Llorenç Allès29/12/10 0:00
TW
0

Record que anys enrere em va tocar fer la revista especial de les festes de Sant Llorenç. Llavors, el pregoner era Ponç Pons, i vaig passar unes quantes hores amb ell. Envoltats de gallines i moixos, el poeta m'explicava com entenia ell la poesia, sense la qual, assegurava, no hi havia vida possible. Ara, el Govern balear ha escollit el poeta menorquí com a escriptor de l'any 2011, una tria que des d'aquestes modestes línies, aplaudeixo.

Pons és de les poques persones que conec capaç de descriure el sentiment més complex en unes poques i belles paraules. Amb les seves manies i rutines, escriviu -com diu ell- la vida amb boli blau a la seva tanca d'Alaior. Allà ha donat forma a versos que han traspassat les complicades fronteres literàries que envolten aquesta roqueta menorquina, i també allà ha esculpit a poc a poc aquesta aura de geni peculiar que el fa únic. La distinció com a escriptor de l'any pot fer que l'obra de Ponç Pons sigui més coneguda fora de l'Illa, però també a Menorca mateix. Massa vegades els menorquins deixem passar les petites joies que ens aporta la nostra terra. I massa vegades tenim mal entès el menorquinisme, i defensam qualsevol cosa que sorgeixi de la nostra Illa, encara que no tengui qualitat suficient. L'obra de Ponç Pons mereix l'elogi no per ser insular, sinó perquè ha esdevingut universal.