Les teories d’Aznar

Primer ha estat n'Aznar, després també ho ha dit González Pons: Espanya no es pot permetre 17 administracions que fan el mateix que l'Administració en majúscules. Espanya no es pot permetre (ni econòmicament, ni políticament) l'actual mapa autonòmic. No ho ha dit, n'Aznar el sinistre, per fomentar la desaparició de l'Estat central, sinó per promoure una retallada de les administracions autonòmiques. No hi ha cap persona amb seny que pugui justificar la duplicitat de funcions, la duplicitat de representació. Ni ara, quan vivim una crisi econòmica que ho fa més sagnant, ni abans, quan no era aquest un argument a peu de carrer. La Constitució de 1978 i els posteriors desenvolupaments dels diferents estatuts d'autonomia ens han portat al punt que ara estem. Si alguna nació com Catalunya o Euskadi s'han volgut sortir del guió han trobat barra de cap. José María Aznar, en els seus anys de president del Govern, és un dels principals responsables del mapa autonòmic del que ara sembla renegar. Les decisions que el govern va prendre llavors (en l'etapa sense majoria absoluta del PP, quan Aznar anava a cursos de català) van representar també un avenç. El que ha fallat és que no s'ha produït la reducció administrativa en la institució que traspassava competències a l'altra, almenys proporcionalment al pes de les competències traspassades. Això serveix per l'Estat en relació a les comunitats autònomes, o, en el cas de ca nostra, de l'administració autonòmica en relació a les administracions insulars, que també són autonòmiques. Per això, la sinistra reflexió d'Aznar hauria d'encaminar les decisions del Partit Popular en el sentit de fer tornar més petit l'aparell central, no de retirar competències a les autonomies. No crec que sigui aquest l'esperit de l'expresident. Exemples com el Ministeri de Cultura ens podrien servir. En el dia, la pràctica totalitat de competències són en mans de les Comunitats Autònomes, l'Estat s'ha reservat la gestió dels grans centres culturals històrics i la potestat legislativa general, la representació exterior i poca cosa més. Si el Ministeri de Cultura es convertís en una Secretaria d'Estat o una Direcció General, l'estructura guanyaria coherència i indicaria un camí d'austeritat. Qui parla de cultura, parla també de totes les altres àrees traspassades a les Comunitats Autònomes. Pel que es veu, el Partit Popular vol posar, en el debat de les eleccions de 2012, aquesta idea de que l'actual sistema és inviable. És clar que, pel camí, ens trobarem abans amb les eleccions autonòmiques de 2011.