TW
0

ES TRES JURATS
El primer que crida l'atenció des Tres Jurats és el seu nom, que deu a un bloc de roca situat a la falda de la marina, no gaire enfora de les cases, que té una certa retirada a tres figures humanes. Aquesta penya tricèfala va ser interpretada en un passat llunyà com una representació de tres jurats de la Universitat de Maó, precedent de la corporació municipal. No es troba molt lluny de "na Beca", una altra roca singular que vam veure a sa Cova de Dalt.

Pels anys cinquanta era propietat de Rafel de Febrer i Llopis, i agafava l'aigua de la Síquia Reial a sa Mola. Hi tenien empriu quatre hores els dissabtes, de 5 de la matinada a 9 del matí. Arribava molta d'aigua i havien d'estar preparats perquè la seva potència no s'ho endugués tot.

Entre 1935 i 1957 el va menar Joan Fuguet Mercadal, casat amb Joana Pons Florit, i allà hi van néixer els quatre fills: Damià, Vicent, Niní i Joan. En Damià (1937) és qui ens relata els seus records. Tenien poca terra de regadiu, per tant sembraven poca verdura. Feien un parell de tanques de melons de terra seca que a l'estiu, juntament amb síndries i monyacos, duien a vendre amb carretó i bístia, a diferents botigues a Maó, una d'aquestes a sa Rovellada de Dalt.

Llaurant amb una colla es dedicaven al conreu de blat, ordi i xivada, entre sis i vuit quarteres per sementer. Quan en Damià era petit batien a potes, més endavant ho feien amb la màquina d'en Nito de Biniaixa de sa Punta.

La seva divisa, com correspon a l'època, era la diversitat, tenien cinc o sis vaques, porcs, bens i un hortet al costat de la mitgera de sa Mola, amb arbres de fruita.

No duien les provisions al senyor, que també tenia Binimassó (Ferreries) i vivia a Ciutadella. Quan venia, els arreuaven tot el que hi havia i s'ho enduien. Un dia mataven el porc dels senyor, i l'endemà el seu.

Joan Fuguet era un home de feina, s'aixecava fosquejant per regar. Segaven el fosquet per les faldes, i quan ho deixaven deia a en Damià venga una garba perhom i ja serà baix, però llavors encara en davallaven una altra, així els agafava la fosca. Quan van fer l'ermita de Fàtima, en Damià i son pare hi traginaven pedreny amb un carro de per Sant Carles i Sant Simó.

De menjar no en va faltar mai, però no hi havia un duro. Havien de llaurar, segar, batre amb la calor, ventar, entrar i compondre la palla dins la païssa; era una vida sacrificada, i més per a la gent jove. Llavors no hi havia cap màquina que alleugerís la feina, ni una ràdio, ni res. Les dues úniques evasions que els treien de la monotonia eren l'escola, que en Damià començà a Santa Maria Magdalena, i la música, amb els balls de casa.

El 1957 se'n van anar a Torralba Petit, un llogaret d'Alaior, i entrà as Tres Jurats en Jaume Galmés. En Damià va fer quinze anys a la fàbrica de Can Palliser d'Alaior, i finalment muntà la fàbrica de rajoles que avui regenta el seu fill al polígon d'Alaior.

SANT CARLES
Pels anys cinquanta aquesta estància figura a nom de Federico Moysi Seuret, posteriorment va passar a la seva filla M. Socorro Moysi, fins avui en dia. Tenia dotze hores d'aigua setmanals en dos torns: divendres de 4 a 9 del capvespre, i de les 11 de la nit de dimarts a les 6 de dimecres.

L'amo en Joan de sa Muntanyeta contava que de molt enrere les úniques cases que hi havia en aquesta part de la Síquia eren les de sa Cova de Dalt i Sant Carles, els altres llogarets els menaven de Maó enfora. Les altres cases s'haurien construït amb posterioritat.

En Miquel Gomila, que vam conèixer com netejador de torrents i síquies, va estar llogat a Sant Carles, damunt el 1940. Tant l'amo en Joan Villalonga com madona eren originaris des Mercadal. Hi havia un hortet de fruita i sembraven monyacos, però sobretot es dedicaven al blat. Llauraven amb una colla i tenien set o vuit vaques. Quan se n'anà l'amo en Joan hi quedà una filla i el gendre, que no hi van fer gaire temps.

Fins l'any 1964, que hi van entrar Pedro Ameller Carreras (1937) i Àgueda Pons Mercadal (1938). La síquia és fonda al seu pas per Sant Carles, havia de fer molta bassada i posar una post enfangada amb argila, a més era un poc de martiri regar tota sa nit. Va regar per terra, i amb un aspersor i un motor Diter de gasoil que treia dotze tones per hora. El motor estava damunt un peu amb rodes que, segons si poava a la bassada o al torrent, el traginava amb el cavall i les vares de la màquina de segar. Després van comprar un motocultor Pascuali amb fresadora i una bomba. Els primers anys la síquia duia molta aigua, però al final van acabar sense aigua pel bestiar.

L'any 1970, quan la seva filla Maria tenia poc més d'un any, en Pere i n'Àgueda van deixar Sant Carles, per anar a l'estància de Tordonell. Llavors se'n va fer càrrec en Toni Carreras, de sa Muntanyeta.

BALLS DE CASA
La pagesia de Favàritx, massa enfora de Maó i d'Alaior, gaudia de poques distraccions. Només s'ajuntaven de vegades per fer un dinaret, un soparet, jugar a truc, fer una pescada d'oblades o, com van relatar, trobar-se a l'esplanada propera al far de Capifort el darrer dimarts de Carnaval.

Per en Toni de Santa Marianna, sabem que damunt l'any 1946 es van organitzar un parell de balls de casa en aquesta estància, amb els músics Jaume "Escallera", Víctor Carreras i Bartomeu de sa Dragonera. Es van fer davall el boer que estava ben net i emblancat.

Durant la dècada dels cinquanta un grupet d'al·lots joves de Favàritx van aprendre a sonar instruments musicals amb el mestre Víctor Carreras, i ben prest van començar a organitzar balls de casa a diferents llocs, com Biniarroga Nou, Son Cardona i Palafanguer, però on més en van celebrar va ser dins la cotxeria de s'Hort d'en Rafel (es Banyul), el casat que duu el 1910 a la façana, i on, com hem vist, hi feia escola en Marcelo per la mateixa època.

La iniciativa va ser tan ben acollida que no en feien només pel Carnaval, també qualque diumenge d'hivern, que no hi havia cap entreteniment i costava anar a poble. El mateix mestre, en Víctor, també va estar entre els músics que animaven els balls al principi, així com Joan Ponset, natural des Castell i missatge de n'Aiguardent, que tocava guiterra. Entre els joves intèrprets figuraven n'Antoni Riudavets Ameller de sa Mola, que tocava el llaüt; en Damià Fuguet des Tres Jurats, acordió; en Tiago Carreras Fortuny de n'Aiguardent, guiterra; n'Avelino Moll des Palmer Nou, bandúrria.

Alguns components de l'orquestrina després van continuar amb la música, en Toni de sa Mola va fer el servei a la Banda Militar de Maó, i tant ell com en Tiago de n'Aiguardent van tocar molts anys amb la banda d'Alaior.