Final de Festa

La cosa està com està i així és que els amfitrions van reparar en les despeses. El típic cava de la colònia es va substituir per vi blanc amb sifó i el pa amb tomàquet tradicional amb pernil (que els desorientats anomenen "kamón"), per pa amb no res. Tampoc no hi havia cadires, però les van suplir amb uns tabalets de sabater prou dignes. Però així i tot hi havia molta alegria, o al manco les cares dels convidats ho feien creure.

L'espia va poder fer allò que es diu vida social, rallant amb tots els candidats a les eleccions, que no es poca cosa si tenim en compte que s'han presentat més de cent candidatures. La seva secretària, Na Francis-ka també hi havia d'assistir, per fer el reportatge fotogràfic. Però com que ara es vol dedicar a la política, l'hora li coincidia amb la roda de premsa diària que el seu partit dedica a escorxar en viu el pobre Marc-ks. Així és que avui tampoc no tenim fotos.

Per poder mantenir la confidencialitat dels assistents, i sobretot les seves declaracions, l'espia els ha posat un malnom a cada un d'ells, cosa que he de lamentar perquè els lectors no sabran ben bé amb ralla. Però vostès ja saben que la vida és complicada.

Espia: – Senyor Socialista, com ho tenim?

Sr. socialista: – Malament. Les eleccions mos han enxampat enmig del tsunami. Tampoc no mos ajuden les males companyies que vam haver de menester per poder governar. El kefe de Madrit diu que hem de prémer fins a darrera hora per mirar de salvar els mobles.

Així és que ara tornam a rallar de la classe obrera i a recordar els seus orígens als andalusos ciutadans d'aquesta colònia que ja se n'havien oblidat.

Espia: –I què troba de la seva campanya, amb vostè vestit de Superman i una simpatitzant seva votant en ple orgasme?

Senyor socialista: –Bonu, ara l'he de deixar perquè em criden a una altra taula... Però encara que no s'ho cregui, guanyarem!

Espia: –Senyor Esquerra Republicana, com va la cosa?

Sr. E. Republicana: – Malament. Mira que ho hem fet bé, eh, però només mos ho creim noltros. Diven que mos hem venut al senyor Socialista i que molt de rallar d'independència però en comptes d'avançar, hem reculat. I ara hi ha un fotimer de partits nous que mos volen prendre la patent.

Espia: – I pensa que els van en contra les baralles internes i haver defenestrat el seu líder dels bigotis, ell que provocava tanta ràbia a la Metròpoli i així els feia guanyar vots?

Senyor E. Republicana: – En el meu galliner, el gall som jo. Ha quedat clar? Però li he de dir una cosa: encara que no s'ho cregui, guanyarem!

Espia: – I vostès com ho tenen, senyor Iniciativa i Verda?

Sr. Iniciativa i Verda: – Malament. Al final ha resultat que érem els únics defensors del tripartit. I si no n'hi torna haver, noltros ho tenim magre.

Espia: – No troba que aquesta imatge de no evolucionar i d'estar sempre aferrats als socialistes els ha perjudicat?

Sr. Iniciativa i Verda: – És que a noltros també mos agrada governar... Hi li put assegurar que ho hem fet molt bé, encara que tothom digui que no. És l'enveja! Però encara que no s'ho cregui, estigui segur que guanyarem!

Espia: – La veig molt animada, senyora Popular.

Sra. Popular: – No ho sé. Si s'espera li demanaré al meu kefe de Madrit. Però lluitarem contra la imposició del català i contra els immigrants il·legals, que noltros vam fer venir. Això darrer ho tatxi.

Espia: – És per açò que han introduït a la campanya un joc per disparar als nacionalistes i als immigrants?

Sra. Popular: – No ho sé. Si s'espera li demanaré al meu kefe de Madrit. Però lluitarem contra la imposició del català i contra els immigrants il·legals, que noltros vam fer venir.
Això darrer ho tatxi. I una altra cosa, encara que no s'ho cregui, guanyarem ara i guanyarem quan hi hagi les eleccions sèries, que són les del kefe, i guanyarem sempre.

Espia: – Fa molt bona cara, senyor Convergent i Unió.

Sr. Convergent i Unió: – Home, home, home, és que a la tercera va la vençuda. I no hem hagut de fer gaire feina, que el govern l'ha fet per nosaltres. En set anys d'oposició hem après que el més prudent és no remenar gaire i rallar poc. I quan no hi ha més remei, dir sí però no.

Espia: – Així que vostè té clar que guanyaran.

Sr. Convergent: –Això no ho sabem, que no és pot dir blat mentre no el tens al sac i ben lligat.

L'espia no va poder entrevistar més candidats, perquè hi ha tal crisi a la Colònia Grossa, que per estalviar a les 10 van apagar els llums i van donar per acabada la festa.