TW
0

A les acaballes d'aquesta llarga sèrie no podia passar per alt, encara que sigui breument, la relació entre propietaris i pagesos, i el contracte d'amitgeria, exemplificat en el cas de sa Boval Nova.

UN TAST D'HISTÒRIA
L'any 1851 es funda a Catalunya l'associació de propietaris agraris més antiga d'Espanya i una de les més veteranes d'Europa: l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), que repercuteix a la nostra illa: s'organitzà una Subdelegació de l'IACSI a Maó.

El 1857 Juli Soler i Siquier, un dels fundadors de la subdelegació de l'IACSI, comerciant i propietari rural, publica l'Esposició de lo estad actual de l'agricultura a la isla de Menorca, a partir de les observacions fetes durant 30 anys per Rafel Febrer Albertí a Son Telm (Ferreries), lloc de la seva propietat.

El 1910 l'IACSI i altres organitzacions agràries funden la Federació Agrícola Catalano-Balear, de la que també forma part l'entitat menorquina, que dóna lloc a la Cambra Agrícola de Menorca, amb la que coexisteix. El 1917 la Federació Agrícola Catalano-Balear celebra el seu 20è Congrés a Menorca, concretament as Mercadal.

Pere Mir i Mir presenta una ponència al Congrés sobre l'amitgeria a Menorca i les modificacions que convé introduir-hi. Conclusions abreujades: 1) El propietari serà el director de l'explotació i donarà les instruccions a l'amitger de com conduir la finca. 2) Determinarà l'alternativa a seguir. 3) El contracte fixarà el nombre de missatges a cada època de l'any i la part que en pagarà el "senyor". 4) Nombre, quantitat de feines i eines per dur a terme cada cultiu. 5) Es pagarà l'excés de pes del bestiar boví al pagès sortint, que no el podrà vendre directament. 6) Es consignaran les atencions que ha de tenir amb el bestiar. 7) Prohibir que l'amitger sembri estivades a altres finques, i regular les condicions per cedir-les a estranys. 8) Determinar la proporció entre propietari i pagès en el pagament de fems i adobs.

El ponent també ofereix unes observacions: el propietari que no sàpiga o no vulgui dirigir la finca podrà delegar aquest tasca [relacionat amb el propietari absentista i la figura del majoral], admet que el progrés en els cultius començà mig segle abans amb l'extensió de l'enclova, en canvi es plany de no disposar d'una bona raça bovina i encara menys ovina. El congrés aprova la ponència de Pere Mir amb lleus retocs. En el punt 6è remarca que convé precisar les atencions a donar al bestiar; en el 7è, tot i acceptar les dues qüestions apuntades, especifica que convé fomentar les estivades com a obra social.

De resultes de la doctrina emanada de l'encíclica Rerum Novarum, del papa Lleó XIII, apareixen els sindicats agrícoles catòlics, de caire conservador, amb presència a Maó, Sant Lluís, Sant Climent, Alaior, es Mercadal, es Migjorn, Ferreries i Ciutadella. Entre 1919 i 1920 es constitueixen en Federació de Sindicats Agrícoles Catòlics de Menorca –presidida pel comte de Torre-saura– que publica un butlletí, inspirat pel capellà santlluïser Antoni Orfila "Fila-Or" i editat per "El Iris", diari catòlic ciutadellenc.

Com a continuadora de la cooperativa creada pel Sindicat Catòlic abans de la Guerra Civil, a la postguerra es constitueix a Maó la Cooperativa Monte Toro, que seguirà essent anomenada "es sindicat de s'Arraval", en record d'aquell que havia existit amb anterioritat. L'any 2003 es reactivà aquesta cooperativa.

CONTRACTE DE 1892

"Sia públic i notori que D. Joan de Vidal i Febrer, dueño i propietari de l'estància dita la Boval Nova, ha encarregat a l'amo en Jaume Pons i Huguet la conducció de la mateixa, amb les motes i condicions següents". Aquesta és una introducció tipus en el contracte d'amitgeria. El pagès acaba comprometent-se a cultivar el lloc a ús i costum de bon conrador.

CONTRACTE DE 1921
Contracte d'amitgeria –redactat també en català– acordat el 1921 entre el propietari Joan de Vidal i Olivar i l'amitger Joan Gomila Villalonga (pare d'en Toni de sa Boval). La redacció és pràcticament la mateixa que la de 1892, només canvien algunes motes. A més d'aquesta estància, el pagès menarà les dues tanques anomenades es Prats, de l'altre costat del torrent, que fan mitgera amb Santa Madrona, sa Bovaleta i sa Boval Nova, i la tanca anomenada Illots, que limita a l'est amb l'hort d'arbres de sa Boval Vella.

Són de mota: tres vaques de 33 lliures carnisseres per quarter; les barreres, la porta de llenya gran de la trencada del torrent, dues portes petites de les síquies, la canal llarga per posar al pont del camí [per la Síquia Reial], una altra per la síquia del canyar, barreres i bigues dels torrents, la palla del sementer segat el 1921, els arbres fruiters, el pou amb poal, corda i corriola i un carro amb les seves guarnicions.

Els fruits seran a mitges, incloses les pells de les bísties que morin o es matin. Tots els anys l'amitger portarà de munto major al propietari 16 quintars de palla de blat i, un any sí i altre no, un porc jove sanat d'un mínim de quatre arroves; un dia cada setmana li durà cinc quilos de llet, a més de fruites, verdures, carxofes, faves, fesols tendres, carbasses, melons, síndries, monyacos, cada cosa en son temps.

En segar, l'amitger pot prendre dos bens, i de Sant Miquel a Nadal un porc de dues arroves. De les gallines, capons i pollastres criats, només estarà obligat a portar al propietari dos capons per Nadal i una gallina per Sant Joan.

Obligacions de l'amitger: menar l'estància en tres sementers, tallar olivardes, cards i grells, i sembrar tot el sementer de blat xeixa, que menarà net i eixarcolat. En la sega evitarà els abusos d'espigolar, dalt les eres deixarà blat i ordi el més net possible. El senyor assenyalarà el dia de mesurar. Cada any sembrarà estivada servint-se de les vuit hores d'aigua de la font de Santa Catalina destinades a l'estància.

Durà la llet a vendre a Maó, però el propietari podrà prendre tota la que necessiti per al seu consum, pagant a l'amitger la seva meitat. No podrà vendre ni baratar cap bístia, i farà net boer, estables i quintanes, per higiene i per reunir la major quantitat de fems, que haurà d'escabellar dins el sementer a sembrar.
Mantindrà parets i encadenats en bon estat i alçarà els enderrossalls que li corresponguin segons costum. En les fortes aiguades, recorrerà torrents i síquies per llevar qualsevol embós i recollirà les barreres dels torrents arrossegades fora de lloc.

Menarà l'hort d'arbres fruiters, efectuant el treball de cavar, esporgar, criar i fer empelts. Sembrarà enclova i no hi deixarà pasturar el bestiar abans que sigui ben apoderada. El "senyor" pagarà la meitat de cost de la sembra: de les 12 pessetes la quartera en pagarà 6. No podrà tenir bestiar porquí dins les tanques d'enclova.

Donarà el brau a les vaques des de mitjan febrer, tant com sigui necessari per assegurar la cria, i procedirà de la mateixa manera i a son degut temps amb el porquim. El propietari decidirà a quin tipus de mascle s'han de menar les eugues i la somera.

Quan una de les parts vulgui desdir l'estància avisarà l'altra entre Sant Miquel i Tot Sants. A principis de gener següent, l'amitger lliurarà la meitat de la palla existent i la colla de bísties grosses, que el pagès entrant emprarà els mesos de gener i febrer al sementer de goret, i a principis de març al de rostoll. El mes d'agost es farà entrega de la finca, motes, extramotes, i tot el bestiar, que es valorarà per dos estimadors, un per cada part. Deduïda la carn de mota, la resta s'estimarà al preu mitjà de la plaça de Maó. Es pagarà a l'amitger sortint la meitat del valor de l'estim.