no va tenir tanta sort. Fa dotze o tretze anys va sortir una nit amb la filla per calar quatre palangres devora cala Mitjana, quan se'n van donar compte no hi hagué temps de res, la barca estava mitja d'aigua i anà a fons. El matí en sortir de cala Galdana van trobar un rem, signe de mal auguri; ell va aparèixer ofegat a Macarella i la filla la van treure amb cordes de dins un regatell del penyal, cap a cala Mitjana, on la va tirar la mar. Amb bussos de Maó van treure la barca de llenya que estava foradada. Sembla que devia envestir un tronc o algun altre objecte.

PESCADORS D'ARA
En Climent va tenir el llaüt de llenya durant trenta anys, fins que, de resultes del greu accident que hem relatat, al cap d'un temps l'enginyer va sentenciar que ja no hi podia navegar, era un perill. Després va passar a un de fibra, que li va construir en Justo Saura; amb el motlle del de 40 pams va fer el de 32 o 34 amb una popa preciosa, tant que en arribar a cala Galdana un pescador li brindava la seva i doblers damunt per comprar-la.

D'estona els pescadors calaven quatre o cinc xerxes, després en van afegir, en Climent tot sol n'arribà a calar una vintena, potser perquè, com afirma, la mar ha tornat pobre.

L'actual pescador professional de cala Galdana és un nebot d'en Climent, fill de sa germana i d'en Tòfol: en Litos (Tòfol) Torrent Goñalons, que hi pesca tot l'any. Per la seva part, en Climent ha trobat continuador a l'ofici en el seu fill Toni que pesca a Ciutadella.