TW
0

Continuam amb l'espia de vacances. Va trobar una altra oferta de todo incluido i va decidir allargar la cosa una setmana més. En companyia de la confident denunciada per Wikileaks, naturalment. Aquella pensionista de Binixíquer que té un moix de nom Reagan i que es carteja amb el Secretari d'Estat nord-americà.

A la darrera postal que m'ha enviat des de Corea del Nord diu que no hem de passar cap pena, que mai no havia xalat tant i que allà la festa no s'acaba mai. Van a bomba diària.

La secretària de l'espia, na Francis-ka, també hi havia de ser, per fer el reportatge fotogràfic. Però com que ara es dedica a la política, l'hora li coincidia amb la roda de premsa que dedica cada dia a escorxar en viu el president Marc-ks i a demanar la dimissió dels seus consellers. Així és que avui tampoc no tindrem fotos.

Mentrestant, aquí tampoc no esteim gens avorrits. L'anterior govern d'aquestes illes ja s'ha convertit en un culebrón sud-americà d'aquells que fan tronar i ploure.

En Moreno i tot, mos està esquitxant, amb la cara de bon al·lot que fa i amb l'espant que són tots els seus espectacles. Amb ell, la televisió semblava una escola d'estupidesa. Però potser ara semblarà a més a més un cau de corrupció.

Són curioses les reaccions d'aquest país. Un ex govern amb la meitat dels seus membres a la banqueta. Xifres astronòmiques dilapidades o embutxacades. Projectes faraònics sense solta ni volta. Accions indignes contra els contrincants polítics. Inauguracions d'obres inacabades o mal fetes, enganant tothom. Negocis inconfessables amagats darrere de cada iniciativa pública...

I amb el mort encara de cos present, sembla que no hagi succeït res i que podem tornar a partir de zero. Ahir, en aquest diari es criticava els actuals governants, mesquinets, perquè es veu que no tenen el certificat d'estudis d'anglès. Idò no són prou cosmopolites i aquest és el nostre gran problema.

Sí senyors, haurem de reformar la Constitució perquè s'exigeixi als candidats a les eleccions saber anglès (i molt, eh!) i haver estudiat un parell de carreres, de ciències preferentment. La cosa de la seva honestedat i la seva dignitat i, si pot ser, el seu sentit comú i la seva voluntat de servei, les deixarem per a una altra reforma.

Perquè, en definitiva, aquestes coses tampoc no són gaire importants i, tanmateix, si el polític mos surt negociant en benefici propi, qualque cosa hi guanyarem també els altres, sobretot si som amics seus.

Potser tots plegats hauríem de fer la dieta de les coes de pansa, que diuen que reforça la memòria.

Bon any, que en cosmopolita és una cosa així com

Very Good Year.