Adéu a l’Estat de Benestar

Fa uns mesos, els treballadors públics vam fer vaga per a protestar (sabíem que no ho evitaríem) per la reducció del 5% dels salaris (que si tenim en compte la congelació del 2011, la pujada de l'IVA i de la IPC, seria ben bé una baixada real de més del 10%). El setembre se'ns cridà a una vaga general, a la que també hi vam anar, per aturar la reforma laboral que tornava carregar sobre els treballadors el pes de la crisi del sistema. Ja sabíem que la reforma ja estava feta i que el govern del PSOE compliria religiosament amb els mandats dels poders econòmics que dirigeixen aquesta part del món, però pensàvem que, si la protesta tenia èxit, almenys evitaríem que el Govern seguís endavant amb la reforma del sistema de pensions que representava una extraordinària pèrdua per a les classes populars i les classes mitges. La vaga, ens ho mirem com ens ho mirem, va ser un fracàs. No es va aturar el país. Va ser així perquè la gran majoria de classes populars i de classes mitges van anar, aquells que en tenien, a fer feina. És bo de fer senyalar als sindicats com a responsables. És bo de fer assenyalar als partits polítics que es diuen defensors dels treballadors com a responsables. És bo de fer assenyalar la por al futur com a responsable. La decisió de sumar-se o no a la protesta era individual. Potser tots aquests elements hi ajudin, a entendre la baixa resposta del gran gruix de la societat, però pens que el principal element és el de la cultura de la insolidaritat que s'ha instal·lat entre la classe treballadora. L'acord que ara han firmat govern, sindicats i empresaris neix d'aquell fracàs. Des de fa dies, la majoria de mitjans de comunicació, les parts implicades en el compromís, tots intenten explicar la bondat de l'acord. Ens diuen que així, al menys, no hi perdem tant com en un principi es deia. Naturalment, en un principi es deia 10 perquè sabien que volien arribar a 7. Ara resultarà que les veus crítiques amb aquesta retallada dels drets laborals seran antipatriòtiques. La noticia de l'acord coincidia amb la de la taxa d'atur de 2010: el 20,33%, la més alta des del segon semestre de 1997. El nombre de desocupats es va situar, segons fonts oficials, en els 4.700.000. Així les coses, ens trobem al PSOE i a una determinada esquerra social, que fa les reformes que el PP no s'atreviria a fer. Viurem per veure-ho.