Una crisi menorquina?

És bo recordar-ho, perquè de la lectura -i de l'oïda- d'algunes informacions locals, sovint es pot desprendre que només Menorca està en crisi. Saber l'abast d'aquesta mancabada econòmica que afecta tot el món occidental, i especialment no oblidar-ne les causes que l'han originada, són qüestions clau. Molt útils per poder valorar correctament les propostes que, de tant en tant, es senten comentar per part d'alguns empresaris, càrrecs públics o tertulians en general.

Efectivament, el trasbals de l'economia que hem conegut els darrers temps és gairebé mundial. I Menorca en rep les conseqüències, perquè és un territori relacionat amb la resta del món. Per tant, els que venen repetint que la frenada de l'economia ve derivada de característiques específiques d'aquesta illa, o no hi coneixen la dimensió internacional del problema o -opció més probable- pretenen aprofitar l'escenari per altres intencions manco confessables.

Una de les teories que es repeteix des de determinades tribunes és que Menorca està en crisi degut a una excessiva protecció territorial. D'acord amb aquesta reflexió, cal disminuir les regulacions existents en la matèria, per tal de facilitar la iniciativa empresarial sense traves ni condicionants.

S'aprofiten així dos fets certs i que estan socialment molt acceptats (tenim vicissituds econòmiques i l'administració pública és farragosa) per intentar conduir el raonament cap a finalitats que no s'hi dedueixen de manera lògica (hem de reduir la protecció territorial).

Perquè és cert que l'activitat turística està -de moment- aguantant millor la crisi que els altres sectors econòmics, i que Menorca, en tenir una economia manco depenent del turisme que les illes germanes, no hi pot treure tant el profit del major dinamisme proporcional que ara s'hi dona.

Però també cal dir que Menorca és l'illa més ben valorada pels turistes. Efectivament, és la més puntuada en entorn mediambiental, oferta complementària i serveis públics, i la segona en allotjament. El potencial competitiu, per tant, sembla clar, i la major diferència es troba, precisament, en la bona conservació de l'entorn. Per això, no s'entén que la recepta per sortir de la crisi pretengui basar-se en afeblir els punts forts que ara tenim.

I la veritat és que dir que podrem superar la sotragada si facilitam que es pugui construir més -quan tenim habitatges construïts i edificacions a mig fer per molts anys- resulta difícil de comprendre.

Als qui defensen que la simple major llibertat dels mercats durà bones conseqüències, cal recordar-los que tota la problemàtica econòmica que estem passant, s'ha originat justament perquè l'administració pública -la d'Estats Units, on tot comença- no va fer la feina que tenia encomanada.

Les tesis de no intervenció que es van implantar en l'època Reagan van eliminar moltes condicions als mercats financers, que van acabar concedint tal nivell de crèdits sense garanties (com més crèdits concedien, més comissions ingressaven), que quan va petar la bombolla, tot el món bancari internacional estava empastat.

Els suposats experts en avaluar els riscos de donar crèdits (els grans directius, amb sous astronòmics), no van fer bé la seva feina. I això va ser així perquè les autoritats que havien de vetllar perquè no es produïssin aquestes males pràctiques, tampoc van actuar. Si haguessin duit a terme la seva obligació, no s'hagués permès el nivell de crèdits d'alt risc que s'estaven concedint i que posaven en perill l'estabilitat de tot el sistema bancari.

Els mercats són la base de l'economia actual, però sense normes de funcionament, s'acaben primant alguns guanys particulars, fins al punt que els interessos generals es poden veure seriosament malmesos.

Poca gent discutirà que l'administració pública és farragosa. I a l'Estat espanyol ho arriba a ser de forma particular. També en alguns casos resulta excessivament gran -quan es traspassen competències, es conserven estructures que ja no solen servir als ciutadans-.

Si volem resoldre aquests tipus de problemes, els haurem d'afrontar. Però no val jugar a despistar dient que la crisi és menorquina, que és deguda als nivells de conservació ambiental de l'Illa i que la sortida és desregular els mercats.

No aclarirem res si seguim cometent els mateixos errors, sense aprendre cap lliçó.