TW
0

Al Japó se mos ha complicat la cosa. Un dels tres reactors nuclears està descontrolat i les radiacions que emet fan recomanable fer-se enfora tot d'una. 40 km. enfora, diuen els nipons. 80, consideren els nord-americans. 120, recomanen els nostres experts.

De tal manera que tots aquells que es pensen que l'illa de les Vaques és el llombrígol més redó del món, poden respirar tranquils. Si un dia hi hagués una "desgràcia" a la central nuclear que tenim més a prop (Déu no ho vulgui), quedaríem fora de la corona de perill, perquè la distància que mos hi separa deu ser, en línia recta, d'uns 200 km.

Tot i que la cosa també dependria de com bufàs el vent, i en quina direcció, i del malestar de la mar... Si la cosa s'arribàs a complicar, sempre hi hauria l'opció d'anar evacuant de ponent a llevant. I arribats al límit, i concentrant tota la població dalt la Mola, la distància ja seria de 250 km.

Que ningú no em malinterpreti, perquè tampoc no estic carregant contra l'energia nuclear, que ja sabem que és la més neta, la més econòmica i la més segura. Solament dic que el punt dèbil de qualsevol enginy humà és que qui el fa funcionar són els humans. I mai m'han acabat d'inspirar confiança.

De la mateixa manera que tenim el perill nuclear tan a prop, també hi tenim, el 25 per cent dels turistes que mos alegren amb la seva presència cada estiu. Sí, segons la informació estadística del Consell, 1 de cada 4 turistes venen de la Colònia Grossa. I açò a pesar dels insults d'algun articulista local.

Ja ho saben, la Colònia Grossa és aquest territori que tenim devora l'illa (a 200 Km) que manté mitja Península i encara l'insulten. I que la castiguen perquè amb els quatre penis que recupera dels impostos que paga, no té més remei que endeutar-se. I que li qüestionen fins i tot la llengua de les escoles. Bonu, és que és una colònia, és clar.

Però per a l'illa de les Vaques, amb el 25 per cent de la clientela tan a prop, seria qüestió que el sector turístic local fes una pensada i els tractàs millor. Sobretot a aquests bars i restaurants on pretenen rallar anglès i no tenen la delicadesa ni d'intentar forfollar l'idioma del país. Tanmateix, els habitants de la Colònia Grossa són la gent més agraïda del món i més bona de conformar, de tantes garrotades com han rebut al llarg de la història. Ni en futbol, els respecten ja.

I a la mateixa distància (200 km) hi tenim la capital de la Colònia Grossa que, no sé si tothom ho té present, però és un referent avui dia mundial. Tant que, arreu del món es comercialitzen productes amb el seu nom com a marca. Qui deu estar aprofitant, a l'illa de les Vaques, aquesta proximitat? Me sembla que molt pocs, i mira que solament és a 30 minuts de vol.

De la mateixa manera que tens la impressió que tampoc no s'arriba a aprofitar la simpatia que desperta l'illa a la Colònia Grossa. Si hi està de moda i des de fa anys! I en canvi no veus gaires iniciatives que ho aprofitin. Ni en origen ni en destí.

Moltes lamentacions de la situació i tota la culpa per als polítics, però potser la cosa aniria millor amb una mica més d'iniciativa. O amb més emprenedors. Avui, al principal diari de la Colònia Grossa, que precisament està a punt de treure al mercat la seva edició en menorquí, llegia aquesta reflexió.

La fa un empresari de 23 anys, de nom Pau, que en fa 5 va inventar un sistema operatiu que avui s'empra a 65 països del món. "Quin consell li donaries al president?", li demanen. I ell respon:

"Primer, que no accepti consells de nois de 23 anys! Segon, que transmeti el missatge que els polítics no ens trauran de la crisi. Perquè en sortirem entre tots, amb una actitud positiva. I el treball dels polítics, tot seguit, serà fer entendre als inversors que aquest país no es desmunta".

A 200 km.