No deixem de parlar en pla

Han estat diverses les persones -pares i mares de família- que m'han expressat la seva preocupació pel fet de que els seus fills i filles utilitzen en el llenguatge oral paraules i expressions del català que a l'Illa no s'acostumava fins no fa tants anys, en detriment d'altres que ells i les generacions anteriors sempre havien emprat. Una solució pot ser que els pares i mares descobreixin als seus fills que, a més del català normatiu, hi ha paraules i expressions "en menorquí" correctes. Ja fa un centenar d'anys els grans folkloristes Mn. Antoni Orfila (Fila-Or) i Francesc d'Albranca van recollir l'expressió escriure o rallar "en pla" per referir-se al nostre llenguatge verbal. Fila-Or no va emprar mai el català normatiu en els seus escrits, sinó una escriptura fonètica per poder reproduir i, sobretot, conservar el parlar en pla. Francesc d'Albranca va lliurar un exemplar del seu "Folklore menorquí. De la Pagesia", acompanyat d'una carta amb la referida expressió, a Maria Antònia Salvà. L'escriptora mallorquina va contestar-li: "No sabia jo que vostès diguessin parlar en pla el parlar de la llengua de l'illa. Oh, de quina bellesa m'ha semblat això! Parlar en pla, és a dir: amb tota claredat, amb tota senzillesa, sense giravoltes ni mots forasters, que seran tan harmoniosos com vulguin, però no són de la terra mare. Oh! No deixem mai de parlar en pla, que això és font de dignitat i de noblesa".