La llibertat religiosa, camí cap a la pau

1. El Papa felicita tothom i recorda d'una forma especial els cristians atacats a l'Iraq i a d'altres països del Pròxim Orient, i fa una crida a la solidaritat amb ells. "Els cristians són avui per avui el grup religiós que sofreix el major nombre de persecucions a causa de la seva fe". La llibertat religiosa expressa allò més específic que té la persona humana com a tal.

2. DRET SAGRAT A LA VIDA I A UNA VIDA ESPIRITUAL
La llibertat religiosa es funda en la mateixa dignitat de la persona humana. Tota persona és titular del dret sagrat a una vida íntegra, també en la seva dimensió espiritual. La Sgda. Escriptura revela el valor profund de la dignitat humana la qual es manifesta també com obertura al Misteri de Déu: aquesta dignitat transcendent de la persona, valor essencial de la saviesa judeo-cristiana, pot ser reconeguda per tothom gràcies a la raó.

3. LLIBERTAT RELIGIOSA I RESPECTE RECÍPROC
La llibertat religiosa és a l'origen de la llibertat moral. Llibertat religiosa és absència de coacció i, més encara, capacitat d'ordenar les pròpies opcions segons la veritat. Entre llibertat i respecte existeix un lligam inseparable. "Una llibertat que es creu radicalment incapaç de cercar la veritat i el bé no té raons objectives i motius per obrar, sinó aquells que provenen dels seus interessos momentanis i passatgers; no té una identitat a custodiar i construir a través de les opcions vertaderament lliures i conscients". No al relativisme moral. Cal reconèixer, en la unitat de la persona humana, una doble dimensió de la llibertat religiosa: la pròpiament religiosa i la social.

4. LA FAMÍLIA, ESCOLA DE LLIBERTAT I DE PAU
L'educació religiosa és una via privilegiada que capacita les noves generacions perquè reconeguin en l'altre el propi germà o germana. La família, fundada sobre el matrimoni, és la primera escola de formació i creixement social, cultural, moral i espiritual dels fills.

5. UN PATRIMONI COMÚ
Entre els drets i llibertats fonamentals arrelats en la dignitat de la persona, "la llibertat religiosa gaudeix d'un estatut especial". Aleshores la llibertat religiosa significa una conquesta de progrés polític i jurídic. La pròpia religió s'ha de poder practicar tant en públic com en privat. No hi hauria d'haver obstacles perquè un s'adheresqui eventualment a una altra religió o perquè no en professi cap. La llibertat religiosa no és només patrimoni dels creients, sinó de tota la família humana dels pobles de la terra. Crea les condicions necessàries per a la realització d'un desenvolupament integral.

6. LA DIMENSIÓ PÚBLICA DE LA RELIGIÓ
La llibertat religiosa, encara que prové de l'esfera personal, es realitza en la relació amb els altres. És innegable l'aportació que les comunitats religioses presten a la societat: de caire caritatiu, cultural, ètic en l'àmbit polític. Aquesta dimensió pública no constitueix una discriminació per als qui no participen de la creença, sinó que reforça la cohesió social, la integració i la solidaritat.

7. LA LLIBERTAT RELIGIOSA, FORÇA DE LLIBERTAT I DE CIVILITZACIÓ
Els perills de la seva instrumentalització.
Aquesta instrumentalització encobreix interessos ocults. El fanatisme i fonamentalisme no es poden justificar mai, molt manco en nom de la religió. La llibertat religiosa és condició per a la recerca de la veritat, però la veritat no s'imposa amb la violència sinó amb la força de la mateixa veritat. Els cristians són cridats a donar la seva aportació al compromís per la justícia, al desenvolupament humà integral i a la recta ordenació de les realitats humanes, no solament amb un compromís civil, econòmic i polític, sinó també amb el testimoni de la pròpia fe i caritat.

8. UNA QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA I DE CIVILITZACIÓ
El fonamentalisme i l'hostilitat contra els creients comprometen la laïcitat positiva dels Estats.
El fonamentalisme religiós i el laicisme són formes especulars i extremes de rebuig del legítim pluralisme i del principi de laïcitat. La societat que vol imposar o negar la religió amb la violència, és injusta amb la persona i amb Déu, i també amb ella mateixa. La societat ha d'afavorir l'obertura a la transcendència. L'ordenament jurídic, quan consent i tolera el fanatisme religiós o anti-religiós, deixa de complir la seva missió. La justícia – citant Ciceró- és quelcom més que un simple acte productor de la llei i de la seva aplicació. Implica el reconeixement de la dignitat de cadascú.

9. DIÀLEG ENTRE INSTITUCIONS CIVILS I RELIGIOSES.
El patrimoni de principis i valors expressats en una religiositat autèntica és una riquesa per als pobles i el seu ethos. La dimensió pública de la religió ha de ser sempre reconeguda, tot respectant la laïcitat positiva de les institucions estatals.

10. VIURE EN L'AMOR I LA VERITAT
Vivim en un món globalitzat de societats cada cop més multiètniques i multiconfessionals: és en aquest escenari que les grans religions poden constituir un important factor d'unitat i de pau. L'espai públic que la comunitat internacional posa a disposició de les religions i les seves propostes de vida bona, afavoreix el criteri compartit de la veritat i del bé així com un consens moral, bàsics per a una convivència justa i pacífica. Els cristians hi han de col·laborar.

11. EL DIÀLEG COM A RECERCA EN COMÚ
El diàleg entre els seguidors de les diferents religions constitueix per a l'Església un instrument important per a col·laborar amb totes les comunitats religioses en vistes al bé comú. L'Església no rebutja res d'allò que hi ha de vertader i sant en les diferents religions. Açò no vol dir relativisme o sincretisme; l'Església no renuncia a anunciar el Crist, cosa que no exclou el diàleg i la recerca comuna de la veritat en els diferents àmbits vitals. Justament el 2011 es compleixen 25 anys de la Jornada mundial d'oració per la pau convocada a Assís pel Papa Joan Pau II.

12. VIDA MORAL EN LA POLÍTICA I LA DIPLOMÀCIA
Què significa promoure la veritat moral en el món de la política i de la diplomàcia? Actuar de manera responsable sobre la base del coneixement objectiu i íntegre dels fets; desarticular les ideologies polítiques que acaben suplantant la veritat i la dignitat humana; afavorir un compromís constant per tal de "fundar la llei positiva sobre els principis de la llei natural".

13. MÉS ENLLÀ DE L'ODI I DEL PREJUDICI
Sobretot a l'Àsia i a l'Àfrica les víctimes de la manca de llibertat religiosa són membres de les minories religioses. També es donen formes més sofisticades d'hostilitat contra la religió, que en els països occidentals es manifesten renegant de la història i dels símbols religiosos en els quals es reflecteix la identitat i la cultura de la majoria dels ciutadans. La defensa de la religió passa per la defensa dels drets i llibertats de les comunitats religioses, particularment, per la defensa de les minories religioses que no són una amenaça sinó una oportunitat per al diàleg i l'enriquiment cultural recíproc .

14. LA LLIBERTAT RELIGIOSA EN EL MÓN
El Papa s'adreça ara a les comunitats cristianes que sofreixen persecucions, i demana als responsables que posin fi a tals atropells; i que els deixebles de Crist no es descoratgin: el testimoni de l'Evangeli és i serà sempre signe de contradicció. "Benaurats els qui ploren perquè seran consolats. I els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran assaciats". I recorda el perdó rebut i donat, i que la violència no es venç amb violència. Demana que Europa es reconciliï amb les pròpies arrels cristianes.

15. LA LLIBERTAT RELIGIOSA, CAMÍ CAP A LA PAU.
El món té necessitat de Déu. La pau és un do de Déu i, als mateixos temps, un projecte a realitzar que no es compleix mai del tot. La pau és el resultat d'un procés de purificació i d'elevació cultural, moral i espiritual de cada persona i poble, en què la dignitat humana és respectada totalment. Els qui volen ser constructors de pau (ho demana sobretot als joves) que escoltin la pròpia veu interior per trobar en Déu una referència segura per a la conquesta d'una autèntica llibertat. La llibertat religiosa és una arma autèntica de la pau amb una missió històrica i profètica.