La gangària

No podien faltar, en el calendari del temps, aquests tres o quatre dies de sol generós i brises del sud que carreguen l'atmosfera d'humitat.

Diumenge va ser un dia extraordinari per anar a cercar esclata-sangs i sortir pops de la marina. No hi vam ésser, però no és difícil imaginar com devien estar els boscos menorquins aquest cap de setmana. Un dia ens hi haurem de tornar a aturar per reflexionar-hi: com milers de persones es transformen en cercadors durant unes hores. És un fet extraordinari, com ho són les festes. Jo crec que la sortida anual als bolets és, per a molts, com una espècie de celebració comunitària.

Ja dic que no hi vam anar, al camp. Allà on vam anar ahir va ser a la concentració convocada pels Amics i amigues del Poble Sahrauí a la plaça Miranda de Maó per alçar la veu contra els atacs del Marroc contra la població civil que viu en els territoris ocupats. Hi havia més gent del que sol ser habitual, i hi vaig poder veure dirigents del PP, del PSOE, del PSM, d'EM-IU. Sembla que hi ha un acord polític que abasta tot l'espectre ideològic, però que després no hi ha manera que es tradueixi en una acció de govern conseqüent.

Les decisions i les manifestacions del govern de Zapatero creen aquesta desil·lusió entre la gent. Acabat l'acte, vam anar a visitar la gangària maonesa. No hi havíem anat mai. Sabíem que hi havia moviment, però ni de bon tros ens podíem imaginar una concentració humana tan diversa i dinàmica.

Hi havia de tot per vendre, hi havia el que és inimaginable. Hi havia un ordre (els llocs de venda, la disposició) dintre del caos d'aquestes empreses espontànies. Hi havia venedors i visitants de totes les nacionalitats i procedència.

Vaig pensar: vaja, ¡aquí tenim un lloc on s'integren les distintes cultures! Diuen, i és així, que Maó és una ciutat morta el diumenge al matí. Segurament és perquè no van al Freginal i a la zona de la Casa d'Andalusia. Quin ambientàs! Però no només un ambient d'anar a passejar, sinó un ambient actiu, d'encontre i d'intercanvi.

Al contrari del que es diu, les ciutats medievals no van créixer a l'entorn de l'església, sinó a l'entorn del mercat. En aquests capitals impersonals d'avui en dia, gangàries com les de Maó poden complir aquesta funció de plaça pública.